Alan Duarte i Abraço Campeão: quan la boxa és una arma de pau

iWith.org
Autor/a: 
Júlia Bacardit
 Font: Neirin Jones/The Good Fight
Font: Neirin Jones/The Good Fight
 Font: Neirin Jones/The Good Fight
Font: Neirin Jones/The Good Fight
 Font: SCS
Font: SCS
 Font: Club Xàbia
Font: Club Xàbia

Alan Duarte i Abraço Campeão: quan la boxa és una arma de pau

Autor/a: 
Júlia Bacardit
iWith.org

Resum: 

El brasileny Alan Duarte combat la violència de les faveles amb boxa a través de l'organització Abraço Campeão. A casa nostra hi ha propostes no lucratives similars.

Alan Duarte és un brasileny de 29 anys que va néixer i créixer al complex de faveles Alemão, a Rio de Janeiro. El complex d’Alemão és un punt de venda de droga i de violència extrema, i fins ara 10 parents propers de Duarte han mort per tirotejos a la zona.

Quan el germà de Duarte va morir, el brasileny va decidir que calia fer alguna cosa per millorar la situació de la seva comunitat al nord de Rio, oficialment constituïda per unes 70.000 persones que a la pràctica s’estima que són moltes més.

Alan Duarte va començar a implicar- se com a entrenador de boxa voluntari a l’organització sense ànim de lucre Luta Pela Paz al complex de faveles Maré, i això el va portar a exportar el projecte a casa seva: va crear l'organització ABRAÇO CAMPEÃO, que combina la boxa i l'educació alternativa amb l'objectiu d'acompanyar els joves d'Alemão i ajudar-los a prendre decisions positives.

“La boxa és un esport ideal per una comunitat amb alts nivells de violència”, va assegurar Duarte a la presentació a Londres del documental de 16 minuts The Good Fight, produït pels britànics Ben Holman i Neirin Jones. Durant la creació del documental, sovint calia interrompre el rodatge per tirotejos i aldarulls.

La pel·lícula de Holman i Jones, que encara està en circulació i que ha estat premiada al festival Tribeca de Nova York, va començar com a via de suport per la feina comunitària de Duarte i es va acabar convertint en una xarxa creixent de solidaritat internacional amb el projecte. Al ring, joves i adults comparteixen suport mutu i canalitzen la violència de forma lúdica i comunitària. Els entrenadors fan de treballadors socials, i en ocasions també han de fer de mentors dels joves que encara perden familiars a causa de la violència

Tot i que, a diferència del que passa a Rio, la violència extrema als carrers no és un problema generalitzat a Catalunya ni al conjunt de l’estat espanyol, aquí també hi ha propostes no lucratives vinculades al món de la boxa.

Una d’elles és Smila, Cuesta, Sancs (SCS), una associació sense ànim de lucre de Reus que destina els beneficis dels seus combats a ajudar els nens i nenes que malviuen pels carrers de Tailàndia, el país on es va originar el Muay Thai (boxa tailandesa).

Prop de València, el passat 20 de desembre es va celebrar un entrenament de muay thai solidari al Club Muay Thai Xàbia, que va destinar els beneficis a un centre d’acollida de la localitat, a la Creu Roja i al Col·legi Raquel Payà. L’actuació no serà aïllada: el club preveu repetir-la durant diversos mesos, i cada mes els beneficis es destinaran a un sector social necessitat diferent.

Afegeix un comentari nou