La decisió de realitzar formació interna o formació externa vindrà donada pel moment en què es realitza la formació dins del procés d'integració del voluntari a l'entitat i també pel moment en què es troba l'entitat dins del seu itinerari i consecució dels seus objectius.

La formació interna, que requereix, en la major part d'intervencions, formadors vinculats a la mateixa entitat, estaria més indicada quan el voluntari s'incorpora a l'entitat, quan aquesta pretén reorientar algun aspecte intern o quan el contingut és tan específic de la mateixa entitat que no es pot recórrer a la formació externa.

La formació externa estaria més indicada quan els continguts a transmetre són molt especialitzats i no poden donar-se des de la mateixa entitat, o bé quan s'hi vol donar una visió més global, no tan fixada en l'activitat concreta que desenvolupa el voluntari en el marc del projecte, i quan es vol poder compartir amb altres voluntaris del mateix sector les experiències, coneixements,... que es tenen.

Quan es parla d'establir un pla de formació o de que els voluntaris han d'assistir a una activitat formativa es té la tendència a pensar en que el format ha de ser el d'un curs, però no té perquè ser així necessàriament.

Un curs té una estructura que ve normalment fixada per part de qui l'imparteix, encara que sigui una formació interna. L'ordre dels continguts, la metodologia i les activitats solen tenir poca flexibilitat o possibilitat de modificació, tot i que no ha de ser obligatòriament rígid i pot anar-se adaptant dins d'uns límits, al perfil dels assistents. Habitualment la seva durada és llarga i repartida en diverses sessions, malgrat que, en molts casos, sobretot si es tracta d'una formació a mida (interna) es pugui concentrar en poc temps. De tota manera sempre es requereix una disponibilitat horària àmplia per part dels assistents i un compromís d'assistència que pot veure's interromput si dura molt en el temps.

Els seminaris, que giren al voltant d'un tema concret, permeten una major flexibilitat participativa per part dels assistents perquè aquests poden aportar directament la seva experiència com a contingut. Requereixen habitualment menys dedicació horària per part dels assistents. Es pot organitzar tant des de la mateixa entitat (amb experts que s'hi desplacen o formadors interns...) com assistir a algún seminari que es realitzi fora de l'entitat.

Les jornades acostumen a ser intensives en quant a horari i dies, i sovint oferten una part comú per a tots els assistents i una altra part en què es donen simultàniament diverses activitats (tipus taller, taula rodona,...) i s'ha de triar a quina assistir. Si es planifica l'assistència amb un grup de voluntaris es poden cobrir totes aquelles formacions que interessin i després poden posar-se en comú perquè tots tinguin la informació.

Els tallers són formacions molt pràctiques que donen eines, recursos immediats per a ser aplicats en les activitats habituals que realitzen els voluntaris. Acostumen tenir una durada curta.