L'inici de diàlegs de pau entre la guerrilla de Colòmbia i el govern del país, començats a Noruega aquest octubre i que seguiran a Cuba els propers mesos, centra el contingut de la carta, un inici que té lloc desprès de gairebé 50 anys de conflicte armat.

La carta demana que el govern català, l'espanyol i la Unió Europea acompanyin el procés incloent les demandes de les víctimes del conflicte, i que recolzin el paper de la societat civil colombiana en el procés de pau, que no pot arribar per vies militars.

Els signants es sumen als molts posicionaments d'organitzacions de tot el món per tal que s'aconsegueixi una pau veritable que passa per analitzar les causes del conflicte social i armat del país: la concentració de les terres, la desigualtat i l'exclusió, la manca de justícia social i de garanties democràtiques, la violació de drets humans i la impunitat dels culpables són segons els signants causes i conseqüències del conflicte.

Per tant l'acabament de les hostilitats armades no és l'única garantia d'un procés de pau, sinó que cal escoltar la veu de la població civil, les víctimes i la societat civil organitzada. “El final de la guerra no es la pau en sí mateixa, sinó que és un pas per arribar a la pau”.

Han signat la carta diputats pel PSC, ICV-EUiA, ERC, SI i CiU, i representants d'entitats del tercer sector (Justícia i Pau, Consell Català de Cooperació, Associació Catalana per la Pau, Col·lectiu Maloka, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Coperacció, Entrepobles, Federació Catalana d'ONG pel Desenvolupament, Fundació Pau i Solidaritat (CC.OO.), Fundació per la Pau, Intermón-Oxfam. Lliga dels Drets dels Pobles, Fundació Desenvolupament Comunitari, Federació Catalana d'ONG per la Pau i l'Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona).