L’ús de les xarxes socials en el sector no lucratiu ha esdevingut una potent font de comunicació per, de manera ràpida i sense cost, poder arribar al públic al qual s’adrecen les entitats proporcionant informació valuosa. Segons l’estudi internacional ‘2018 Global NGO Technology Tech Report’, el 71% de les ONG utilitzen les xarxes com a eina fins i tot per fer captació de fons. Malgrat tot, de les 5.352 entitats enquestades dels més de 164 països on es va dur a terme l’informe, només el 32% van reconèixer tenir un pla d’acció en aquestes plataformes.

Un dels aspectes que ha pres més rellevància respecte a l’ús dels social media és guanyar seguidors/ores a les xarxes. Tenir un nombre més o menys gran de ‘followers’, però, pot ser una arma de doble fil: d’una banda, un indicador de fermesa i de reconeixement de l’entitat, però d’altra banda, pot generar una obsessió per guanyar notorietat que pot acabar perjudicant les pròpies aspiracions de l’associació. Avui dia, Facebook segueix sent la xarxa social més utilitzada pel Tercer Sector (93%), seguida per Twitter (77%), Youtube (57%) i Linkedin (56%).

Segons el tipus d’entitat de la qual parlem, el nombre de seguidors i seguidores pot variar ostensiblement d’una xarxa a una altra. Si bé de mitjana les grans ONG tenen més de 100.000 ‘followers’ a Facebook, les petites amb prou feines arriben als 9.000. Un cas ben diferent és el de Twitter, on segons els resultats de l’informe global les entitats petites tenen més de 4.000, les mitjanes poc més de 17.000 i les grans arriben gairebé als 40.000. Com es pot apreciar, la diferència de seguidors/ores no és tan gran en la xarxa social de l’ocell.

Per exemple, entitats com Greenpeace, Save the Children o Metges Sense Fronteres tenen més de 100.000 seguidors/ores a Twitter en l’àmbit estatal. En l’àmbit local, altres organitzacions en defensa dels drets humans com SOS Racisme (14K), Novact (2K) o IRIDIA (11.3K) no arriben als 20.000 per motius geogràfics.

Després que Facebook canviés el seu algoritme el 2017, tot apunta que si una ONG no es planteja promocionar la seva pàgina o les publicacions que considerin estratègiques, cada cop hi haurà menys impactes orgànics i per tant el creixement de seguidors/ores anirà disminuint. Actualment, la publicitat en aquesta xarxa permet crear campanyes per guanyar fans de la pàgina i acostuma a funcionar si la segmentació és l’adequada.

En aquest sentit, tenir una xifra de seguidors i seguidores elevada s’ha convertit en una eina de màrqueting que pot ajudar a generar reputació i bona imatge. Un projecte amb molts seguidors/ores transmet valors com l’experiència, la trajectòria i el poder de sensibilització. Tot i això, el nombre de seguidors/ores sempre ha d’anar adequat a la realitat de l’associació, el seu marc d’actuació, tamany i la seva capacitat organitzativa.

Això vol dir que per exemple no seria útil per a una associació d’un poble de l’Empordà tenir més de deu mil seguidors i seguidores, si aquest col·lectiu no està fidelitzat i no coneix les activitats de l’entitat. Guanyar seguidors/ores, doncs, pot ser una fita per automotivar-se i assolir objectius, però en cap cas es pot convertir en una obsessió.