De la mà del seu director, Vicenç Fisas, també s'analitzen alguns casos on les negociacions o exploracions són parcials, és a dir, que no abasten la totalitat dels grups armats presents en un país (casos d'Afganistan o L'Iraq, per exemple). La majoria de les negociacions es refereixen a conflictes armats, però també s'analitzen bastants contextos en els quals, tot i que en l'actualitat no es produeixen enfrontaments armats de consideració, les parts no han arribat a un acord definitiu que acabi amb les hostilitats i els contenciosos pendents. Les negociacions, per tant, tenen sentit per a evitar l'inici o el ressorgiment de nous enfrontaments armats.

S'analitza la situació de 66 contextos en situació de conflicte vius al finalitzar l'any 2009 (a més d'un seguiment de l'acord de pau de Burundi arribat a al desembre de l'any anterior i consolidat en 2009), dels quals 45 (68’2%) tenen oberts diàlegs o negociacions formals amb independència de la seva evolució positiva o negativa, o han assolit un acord. Això significa que més de dos terços dels conflictes tenen oberts canals de comunicació prou consolidats com per a portar a terme converses o exploracions que poden derivar en processos de pau. Durant l'any van acabar 8 conflictes de mitjana intensitat, destacant l'acord de pau a Somàlia entre el Govern Federal de Transició i el grup armat d'oposició ARS, que ja forma part del nou Govern. En comparació de l'any 2008’ van augmentar els processos que es van consolidar, van disminuir els quals es produïen amb interrupcions, però es van incrementar els casos de conflictes en els quals es va trencar el procés de negociació o no es va poder posar un en marxa (32’3% dels casos), destacant el fracàs de les negociacions a Sri Lanka per victòria militar de les FFAA governamentals sobre els tamils agrupats en el LTTE. Un document exhaustiu, de moment en castellà (properament en català i anglès), publicat per Icària Ed. però que també es pot consultar online.

Descarregar l'Anuari des d'aquest enllaç.