Com impulsar la transformació digital a l'escola

Amb aparells, connectivitat, orientacions i capacitacions bàsiques no n'hi ha prou perquè la digitalització millori l'educació. Calen dissenys pedagògics que ajudin a docents i centres a utilitzar les tecnologies amb metodologies actives i competencials. També suport per a l'alumnat, més hores de tutoria i més mentors.

Són algunes de les mesures que proposa la Fundació Bofill mitjançant l'informe 'Educació Híbrida: Com impulsar la transformació digital de l'escola', elaborat per Miquel Àngel Prats i Elena Sintes amb les aportacions de 10 experts en digitalització educativa.

La Fundació planteja 5 grans objectius i 15 mesures concretes per impulsar un aprenentatge més efectiu i reduir les bretxes digitals. Aposta també per un aprenentatge híbrid, el model que l'informe conclou amb millors resultats ja que impulsa l'aplicació de la tecnologia per actualitzar les pràctiques educatives i afavoreix la implicació, col·laboració i connexió amb l'alumnat. El model híbrid ha de permetre, segons l'informe, complir dos objectius fonamentals:

• Qualitat i transformació educativa. La digitalització educativa va més enllà de l’accés a dispositius tecnològics i connectivitat, i requereix integrar i acompanyar canvis pedagògics, tecnològics i organitzatius en els centres educatius, per assolir la millora dels aprenentatges.
• Equitat i inclusió. La digitalització educativa no només ha d’evitar excloure ningú sinó prioritzar precisament els col·lectius amb més risc de desconnexió digital. Posar el focus en l’equitat i la inclusió vol dir fixar els recursos i activar mesures específiques per a l’alumnat i famílies en situació de vulnerabilitat i també per als centres que concentren major complexitat social o que necessiten més suport per a avançar en la digitalització.

Per això, la Fundació demana al Govern que revisi el Pla d’Educació Digital 2020-2023 accelerat en plena pandèmia per actualitzar les escoles després d'anys de falta d'inversió. Un pla que tot i equipar els centres amb dispositius i connectivitat, i oferir programes de formació, consideren insuficient, a més d'exigent amb la comunitat educativa, que ha fet un sobreesforç per trobar solucions creatives i flexibles en un context advers.

"Catalunya està immersa en un procés de transformació educativa, i la digitalització pot suposar-ne una acceleració o un retrocés. El compromís del nou Govern perquè l’escola no torni a ser com era abans de la pandèmia és una oportunitat per incloure en el Pla d’Educació Digital un ús pedagògic de les tecnologies per a un aprenentatge més competencial, que superi models transmissius i avanci en l’equitat educativa ja des de l’inici del proper curs", afirmen.

Mesures proposades

• Ampliar la connectivitat, dispositius i formacions als cursos no coberts pel pla, prioritzant els centres amb major vulnerabilitat. Cal començar per l’alumnat de 1r i 2n d’ESO, i de sisè de primària cap avall.
• L'alumnat ha de disposar en horari extraescolar d'un espai de referència, al centre o a l'entorn comunitari on rebre suport i acompanyament per poder fer el treball no presencial. En col·laboració amb els Ajuntaments, cal que els centres tinguin el mapa d’aquests recursos per orientar l’alumnat i les seves famílies, especialment en els entorns més vulnerables.
• Augmentar el nombre de docents i tutories als centres educatius per assegurar una persona que tutoritzi cada 12-14 alumnes a primària i a secundària per així poder fer un acompanyament més intensiu i personalitzat tant presencial com virtual.
• Els Centres de Recursos Pedagògics han d’intensificar l’acompanyament als centres educatius ampliant la plantilla o les hores de dedicació de l'assessoria digital de proximitat contemplada en el Pla Digital de Catalunya.
• Crear figures de mentoria digital dins els Centres de Recursos Pedagògics d’acompanyament psicopedagògic al professorat i per generar espais de formació i comunicació sobre aspectes de benestar, seguretat i autonomia digital.
• Educació ha de proveir als centres models d’avaluació formativa i continuada incloent mecanismes avaluatius en entorns híbrids.