Ets universitari? Fes un voluntariat internacional!

 Font:
Font:
 Font:
Font:

Ets universitari? Fes un voluntariat internacional!

Resum: 

Cada vegada més, l’estudiantat de les universitats catalanes té més opcions de poder fer llargues estades en altres països. Aquesta mobilitat pot venir motivada per diversos factors, com voler cursar part dels estudis a l’estranger o voler participar en un servei de voluntariat i cooperació.

Hi ha vàries formes d’optar als programes de mobilitat internacional. Per una banda, organismes internacionals com l’Organització de les Nacions Unides (ONU) o la Unió Europea (UE), tenen programes adreçats a tots els estudiants dels seus països membres, com seria el conegut Erasmus o el Servei de Voluntari Europeu, per exemple. Aquestes institucions internacionals estableixen diferents acords amb entitats que formen part de les universitats, per tal de poder crear programes de forma conjunta. D’altra banda, les universitats també poden crear els seus propis programes, com seria el cas del Programa Propi de la UAB.

Voluntariat i la cooperació universitària

El Voluntariat de les Nacions Unides i el Servei de Voluntariat Europeu són dues opcions a les que poden optar les i els universitaris per poder fer estades solidàries a l’estranger.

El Programa de Voluntariat Universitari de les Nacions Unides (PNUV) facilita la incorporació de joves universitaris com a voluntaris en projectes de les Nacions Unides en països del Sud, centrats en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM).

Aquest voluntariat dura 6 mesos (d’octubre a abril) i actualment 28 universitats espanyoles formen part de la xarxa, coordinades per la Universidad Autónoma de Madrid. L’Agencia Española de Cooperación Internacional al Desarrollo (AECID) és l’organisme finançador en la convocatòria general. Cada universitat es responsabilitza de tots els tràmits financers i administratius abans de la partida de la persona voluntària i durant la seva estada al país de destí. A més, algunes places estan destinades a universitats de governs regionals finançadors. Les universitats catalanes que actualment formen part d’aquesta xarxa són: l’Autònoma de Barcelona (UAB), la Pompeu Fabra (UPF), la de Lleida (UdL), la Politècnica de Catalunya (UPC) i la de Girona (UdG).

Aquest 2011 és l’Any Europeu del Voluntariat i en aquest sentit trobem un programa que ja fa anys que funciona: el Servei de Voluntariat Europeu, que està gestionat per la Direcció General de Joventut. Aquest programa està dirigit a joves de 18 a 30 anys i la seva durada habitual és de dos a dotze mesos, però en el cas de joves desafavorits es poden contemplar projectes de curta durada, entre dues setmanes o dos mesos.

Les organitzacions, tant la d'acollida, la d'enviament com la coordinadora, han de ser associacions no governamentals o entitats i iniciatives locals sense ànim de lucre (entitats o fundacions dins les universitats, per exemple). El seu finançament es basa en el principi de cofinançament entre les organitzacions participants (les d’enviament i les d’acollida) i els fons de la Unió Europea.

La Helen Reichardt és una estudiant alemanya que està fent el seu Voluntariat Europeu a la Fundació Autònoma Solidària (FAS) de la UAB. La seva estada dura 10 mesos i valora positivament l’existència de programes com aquest: “Hi ha una gran quantitat de serveis relacionats en aquest àmbit, però has de crear un cercle de patrocinadors per poder- hi optar. En canvi, amb el servei de Voluntariat Europeu no has de recórrer a això, tot és més fàcil”. La Helen explica que no va ser difícil entrar dins del servei, encara que reconeix que va tenir sort i li van donar la plaça que desitjava. “Al matí participo en el Servei d'atenció a la discapacitat - PIUNE, que gestiona la FAS, col·laboro amb estudiants amb discapacitat i els hi faig acompanyaments. Per les tardes estic amb els nens de l’Hospital de la Vall d’Hebron i també vaig a un centre penitenciari, on faig de voluntària al departament de prevenció de salut i al departament de mares”, explica la Helen, que està molt satisfeta de poder treballar en diferents àmbits ja que “has d’aprendre que existeixen perspectives diferents, has d’entendre que l’altra persona té una percepció diferent”.

A part d’aquests dos programes, hi ha moltes altres opcions de cooperació i voluntariat universitari com son els Camps de Treball adreçats als estudiants d’educació superior o els fons propis de solidaritat que tenen les universitats per finançar projectes de cooperació per al desenvolupament, com es el cas del Fons de Solidaritat de la UAB, que ha obert una nova convocatòria destinada a subvencionar propostes en l’àmbit de la cooperació universitària al desenvolupament per part d’estudiants de la UAB.

Un exemple de la voluntat de voler coordinar el treball de totes les universitats en aquest àmbit és el Pla de Cooperació Universitària per al Desenvolupament 2011-2015 (Pla CUD), que es va presentar públicament el 20 de gener del 2011. L’objectiu d’aquest pla és augmentar l’eficàcia, la qualitat i l’impacte de les accions de cooperació universitària per al desenvolupament a través de la col·laboració i coordinació de les activitats a nivell català. D’acord amb les directius del document, l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) ja té en marxa activitats com el “Programa de Cooperació Universitària amb Àfrica”.

Intercanvis acadèmics

Una altra opció que està tenint molta tirada per part dels estudiants universitaris és la possibilitat de poder cursar part dels estudis o fer les pràctiques de la carrera a l’estranger. Els programes més coneguts en aquest àmbit són l’Erasmus, els Programes Propis de les universitats, la Leonardo da Vinci i el SICUE-Séneca.

El programa Erasmus és un pla de gestió de diverses administracions públiques pel que es dóna suport i es facilita la mobilitat acadèmica dels estudiants i professors universitaris dins dels Estats membres de la Unió Europea, així com dels tres països del Espai Econòmic Europeu i de Suïssa i Turquia. Els estudiants d’aquest programa poden fer una estada de tres mesos a un any en un altre país europeu i els estudis cursats són reconeguts per la seva universitat d’origen quan s’acaba l’estadia. També es pot sol·licitar una beca Erasmus com ajuda econòmica per cost addicional de viure a l’estranger.

Dins l’àmbit internacional també trobem els programes propis de les universitats, que tenen en compte tot el món excepte Europa i Espanya (en el nostre cas). Són propis perquè són les mateixes universitats les que els creen i els fons econòmics amb els que es paguen les beques surten dels pressupostos de les pròpies universitats. En un principi, aquests programes eren bastant minoritaris, perquè la gent només coneixia l’Erasmus. Però en els últims anys el percentatge d’estudiants que opten a aquest tipus de programes no para d’augmentar.

Si ens fixem en les dades de l’Àrea de Relacions Internacional de la UAB, durant el curs 2009-2011, 1129 estudiants d'Erasmus van arribar a l’Autònoma i als seus centres adscrits i 693 van marxar a altres universitats. Pel que fa als estudiants del Programa Propi, 216 estudiants van arribar i 235 van marxar. I això només fa referència a una universitat catalana.

Pel que fa a les beques Leonardo da Vinci, són pràctiques remunerades amb empreses de la Unió Europea per estudiants dels últims anys de la carrera o que ja l’hagin acabat, però encara no hagin treballat. La beca Leonardo da Vinci i l’empresa d’acollida s’encarreguen del finançament.

Finalment, també es poden fer intercanvis dins d’un mateix estat, com seria el programa SICUE, que està finançat per les beques Sèneca.

Els universitaris i les universitàries de Catalunya cada vegada tenen més opcions i facilitats per poder fer estades solidàries i acadèmiques a l’estranger i és una opció que es va popularitzant amb el pas del temps. Amb projectes com aquests a l’abast, els anys universitaris també es poden entendre com una oportunitat per formar-se no només en el cap a estrictament acadèmic, sinó també cap a valors com la solidaritat, la justícia i la tolerància, així com poder conèixer altres realitats, països i maneres d’entendre el món.

Afegeix un comentari nou