Cap a on va el comerç just?

 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:
 Font:
Font:

Cap a on va el comerç just?

Resum: 

El moviment del comerç just té una trajectòria de més de 40 anys. Durant aquest temps ha anat evolucionant i s'han plantejat nous reptes. "Cap a on va el comerç just?" és el títol d'un llibre coordinat per Xavier Montagut i Esther Vivas l'any 2008, que perfilava una nova perspectiva del comerç just, de la mà de la sobirania alimentària.

Assegurar als treballadors/ores un salari digne, fomentar la igualtat entre homes i dones i el respecte al medi ambient, fer que l'activitat econòmica repercuteixi positivament en la comunitat i eliminar el treball infantil són alguns dels pilars del comerç just. Aquest moviment internacional, iniciat a a meitats dels anys seixanta a Bèlgica i als Països Baixos, s'ha estès i integra en l'actualitat a milers d'ONG, botigues, cooperatives i col·lectius de productors d'arreu del món.

Des dels seus inicis, l'objectiu ha estat lluitar per una major justícia i igualtat de condicions en el terreny del comerç mundial, tot donant suport a petits productors dels països empobrits.

Aquest vídeo de l'Agència Catalana del Consum explica les bases d'aquest moviment i mostra la feina que fan l'empresa Alternativa3 i l'ONG SETEM Catalunya.

Malgrat la crisi, el comerç just ha continuat creixen any rere any. L'informe El Comercio Justo en España 2010. Crisis, impactos y alternativas de la Coordinadora Estatal de Comercio Justo (CECJ) assenyala que la facturació total registrada pels articles de comerç just durant el 2010 va ser de 22'5 milions d'euros, fet que suposa un increment del 24% respecte al 2009 i del 33% des de 2008.

A més, Catalunya és la comunitat autònoma que més ha contribuït a l'augment de les vendes espanyoles, segons l'informe El comerç just a Catalunya 2009 de SETEM.

A Catalunya ONG com SETEM, la Xarxa de Consum Solidari o Intermón Oxfam tenen botigues de comerç just. A més, des del 2008, i arran de la creació del segell de comerç just, també pots trobar productes certificats a grans superfícies, un pas que ha augmentat les vendes però que també ha generat un debat dins el moviment.

Un segell polèmic

Avui en dia, el segell Fairtrade serveix per identificar aquells productes que són de comerç just. La creació d'aquest segell, però, va ser polèmic, ja que a partir de la certificació qualsevol supermercat o gran superfície va quedar legitimada per vendre un producte de comerç just. Fins a aquell moment era la botiga de comerç just la que certificava l'origen del producte.

D'una banda, aquest fet ha donat més visibilitat al comerç just i l'oportunitat d'augmentar les vendes, però algunes entitats han criticat que, d'altra banda, la indústria agroalimentari l'ha fet servir com a instrument de màrqueting i de neteja d'imatge. N'és un exemple el cas de la cadena de cafeteries Starbucks, que l'any 2010 va anunciar que comercialitzaria a Europa el 100% del seu cafè exprés com a cafè de comerç just certificat per l'Associació del Segell FLO.

La Xarxa de Consum Solidari va denunciar que mentre comercialitzava cafè amb el Segell FLO, aquesta empresa intentava patentar una varietat de cafè, donava suport a les guerres a l'Iraq, Afganistan i Kuwait, i es declarava partidària de portar armes de foc en els espais públics.

SETEM també va mostrar la seva preocupació per la possible rebaixa dels criteris i els estàndards que podria produir el fet que Starbucks es convertís en el comprador més gran de comerç just; i per la possible potenciació d'un comerç que, amb les mateixes característiques del model neoliberal dominant, relegués el paper de les persones productores en simples proveïdores i no al d'agents actius del seu propi desenvolupament.

Més enllà del comerç just: Sobirania alimentària i consum responsable

El comerç just és cada cop més conegut, iniciatives com la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica l'han anat donant a conèixer i, en l'actualitat, qui més qui menys n'ha sentit a parlar. Així, moltes persones podrien donar resposta a la pregunta: "Què és el comerç just?". Això no vol dir, però, que només hi hagi una manera de definir-lo i entendre'l. La consolidació de les organitzacions de comerç just ha fet florir una sèrie de debats sobre el model de comerç just i les estratègies de futur del moviment.

Els nous plantejaments reivindiquen tant la justícia en la producció en origen com en la venda final i qüestionen la visió estrictament Nord-Sud, exigint un model de comerç amb justícia també Nord-Nord i Sud-Sud. Es tracta d'una visió que planteja un model de comerç just transformador, oposant-se a la seva venda en grans superfícies.

Tan important és pagar un preu digne al productor com que en la transformació i l'elaboració del producte, així com en la venda final, no intervinguin multinacionals i cadenes agroalimentàries.

La Xarxa de Consum Solidari afirma, per exemple, que "cal vincular el comerç just a la defensa del dret a la sobirania alimentària i a la promoció dels circuits curts i el comerç de proximitat". Sota aquests principis, no s'haurien d'importar productes que es produïssin a casa nostra amb components socials i ecològics equivalents, ja que l'impacte ecològic de la seva importació no justifica els beneficis que pugui aportar al seu consum. D'aquesta manera, es vincula el comerç just amb el consum ecològic i de proximitat i la lluita per la sobirania alimentària.

Aquesta entitat defensa una perspectiva global del comerç just, "un comerç just que defensa el dret a la sobirania alimentària, a la terra, a les llavors, a produir i a consumir lliurament".

Afegeix un comentari nou