8 projectes impulsats per entitats que aprofiten la IA per millorar la vida de les persones

Fa temps que la intel·ligència artificial (IA) ha deixat de ser un concepte futurista per esdevenir una eina real i accessible capaç impulsar transformacions difícilment imaginables anys enrere. Ben emprada, i sempre tenint en compte els potencials riscos que també pot comportar el seu ús —com la manca de privacitat i seguretat, la falta de transparència o l’amplificació de biaixos i discriminacions, entre altres—, la IA pot suposar un gran pas endavant en àmbits com el tercer sector. 

No hi ha dubte que la IA ha obert tot un món de possibilitats a l’hora, per exemple, de millorar la vida de les persones. Com explicava en una entrevista a Xarxanet la Pilar Rodríguez, adjunta a gerència i directora de la Unitat Operativa Sociosanitària de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), el seu ús pot ajudar a centrar esforços allà on més es necessiten i anticipar necessitats abans fins i tot que es manifestin. Tant, que segurament ja no en podrem prescindir en àmbits com el de l’atenció a les persones. “L'ús de la IA en serveis socials és molt necessari”, assegurava Rodríguez.

L’ABD és un bon exemple de com les entitats del tercer sector ja han començat a utilitzar la IA en projectes com ‘Atenea’. I n’hi ha més, en àmbits com l’atenció a la salut, el seguiment de la biodiversitat, la gestió de recursos naturals o el suport a col·lectius vulnerables. A continuació, llistem alguns projectes que usen la IA, impulsats o en què participen entitats del sector, que generen valor social.    

• ‘Atenea’, de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD)

‘Atenea’ és un assistent virtual d’IA impulsat per l’ABD i la consultora Momentum Analytics, que ha comptat amb el finançament provinent dels Fons Next Generation gestionats pel Departament de Drets Socials de la Generalitat. Aquest assistent es presenta en forma de mòbil o tauleta, sense botons ni pantalla tàctil, i funciona exclusivament per comandes de veu. 

El projecte s’enfoca a donar suport a les persones grans, així com persones en situació de dependència i discapacitat, per ajudar-les a dur a terme gestions essencials —com demanar cita amb el personal mèdic de família o amb serveis socials, fer una videotrucada amb familiars o contactar amb emergències, entre altres— sense necessitat d’alfabetització digital prèvia. 

El dispositiu s’ha dissenyat col·laborativament amb els seus usuaris, i s’ha provat amb èxit en diversos municipis catalans, com Sant Feliu de Llobregat, Mollet del Vallès, Premià de Mar o Manlleu, entre altres, contribuint a reduir la soledat i a tancar la bretxa digital dels col·lectius més vulnerables.

• ‘Walkerpisa’, de la Fundació Once

‘Walkerpisa’ és una iniciativa d’Inserta Innovació-Fundació ONCE que vol transformar el paviment urbà en un suport intel·ligent per afavorir la mobilitat de persones amb ceguesa i fer-la més segura en ciutats i grans espais. Mitjançant sensors integrats sota l’asfalt i algoritmes d’IA, el sistema detecta en temps real les característiques de l’entorn —com obstacles, desnivells, condicions de seguretat— i ofereix guiatge i avisos personalitzats per fer els desplaçaments més fàcils, segurs i autònoms.

El projecte ha comptat amb la participació directa de més d’una desena d’entitats vinculades al món de la discapacitat, que van formar un grup de treball per tal d’identificar i prioritzar les funcionalitats clau que el paviment intel·ligent havia d’oferir per cobrir necessitats de seguretat, orientació i autonomia en espais urbans.

A més, el sistema preveu el desenvolupament d’aplicacions mòbils i dispositius com rellotges intel·ligents, que es connecten al sistema i ofereixen assistència segons el perfil de cada persona. Així, la persona usuària pot rebre, en temps real, dades sobre aspectes com el tipus de pas de vianants, la direcció i densitat del trànsit, o la trajectòria recomanada per creuar amb seguretat. 

• ‘AccesRobots’, de la Fundació Once

Aquest projecte innovador, impulsat també per Inserta Innovació–Fundació ONCE, és un robot d’assistència personal desenvolupat amb la col·laboració d’Omron, capaç de guiar i acompanyar persones amb discapacitat sensorial, física o cognitiva en espais complexos. Pensat per a entorns com aeroports, estacions de tren, hospitals i centres comercials, ofereix suport en la mobilitat, la detecció d’elements i la comunicació amb els usuaris, garantint una experiència més fluida i segura.

El sistema integra un mòdul de reserves accessible mitjançant aplicació mòbil, des d’on es personalitza el servei segons les necessitats de cada persona. Això permet planificar els desplaçaments, sol·licitar el robot amb antelació i rebre informació en temps real sobre rutes, punts de recollida i possibles incidències dins del recorregut. Així, AccessRobots no només acompanya físicament l’usuari, sinó que també digitalitza i simplifica tot el procés de suport.

• ‘IT Cooperatiu’, de la Fundació El Maresme

‘IT Cooperatiu’ és una iniciativa de la Fundació El Maresme, amb el suport del programa ‘Projectes Singulars’, que busca dotar l’economia social i solidària (ESS) d’eines digitals obertes i col·laboratives. Amb l’objectiu de reforçar la sobirania tecnològica del tercer sector, desenvolupa solucions de codi lliure que responen a processos comuns —des de la gestió de documentació fins a l’automatització de nòmines— sense perdre de vista els valors cooperatius i ètics que caracteritzen l’ESS.

En col·laboració amb cooperatives com Col·lectiu Ronda i Som Connexió, el projecte aborda tres línies d’actuació: realitzar diagnòstics de digitalització per identificar necessitats compartides; dissenyar mòduls TIC adaptats a les entitats; i incorporar capacitats d’IA per agilitzar tasques jurídiques i administratives. Cada soci aporta la seva experiència, per exemple, el Col·lectiu Ronda prova algoritmes per optimitzar tràmits legals, mentre que Som Connexió coordina el desplegament tecnològic i la integració amb infraestructures existents.

‘IT Cooperatiu’ es completa amb la creació de ‘Som IT Cooperatiu’, la cooperativa de serveis encarregada de garantir la sostenibilitat i evolució de les eines desenvolupades. Fent èmfasi en la governança col·lectiva, la transparència i la perspectiva de cures, aquesta estructura permet que les entitats de l’ESS comparteixin responsabilitats i beneficis, assegurant que les solucions tecnològiques es mantinguin al servei del bé comú i de la innovació social.

• RAPNIC, de la Fundació Isocial

El Projecte de Reconeixement Automàtic de la Parla No Intel·ligible en Català (RAPNIC) és una iniciativa liderada per la Fundació iSocial, guardonada amb el Premi CSC Impulsa 2024 a la Innovació en IA en l’àmbit social. El projecte neix amb la voluntat de superar les barreres comunicatives que pateixen les persones amb trastorns de parla, com les afectades per paràlisi cerebral, i convertir-se en un referent de tecnologia inclusiva en llengua catalana.

El cor de RAPNIC és un model d’aprenentatge automàtic que reconeix i interpreta el parla no intel·ligible, transformant patrons fonètics complexos en missatges comprensibles. Per fer-ho, s’han recopilat mostres de veu de col·lectius diversos, s’ha entrenat la xarxa neuronal amb enfocaments supervisats i s’han aplicat tècniques de processament de senyal per millorar la precisió en entorns reals. El resultat és una eina capaç d’oferir transcripcions i sortides de veu sintetitzada que faciliten la comunicació directa amb professionals i familiars, sense dependre d’intermediaris.

A més d’aquest model central, iSocial integra RAPNIC en un marc més ampli de solucions digitals pensades per acompanyar professionals i usuàries del tercer sector. El projecte aposta per l’obertura de codi i la participació activa de les usuàries en la definició de noves funcions, garantint així una evolució constant i adaptada a les necessitats reals. RAPNIC és una prova de com la IA pot esdevenir una eina molt útil per millorar la inclusió i l’autonomia de les persones amb discapacitat.

• ‘Llars connectades’ i ‘Termòmetre del Benestar’, de Suara Cooperativa

Suara Cooperativa ha posat en marxa dues iniciatives que demostren com la IA pot millorar tant la qualitat de vida de les persones grans com el benestar de les professionals del tercer sector. Les dues iniciatives responen a la visió de fer de la tecnologia una aliada per a la cura, la seguretat i la sostenibilitat emocional en l’àmbit sociosanitari.

‘Llars Connectades’ és un programa finançat amb Fons Next Generation del Departament de Drets Socials, dissenyat per dotar les llars de persones grans o en situació de dependència de dispositius intel·ligents capaços de fer més segures les seves vides quotidianes. A través de sensors ambientals, assistents de veu i rellotges intel·ligents, el sistema monitoritza indicadors vitals i condicionants del domicili —moviment, temperatura, obertura de portes, entre altres— i envia alertes immediates en cas d’anomalia. 

Per altra banda, ‘Termòmetre del Benestar’ és un pilot que utilitza la plataforma Accexible per avaluar de manera objectiva l’estat emocional i cognitiu de les professionals del sector. Mitjançant l’anàlisi de la veu, l’eina detecta signes d’estrès, fatiga o alteracions relacionades amb el deteriorament cognitiu i tradueix aquests paràmetres en un índex de benestar. 

Els resultats obtinguts coincideixen en un 91 % amb la percepció que les mateixes treballadores fan del seu estat, la qual cosa posa de manifest la fiabilitat del sistema i el seu potencial per anticipar riscos laborals i mantenir una atenció social de més qualitat.

• ‘Disc4all’, de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)

Disc4All és una iniciativa europea de referència en salut musculoesquelètica, coordinada per la Unitat BCN MedTech de la UPF. El projecte va arrencar el novembre de 2020 i té com a objectiu combatre el dolor lumbar mitjançant la combinació d’IA i simulacions computacionals d’alta precisió. Aquest enfocament permet anar més enllà de l’avaluació clínica tradicional i establir nous estàndards de diagnòstic i tractament personalitzat.

Al centre de Disc4All hi ha models d’aprenentatge automàtic entrenats amb grans volums de dades biomecàniques, bioquímiques i demogràfiques, que identifiquen patrons causals de la degeneració vertebral. Gràcies a aquests algorismes, l’equip investigador pot aïllar biomarcadors clau i generar simulacions de la columna vertebral que reflecteixen canvis patològics reals. D’aquesta manera, es millora la precisió diagnòstica i es dissenyen tractaments a mida.

El consorci de Disc4All agrupa centres de recerca, hospitals i empreses tecnològiques de vuit països, amb més de dotze beneficiaris i múltiples socis d’àmbits com la biomecànica, la bioinformàtica i la medicina clínica. Amb la mirada posada en la implantació clínica, el projecte obre camí en l’àmbit de la medicina de precisió i també exemplifica la capacitat transformadora de la IA en la salut pública i el benestar de les persones.