De teories de la motivació, n’hi ha un munt, totes diferents i totes perfectament defensables. Noms com el de Maslow i la seva famosa piràmide de motivacions, Herzberg i la seva classificació dels tipus de motivacions i Covey i el seu compte bancari emocional destaquen entre altres com ara McGregor, Alderfer, Adams o Locke.

Les mentides de Maslow

Abraham Maslow, psicòleg nord-americà, va establir una piràmide de motivacions que van de les menys importants a les més importants, situant entre les primeres les necessitats fisiològiques i a la punta de la seva piràmide l’autorealització.

Però el conegut estudiós de la motivació va oblidar que els éssers humans som canviants i, per tant, les nostres motivacions no sempre es trobaran en el mateix lloc de la piràmide.

A les entitats, els treballadors i els voluntaris varien les seves motivacions en funció de les seves situacions personals.

Unes vegades la realització d’un projecte interessant pot ser la màxima motivació d’un treballador i després d’uns mesos la seva principal motivació pot ser passar més hores amb el seu fill que acaba de néixer.

Per tant, Maslow va “mentir” quan va establir que les motivacions eren permanent i invariables al llarg de la vida de les persones i que sempre seguien el mateix ordre.

Herzberg, el classificador

Frederick Herzberg va basar la seva teoria de la motivació en la classificació en dos grups dels aspectes que ens motiven:

• Factors higiènics o extrínsecs.
  La seva absència ens provoca insatisfacció però la seva presència ens provoca no-insatisfacció. És a dir, no motiven però poden fer que les persones es sentin insatisfetes. L’exemple més clar seria el salari: el treballador d’una entitat que no tingui un salari adequat estarà insatisfet però, si el té, no estarà motivat perquè ho percebrà com quelcom normal.
• Factors motivadors o intrínsecs.
  Si estan absents, provoquen no-satisfacció però, si hi són, provoquen satisfacció: per tant, motiven. En aquest grup, es troben les feines estimulants, l’autorealització, el repte, etc.

Segons aquesta teoria, la fórmula màgica per la nostra entitat es resumiria en una frase: procura cuidar els factors extrínsecs, però mima els factors intrínsecs.

Covey, el banquer

Una teoria interessant sobre la motivació és la de Stephen Covey. Tot i que no és estrictament un estudi sobre motivació, hi té molt a veure.

En el seu llibre “Els 7 hàbits de la gent altament efectiva”, Covey va establir que les relacions amb les persones de les entitats funcionen com un compte bancari que va anomenar emocional.

Cada cop que donem alguna cosa als treballadors o voluntaris estarem fent un ingrés o dipòsit al compte bancari emocional de la nostra entitat i cada cop que els demanem alguna cosa estarem fent un reintegrament.

Les formes de fer ingressos al compte bancari emocional són diverses, per exemple:

• Comprendre els treballadors i voluntaris i les seves necessitats.
• Mantenir els compromisos adquirits.
• Donar importància a les petites coses que poden ser importants per a les persones.
• Deixar clares les expectatives.
• Disculpar-se quan realitzem un reintegrament al compte (demanar alguna cosa extra).
• Mantenir els valors nostres i de l’entitat.

El nostre objectiu ha de ser mantenir sempre el nostre compte bancari emocional en positiu. Mentre això sigui així, les persones estaran motivades.