Albert González: "La realitat virtual fomenta l’empatia de manera significativa"
Comparteix
V-TOOLS combina tecnologia immersiva i educació social per abordar les violències i transformar mirades des de l’experiència.
V-TOOLS neix de la trobada entre dues mirades que es complementen: la creativitat tecnològica i el compromís educatiu. El projecte parteix de la premissa que si una persona pot viure una situació des de dins, en un entorn segur i acompanyat, s’activa una empatia profunda que obre la porta a la reflexió i al canvi.
Aquesta visió es concreta en el programa 'Si no ho vius, no ho sents', una proposta immersiva que aborda diferents formes de violència al llarg del cicle vital. Les experiències permeten posar-se en la pell de qui pateix ciberassetjament, violències masclistes, assetjament sexual laboral o violències digitals, i es fa des d’una metodologia vivencial que combina tecnologia, dinamització i espais de diàleg. D'aquesta manera, la realitat virtual esdevé un recurs pedagògic que no només impacta emocionalment, sinó que ajuda infants, adolescents i persones adultes a identificar violències subtils, revisar rols i obrir converses que sovint costen d’articular.
Per saber més sobre V-TOOLS i sobre el projecte 'Si no ho vius, no ho sents', des de Xarxanet hem parlat amb Albert González, cofundador de V-TOOLS.
Com va néixer V-TOOLS i per què vau decidir apostar per la realitat virtual com a eina d’innovació social?
V-TOOLS neix de la trobada entre dos àmbits complementaris: les noves tecnologies i l’educació social. D’una banda, la meva companya Diana Perdomo, productora audiovisual especialitzada en noves tecnologies i en la creació d’experiències immersives amb impacte positiu i, de l'altra, jo mateix, Albert González, educador social amb una trajectòria vinculada a la innovació educativa i als projectes de transformació social.
De la fusió d’aquests dos perfils sorgeix el projecte, amb la voluntat de dissenyar iniciatives d’innovació social digital que vagin més enllà dels formats educatius tradicionals. Apostem per la realitat virtual perquè és una eina amb un gran potencial empàtic: permet posar-se en la pell de la persona que està patint una situació de violència i viure-la des de dins, però sempre en un espai segur i en un clima de confiança. A més, aquesta tecnologia és disruptiva, capta l’atenció, genera motivació i obre la porta a noves formes d’aprenentatge. Utilitzada amb criteri pedagògic, esdevé una eina educativa innovadora capaç d’activar reflexió, consciència i canvi social.
Quins són els principals projectes de realitat virtual que heu desenvolupat i quines problemàtiques socials aborden?
Treballem a través de sessions presencials dinamitzades i d’una plataforma en línia, amb l’objectiu de democratitzar l’accés a la tecnologia i facilitar que les experiències immersives arribin a més persones i territoris.
El projecte es diu 'Si no ho vius, no ho sents' i és un programa de realitat virtual que aborda diferents formes de violència al llarg del cicle vital, com el ciberassetjament, les violències masclistes amb especial atenció a l’adolescència, l’assetjament sexual en entorns universitaris, les violències masclistes en l’edat adulta, l’assetjament sexual laboral, les violències digitals i les violències institucionals.
Com dissenyeu les experiències immersives perquè siguin pedagògiques i emocionalment transformadores?
A V-TOOLS participem en tot el procés, des de la idea inicial i la producció de les experiències immersives fins al disseny pedagògic i la seva implementació directa. Aquesta visió global ens permet detectar noves formes d’assetjament i violències emergents i traduir-les en experiències ajustades a la realitat social i educativa. La realitat virtual és una eina especialment potent perquè fomenta l’empatia de manera significativa en comparació amb els mètodes educatius tradicionals, ja que permet viure l’experiència en primera persona, posant-se en la pell dels diferents rols que intervenen en una situació de violència, sempre des d’un espai segur.
Treballem amb una metodologia activa i participativa: no són xerrades, sinó experiències vivencials que s’acompanyen d’espais de reflexió i diàleg. A més, col·laborem amb entitats socials que treballen directament amb els col·lectius, com dones migrants, adolescents o dones víctimes de violència de gènere, fet que garanteix que els continguts siguin realistes, respectuosos i socialment rellevants.
Quin impacte heu observat en infants i adolescents després de participar en les vostres sessions de realitat virtual?
El primer impacte que observem és emocional. La realitat virtual permet que infants i adolescents connectin amb el que viu l’altra persona, i això genera un augment clar de l’empatia. Molts joves entenen millor com se sent algú que està patint una situació de violència. A partir d’aquí, es produeix un canvi de mirada. Situacions que abans es vivien com bromes, jocs o silencis normals passen a ser identificades com a violències subtils i normalitzades socialment. També apareix una major consciència del rol d’espectadora, entenent que no intervenir també té conseqüències.
En els espais de reflexió, s’obre la paraula. Alguns infants i adolescents comparteixen vivències pròpies o del seu entorn, fet que facilita la detecció precoç de situacions de risc i permet un millor acompanyament per part dels equips educatius. En aquells casos en què tenim l’oportunitat de tornar a intervenir en un mateix centre, podem valorar amb més perspectiva l’impacte del treball fet. Tant a través de l’observació directa com del retorn amb l’equip educatiu, detectem canvis d’actitud i de conducta en infants i joves, així com una millora en la capacitat d’expressar emocions i pensaments en un espai segur, fet que repercuteix positivament en la convivència del centre.
Com treballeu amb centres educatius i professionals per integrar aquestes eines immersives dins de processos educatius més amplis?
El nostre treball amb centres educatius i professionals es planteja com un procés escalable i adaptat a cada realitat. En una primera fase, realitzem sessions immersives tenint en compte les necessitats, demandes i propostes de cada centre educatiu o entitat. En una segona fase, oferim la possibilitat de desenvolupar un programa al llarg de tot el curs, amb diferents espais i moments repartits durant l’any, adreçats al col·lectiu jove i adolescent, però també a famílies i professorat, amb l’objectiu de generar un treball continuat i coherent.
A més, la nostra plataforma en línia permet als centres continuar treballant de manera autònoma les diferents temàtiques al llarg del curs, facilitant una coeducació transversal integrada en el dia a dia educatiu. Després de cada sessió immersiva, oferim un retorn qualitatiu i eines perquè el centre pugui donar continuïtat al treball iniciat, sempre adaptant les intervencions al context específic de cada centre o entitat.
Quins reptes i oportunitats de futur identifiqueu per ampliar l’ús de la realitat virtual en projectes socials?
La realitat virtual permet abordar problemàtiques socials que requereixen empatia, especialment aquelles que són complexes o difícils de verbalitzar, i obre moltes oportunitats per treballar noves realitats socials emergents. Un dels principals reptes és que, malauradament, les formes de violència vinculades a les xarxes socials evolucionen constantment, fet que ens obliga a actualitzar de manera contínua les experiències i a incorporar noves problemàtiques socials.
Alhora, una gran oportunitat és democratitzar l’accés a la tecnologia, perquè pugui arribar a més persones i contextos diversos. En aquest sentit, la plataforma en línia ens permet ampliar l’impacte i arribar més lluny, complementant el treball presencial. De cara al futur, un dels nostres objectius és escalar el projecte a nivell nacional i internacional, especialment a Llatinoamèrica, adaptant les experiències als diferents contextos socials i culturals, però mantenint sempre l’enfocament educatiu i social.
Afegeix un nou comentari