El cohousing al món: de Dinamarca fins a Catalunya

  • Habitatge col·laboratiu a Duwamish, a Washington. Font: Wikimedia

    Habitatge col·laboratiu a Duwamish, a Washington. Font: Wikimedia

  • Cohousing a Dinamarca, el país on va néixer el moviment. Font: Seier+Seier, Flickr

    Cohousing a Dinamarca, el país on va néixer el moviment. Font: Seier+Seier, Flickr

  • Estructura d'una zona d'habitatges col·lectius. Font: UK Cohousing Network

    Estructura d'una zona d'habitatges col·lectius. Font: UK Cohousing Network

El moviment internacional d’habitatge col·lectiu és un model basat en comunitats d’individus que conviuen de manera cooperativa.  

El cohousing es pot definir com una comunitat de persones que té un element en comú: la seva forma d’entendre el vincle entre vida privada i vida col·lectiva. A efectes pràctics, vindria a ser una comunitat d’individus que, sota una fórmula cooperativa, conviu en una zona residencial. Per descobrir-ne els orígens, ens hem de remuntar als anys 60, concretament a Dinamarca. El concepte anglòfon neix durant l’hivern del 1964, quan l’arquitecta danès Jan Gudmand-Hoyer va reunir un grup d’amics per debatre sobre maneres alternatives d’habitatge. Des de llavors, el cohousing ha evolucionat tant que en tenim de diferents tipus: urbans, rurals, unifamiliars, amb cases de bosc, en espais comuns, a espais repartits, etc. Aquest sistema, avui dia, ha arribat a països com els Estats Units, Canadà, Suècia, i fins i tot, Espanya.

Els inicis del cohousing

Gudmand-Hoyer, juntament amb les seves amistats, va comprar un terreny als afores de Copenhaguen per desenvolupar dotze cases amb terrasses adossades a un nucli principal amb una piscina. Aquesta primera idea pilot, no va triomfar entre la comunitat veïna, i abans de construir cap habitatge, van vendre els terrenys.

L’any 1967, altres persones emprenedores com Bodil Graee van començar a interessar-se pel moviment. Un any més tard, els diferents grups que van aparèixer van unir les seves forces i van trobar un lloc a Jonstrup, una petita zona a les rodalies de la capital danesa, i a Hillerod. A finals del 1973, les comunitats de Saettedammen i Skraplanet ja havien fet el seu somni realitat: construir la primera comunitat de cohousing.

La presència del cohousing al món

Als anys 80, es va estendre per tota Europa. Actualment, trobem les següents associacions de cohousing al món.

Als Estats Units, també tenen una forta presència. Als afores d’Austin (Texas), per exemple, quatre parelles amigues van construir durant 20 anys les seves cases a la vora del riu Llano. L’objectiu era viure a prop i compartir moments junts, una de les 12 raons per fer cohousing.

Quina és la situació a Catalunya?

Fa quinze anys va néixer La Muralleta, una de les primeres cooperatives d’habitatge a Catalunya siutada a Santa Oliva, El Vendrell. A més d’aquest, existeixen altres projectes com Sostre Cívic, una organització sense afany de lucre que treballa per garantir l’accés a l’habitatge no especulatiu com el de cohousing que actualment té 250 socis i 12 grups actius.

A Cerdanyola, hi ha una altra àrea situada a prop de la Universitat Autònoma de Barcelona que està en negociacions per construir una nova cooperativa d’habitatges. Tot i això, a l’Estat espanyol la legislació sobre aquest tema és encara escassa i hi ha algunes dificultats que impedeixen l’explosió d’aquest moviment, com les restriccions creditícies i la crisi de finançament de les Administracions públiques.

Afegeix un comentari nou