L'Escola Cultura de Pau demana compromisos tangibles per acabar amb la violència sexual dels conflictes

  • Dones de Darfur (Font: Juliana Rico Aguedo)

    Dones de Darfur (Font: Juliana Rico Aguedo)

  • Dones i nenes desplaçades del Darfur

    Dones i nenes desplaçades del Darfur

  • Desplaçament forçat de dones a Colòmbia (Font: Luz Elena Arboleda)

    Desplaçament forçat de dones a Colòmbia (Font: Luz Elena Arboleda)

  • Refugiades de la Segona Guerra del Congo

    Refugiades de la Segona Guerra del Congo

  • Refugiades de la Segona Guerra del Congo

    Refugiades de la Segona Guerra del Congo

  • Situació de la violència sexual derivada de conflictes

    Situació de la violència sexual derivada de conflictes

L'entitat posa de manifest a la seva darrera publicació "Gènere i Pau" que, malgrat les formalitats i els documents aprovats a la cimera, manquen avenços i compromisos reals.

Més de 129 governs es reunien el passat juny a Londres en una cimera de quatre dies amb l'objectiu, deien, de treballar per acabar amb la violència sexual derivada de conflictes. La "Global Summit to end Sexual Violence in Conflict" va comptar amb personatges mediàtics com l'actriu Angelina Jolie, co-amfitriona de la cimera amb el secretari d'exterior britànic William Hague. S'hi van sentir les veus de la premi Nobel de la Pau del 2011 Leymah Gbowee, del Secretari d'Estat nord-americà John Kerry o del Secretari General de l'ONU, Ban Ki-moon. Era doncs un esdeveniment de primera línia d'actualitat política.

En la darrera publicació de l'Escola Cultura de Pau (ECP), "Gènere i Pau", de juliol, l'organització analitza la realitat sobre la violència sexual a Kosovo, Nigèria, República Centreafricana, Líbia, Egipte, Costa d'Ivori i Colòmbia i fa una valoració crítica sobre la cimera londinenca.

D'acord amb entitats, activistes i organitzacions de la societat civil que van emetre les valoracions i els balanços després de la trobada, destaca la publicació, en primer lloc, una innegable visibilització mediàtica del conflicte gràcies al ressò i abast de la cimera. Un segon mèrit també a considerar és l'aprovació del "Protocol Internacional sobre la Documentació i Investigació de la violència sexual en els conflictes" i que Nacions Unides va presentar una guia sobre reparacions a les vítcimes.

Ara bé, segons valoren entitats i també l'anàlisi de l'ECP, va haver-hi una "falta d'avenços tangibles", ja que més enllà de documents, "els governs no van comprometre's amb cap mesura concreta de prevenció, atenció a les víctimes o persecució dels responsables criminals". Cal ressaltar-hi també l'absència de grans estats com la Xina, Rússia, l'Iran, Índia, Kènia, Síria o Sri Lanka.

També és criticada la simplificació amb la que, segons l'anàlisi, es va tractar el concepte "violència sexual", ja que segons Gènere i Pau, "ni es va contextualitzar la violència sexual en el continu de violències que pateixen les dones a tot el món ni es va posar de manifest que la violència sexual que té lloc durant la guerra és una arma de guerra".

Expertes en el camp van assenyalar la importància d'abordar el fenomen des de la complexitat i posant èmfasi en la prevenció, més que en el càstig com a única mesura efectiva. Segons, Leymah Gbowee, "posar fi als conflictes armats és la única manera efectiva d'acabar amb la violència sexual".

La publicació de l'Escola Cultura de Pau acaba per concloure, doncs, que sense treure valor a la importància que el tema hagi adquirit una major atenció política i pública, "és necessari impulsar mesures concretes que parteixin de la societat civil implicada en aquesta lluita i de l'acompanyament de les supervivents".

 

Violència sexual als conflictes

El Secretari General de l'ONU presentava el 2013 l'informe en el qual assenyalava Afganistan, República Centreafricana, Colòmbia, Costa d’Ivori, RD Congo, Mali, Myanmar Somàlia, Sudan del Sur, la regió sudanesa de Darfur, Síria i Iemen com a països on s’estava desenvolupant violència contra les dones arran dels conflictes armats. A més d'indicar actors concrets que l'estaven perpetuant.

El mapa mundial de la violència sexual assenyala una vintena de països, 8 dels quals es consideren molt perillosos per a les dones: Colòmbia, Síria, Sudan del Sud, Mali, Somàlia, República Centreafricana, República Democràtica del Congo i Birmània.

A Kosovo, per exemple, se signava el passat març una nova llei per reconèixer i assistir les supervivents de violència sexual durant la guerra entre Sèrbia i l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo. La legislació, però, no contempla comunitats diferents a la majoritària (l'albanesa). A Nigèria han estat enormement mediàtics els segrestos i el tràfic de nenes com a mercaderia d’intercanvi polític. El 2013 es van documentar 860 violacions relacionades amb el conflicte de la RD Congo. 200.000 han estat violades des del 1998. Egipte passava a considerar el 2013 l'agressió sexual com a un crim punible entre 6 mesos i 5 anys o amb multa. No obstant això, un estudi de la ONU estima que 9 de cada 10 dones ha patit violència sexual, als que s'afegeixen els casos d'agressions a la Plaça Tahrir.

No obstant això, es camina també i paral·lelament cap al canvi. L'any que ve, amb els Objectius del Mileni 2015, s'hauria d'iniciar teòricament una nova etapa d'objectius de desenvolupament a escala internacional. Durant el 2014 Nacions Unides i diverses organitzacions treballen per crear una nova agenda. Malgrat les dificultats i impediments interposats per governs conservadors davant la inclusió de qüestions fonamentals per als drets de les dones, a les primeres reunions ja celebrades es pressiona des d'algunes organitzacions per incloure en l'Agenda per al Desenvolupament 2015 l'equitat entre gèneres i la lluita pels drets humans de dones i nenes com a objectiu, a més d'una postura ferma i contrària la violència contra les dones.

 

Contingut relacionat

La Cimera de Londres avança en la lluita contra la violència sexual, article de El Periódico

La violència sexual en xifres, article de l'Ara.cat

Set preguntes i respostes sobre el segrest de més de 300 nenes a Nigèria. Reportatge en profunditat, Vilaweb

Publicació "Gènere i Pau", de l'Escola Cultura de Pau, juliol 2014

Afegeix un comentari nou