Justícia i reparació per a Guatemala

 Font:
Font:

Justícia i reparació per a Guatemala

Resum: 

Guatemala viu un moment històric amb el judici contra el general i exdictador Efraín Ríos Montt, acusat per cometre crims de lesa humanitat. Es calcula que durant el seu mandat uns 10.000 guatemalencs, majoritàriament indígenes, van ser víctimes d'execucions extrajudicials i enterrats en fosses comunes.

Entre 1960 i 1996 Guatemala va viure un conflicte armat, en què van morir unes 200.000 persones. Més del 80% de les víctimes eren d'origen maia. És per això que les organitzacions a favor dels drets humans consideren que s'hi va cometre un genocidi i han lluitat durant molts anys per fer seure a l'exdictador Efraín Ríos Montt al banc dels acusats.

El 19 de març de 2013 ha començat, per fi, el judici contra Ríos Montt, acusat de genocidi i delictes de lesa humanitat, comesos durant el seu mandat de facto entre el 23 de març de 1982 i el 8 d'agost de 1983. Va ser un mandat breu, però de repressió indiscriminada contra la població civil, que va deixar uns 100.000 desplaçats i 448 pobles esborrats del mapa.

"Aquest judici és realment històric perquè és la primera vegada que un excap d'Estat a Amèrica Central és portat a judici per crims de dret internacional", explica Guadalupe Marengo, directora del Programa per a Amèrica d'Amnistia Internacional.

La cara més visible de la lluita per jutjar Ríos Montt ha estat la premi Nobel de la Pau Rigoberta Menchú, que l'any 1999 va presentar a Espanya càrrecs de tortura, genocidi, detenció il·legal i terrorisme d'Estat i altres generals guatemalencs. "Avui és un dia extraordinari" va afirmar l'activista quan començava el judici, tot afegint que marca la "fi del cicle del dolor" per als pobles maies.

Malgrat els recents esforços per enfortir la justícia i la rendició de comptes pels abusos del passat, Amnistia Internacional denuncia que les forces armades guatemalenques continuen sense cooperar en les investigacions de violacions comeses durant el conflicte armat intern. L'exèrcit s'ha negat a cooperar amb les investigacions sobre els assassinats, les desaparicions forçades, l'ús de la violació com a arma de guerra i altres crims comesos durant el conflicte. Tot i així, AI espera que aquest judici suposi un pas significatiu i un progrés real en el camí cap a la veritat, justícia i reparació per a les víctimes i els familiars d'aquells que van morir durant els anys de conflicte, "un pas que s'hauria d'haver donat fa molts any".

Afegeix un comentari nou