Ecas

L’informe INSOCAT 15, actualització dels indicadors de pobresa i desigualtats analitzats a la llum del context actual, a finals de 2022, constata la persistència dels fenòmens que les darreres crisis —la financera a partir de 2008 i la de la covid-19 els anys 2020 i 2021— han generat i agreujat: intensificació de la pobresa, extensió de la vulnerabilitat i multiplicació de les situacions de precarietat i risc d’exclusió per l’afebliment dels drets i les creixents dificultats d’accés als mínims bàsics per a una vida digna: habitatge, treball decent, ingressos mínims. Cronificació, en definitiva, de les dinàmiques empobridores i la polarització social que condemnen al voltant d’una quarta part de la població catalana a viure en precari. La societat catalana, de manera similar a l’espanyola, ha patit una profunda davallada de les condicions de vida enmig de dues crisis amb l’agreujant que els períodes de recuperació macroeconòmica no s’han traduït en una millora del benestar de la població. Els segments més desafavorits han patit especialment els estralls de les crisis i les conseqüències que s’han enquistat en forma de devaluació salarial, precarització del mercat laboral i creixent dificultat d’accés als drets socials.

El present informe se centra en les situacions més invisibilitzades de l’exclusió residencial, com són la inseguretat i la inadequació de l’habitatge. A partir del coneixement de les entitats d’acció social i de persones expertes en aquest àmbit i del testimoni directe de persones que viuen en aquesta situació, s'ha elaborat un diagnòstic i plantejat una sèrie de propostes.

El present informe posa el focus en les derivades socials de la pandèmia, que ha impactat en una situació socioeconòmica encara marcada per la crisi de 2008 i que estan molt determinades per un model de protecció social afeblit, incapaç de fer front a les crisis periòdiques que s’afegeixen a greus problemàtiques estructurals.

La guia té per objectiu facilitar estratègies per passar a la pràctica, aterrar i concretar actuacions comunitàries i definir un marc de referència en acció comunitària al si de les organitzacions socials.

L’Ingrés Mínim Vital no està complint el seu objectiu de prevenir el risc de pobresa per les nombroses limitacions en la seva concepció i disfuncions en la seva aplicació. L'informe fa una anàlisi qualitativa en què han participat una trentena de professionals d’entitats i dels serveis socials municipals implicats en la tramitació de sol·licituds, així com diversos experts en rendes mínimes i actors clau en la seva implementació.

Edició que té per objectiu analitzar les condicions de vida de la població migrada a Catalunya a partir de la compilació i presentació de diversos indicadors de pobresa i exclusió social, àmbit laboral, ingressos i despeses, educació i salut.

Més pobresa i més desigualtats. Aquestes són les conclusions del desè informe INSOCAT presentat per ECAS, una investigació amb dades de diverses fonts oficials i anàlisis qualitatius de professionals d’entitat socials que treballen amb col·lectius vulnerables.

Elaborat a partir de quinze entrevistes en profunditat a persones en situació de pobresa i exclusió social que viuen a Catalunya, el novè INSOCAT vol aprofundir en la realitat d'aquest col·lectiu a través d'una anàlisi més qualitativa.

Setena edició de l’Informe INSOCAT que vol fer palesa la vulnerabilitat del col·lectiu de la gent gran i analitzar com es veu afectat per la crisi econòmica.

La societat catalana s’enriqueix i s’empobreix alhora. Es pot interpretar que hem sortit del context de crisi econòmica, però aquest discurs només se sosté si no atenem a l’augment de la pobresa i a la seva cronificació. El nou informe d’INSOCAT, elaborat per ECAS, analitza com la millora de bona part dels indicadors quantitatius xoquen amb les grans dificultats que encara constaten les entitats socials.