Jaime Atienza: “Si no assolim els ODS, les conseqüències seran molt dramàtiques”

iWith.org
Autor/a: 
Laura Morral
jaime Atienza és el responsable de finançament d'Oxfam Intermón. Font: Diario.es
Atienza alerta sobre el risc que suposa per a tots els països no donar compliment als ODS.

Jaime Atienza: “Si no assolim els ODS, les conseqüències seran molt dramàtiques”

Autor/a: 
Laura Morral
iWith.org

Resum: 

El responsable de finançament del desenvolupament d'Oxfam Intermón es mostra crític amb el compromís dels governs de cara a complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de 2030.

Com a organització dedicada a combatre la pobresa... Creus que d'aquí al 2030, s'assolirà aquest compromís?

Ara mateix és difícil ser optimista amb el compliment dels ODS. Cal un canvi agut de tendència en les actuacions de governs, organismes internacionals i corporacions. Aconseguir frenar l'efecte del canvi climàtic, contribuir amb recursos addicionals per finançar el desenvolupament amb una recaptació més justa d'impostos, una transferència de riquesa des dels països més avançats (el famós 0,7%), assegurar l'extensió de la salut i educació universals ... són només alguns dels compromisos necessaris que no es compleixen.

En què no han avançat els estats?

Veiem com no s'avança prou en tancar els paradisos fiscals, els donants estan lluny d'arribar al 0,7% (la mitjana després de 40 anys de compromís és el 0,31%), estan augmentant les inversions en compra d'armaments... Creiem que és essencial un combat frontal contra la desigualtat per canviar la tendència i poder avançar, de manera concertada, cap al compliment dels ODS.

En quin tan per cent o punt estem d'aconseguir-ho?

Portem 4 anys dels 15 marcat per fer efectius els ODS. Per tant hauríem d'estar al 30% d'aconseguir-los. Però, en realitat, jo diria que amb prou feines hem avançat un 10%. Així que és fonamental que la ciutadania prengui consciència de les conseqüències de no assolir els ODS. Serien dramàtiques.

Què està fallant?

De moment diria que estem mancats de lideratges i de bons exemples que arrosseguin al conjunt cap endavant. I, per descomptat, el finançament és el punt feble. S'ha posat un èmfasi excessiu en el fet que el finançament dels ODS provingui del sector privat i és molt dubtós que això passi...

I els governs?

Molts governs estan fent servir el tema del finançament privat com a coartada per eludir la seva responsabilitat a l'hora de finançar en l’àmbit domèstic i internacional l'agenda 2030 . El finançament és a hores d'ara l'obstacle més greu, al costat del lent avanç cap a les energies renovables i l'economia verda, que s'ha d'accelerar.

En què creus que s'ha millorat?

S'ha millorat a l'hora de crear una consciència sobre el fet que tenim problemes col·lectius i un full de ruta comú per abordar-los. I, en molts agents, ha calat la idea de l'imperatiu de la sostenibilitat, arribant a agents molt importants del sector privat.

Des de la vostra organització, quins països creus que són els més vulnerables i que estan més lluny d'aconseguir els ODS?

Són els països més pobres, els països que es troben més exposats. La llista poques vegades canvia: és la regió de l'Àfrica Subsahariana i són, en particular, els països d'ingressos més baixos i amb estats fràgils. Aquests països estan lluny d'aconseguir els ODS perquè tampoc tenen un potencial important d'elevar la seva recaptació d'impostos . Aquests països necessiten que l'ajuda internacional compleixi un paper essencial per garantir el finançament del seu avanç cap als ODS, en particular el seu avanç en salut, educació universal i en protecció social.

Falta, doncs, més implicació política perquè aquests països puguin avançar i aconseguir aquestes garanties?

Per descomptat que sí, cal molt més. Encara que, a Espanya, hem vist en els últims dos anys senyals molt positives d'administracions públiques de diferents nivells, des d'ajuntaments, passant per comunitats autònomes i el Govern central. En els últims mesos s'ha creat un alt comissionat per a l'agenda 2030 per coordinar les actuacions dels diferents ministeris.

Com hauria de ser la implicació entre institucions?

S’hauria d’aprofundir en els pobles, diputacions, comarques ... I s'hauria d'acompanyar de plans efectius a escala local. Els actors públics han de cooperar amb els privats i generar incentius i establir normatives que empenyin l'avanç en aquesta direcció. Sempre hi haurà impactes, però s'han d'assumir.

I en l’àmbit internacional, com està el panorama?

En l'àmbit internacional la situació està pitjor. Estan disparant-els problemes de deute a l'Àfrica, l'ajuda està estancada i els països no aconsegueixen augmentar les seves recaptacions d'impostos per l'oposició d'aquells que es beneficien de forats fiscals. Espanya és un dels actors que menys està contribuint financerament a aquesta agenda internacional. S'ha col·locat a la cua dels donants europeus, amb menys ajuda de la que aportava als anys vuitanta del segle passat. Aquesta tendència ha de revertir urgentment.

Afegeix un comentari nou