Windows, Excel, Word, Outlook, Photoshop o Indesign. Tots aquests programes són utilitzats per la gran majoria d’usuaris i usuàries, i per la gran majoria d’entitats de Catalunya. Però aquests programes, tenen uns cosins llunyans que s’anomenen: GNU/Linux, Calc, Writer, Thunderbird, GIMP i Inkscape. I aquests cosins llunyans, tenen un ADN diferent: són programari lliure.

El programari lliure és el programari que pot ser usat, estudiat i modificat sense cap tipus de restricció. Això significa, que qualsevol usuari o usuària, pot accedir lliurement al codi font del programa i modificar-lo al seu gust. Això és una gran innovació respecte el programa privatiu. Però perquè costa que el programari lliure, ocupi les primeres posicions en ús d’aplicacions? I perquè les entitats, associacions i ONGs, no utilitzen aquest tipus d’eines?

Segurament cal canviar el xip. Cada vegada, hi ha més entitats que proven el programari lliure i per res del món tornen al programari privatiu. És un procés d’adaptació lent, però amb uns resultats molt bons. Però falta encara un pas més, que més entitats provin el programari lliure i verifiquin els grans beneficis socials que aporta.

Per acabar de fomentar l’ús del programari lliure, hem seleccionat aquests 5 punts de l’article «10 advantages of open source for the enterprise», escrit per Ben Bromhead i publicat al portal OpenSource.com.

• Fomentar la comunitat: ser usuari o usuària d’una aplicació de programari lliure, et converteix en formar part d’una comunitat. Una comunitat en la que formen part: usuaris i usuàries, i programadors i programadores. Cada projecte de programari lliure, té un espai web dedicat a la interacció d’aquesta comunitat. Mitjançant la comunitat, els usuaris i usuaris, poden expressar els seus dubtes o recomanacions. I els programadors i programadores, poden escoltar i interactuar amb els usuaris i usuàries. Aquest sentiment de comunitat virtual, pot enfortir també el sentiment de comunitat real.
• Transparència: un projecte de programari lliure, és sinònim de transparència. Per què? Perquè el fet diferencial del programari lliure, és la publicació del codi font del programa. És la premissa número 1. El codi font ha de ser accessible per a tothom. Mitjançant el codi font, es pot estudiar, modificar, aportar millores o corregir.
• Accés més directe i més econòmic. No és una regla, però la majoria del programari lliure es pot descarregar lliurement. Això implica que l’entitat pot provar el programari tranquil·lament, sense haver fet cap despesa econòmica. Provar l’eina i comprovar si pot ser beneficiosa per l’entitat. Tampoc es necessita cap llicència d’ús. Imagineu-vos doncs, el temps que tardaríeu en utilitzar una eina de pagament i la seva despesa.
• Eines més segures. Les eines de programari lliure són més segures que les eines de codi tancat. La comunitat, contínuament aporta millores a l’eina i vetlla per la seva seguretat. Per altra banda, l’eina privativa rep més intents d’atacs. Sobretot, per intentar accedir al codi i hackejar-lo. Pregunteu-vos quants virus hi ha a GNU/Linux i quants virus pot tenir un sistema Windows.
• Possibilitat de millores per la vostra entitat. Imagineu-vos que us descarregueu el programa i us agrada el seu funcionament. Però al cap d’un temps, necessiteu unes petites modificacions. Si algun voluntari de la vostra entitat sap programar en el llenguatge que està desenvolupada l’aplicació, potser pot modificar l’aplicació. Sense necessitat de demanar cap permís a cap empresa ni a ningú.