L'enfonsament del Titànic va commocionar tot el planeta el 1912. Ningú esperava que el vaixell més gran de la història, en aquell moment, patís l’inesperat destí. El dolor per la tragèdia va arribar a diferents estaments per la mort de persones de totes les classes socials. Per la importància del problema i l’afectació, l'activista ambiental de la Unidad Ecológica Salvadoreña (UNES), la Carolina Amaya, compara la crisi del canvi climàtic amb la història d’aquest transatlàntic.

Amaya, juntament amb algunes de les companyes d’UNES, va passar per Catalunya, convidada per l’Associació de Naturalistes de Girona, per fer una xerrada sobre la tasca de protecció i conservació del medi ambient que duen a terme al Salvador, així com de la gestió que fa l’organització dels conflictes ambientals que sorgeixen pel control dels béns naturals al país centreamericà.

“Al Titànic les classes altes eren les que tenien salvavides, i probablement vosaltres creieu que també en teniu”, manifesta Amaya, dirigint-se a les persones que no formen part del Sud Global. Però l’activista ambiental assegura que “això és qüestió de temps i segurament aquests salvavides no duraran gaire més” si, a més, se segueix insistint en aquest model de vida “insostenible”.

L’afectació que té el model de vida capitalista dels països més rics sobre les societats del Sud Global va ser un dels temes de la xerrada. “Tot i que El Salvador no és un país emissor, som els que estem pagant el compte de societats com l’espanyola, que tenen una quantitat d’emissions major pel seu nivell de vida extravagant”, assegura Amaya, que lamenta que a les societats més riques no s’és conscient de la problemàtica.

Un cop publicades les pobres conclusions amb les quals es va tancar la COP25, la membre d’UNES considera importantíssima la pressió dels estats per obligar les indústries més contaminants a frenar les seves emissions. “Aquesta contaminació ens està portant a tenir pèrdues de zones de cultiu i sequeres perllongades”, manifesta.

El Salvador arrossega un deute ecològic enorme. Segons Amaya, els 380 rius del país centreamericà estan severament contaminats. “Tenim seriosos problemes de cobertura vegetal que ens ha portat a estar en els primers llocs de major vulnerabilitat a escala mundial”, explica l'activista des d’UNES.

Un problema que ens afecta a tots

Marc Blasco, de Naturalistes de Girona, assegura que des d’aquí “no som conscients de tots els materials que usem en el nostre dia a dia, que provenen de països amb sous precaris i que, amb la seva extracció, contribuïm a incrementar la problemàtica de la contaminació”. Blasco posa com a exemple l’oli de palma o la soja que es conrea a sud-amèrica en grans extensions. “Els agroquímics utilitzats contaminen els aqüífers i els rius”, explica.

Des de Naturalistes Girona, Blasco també lamenta que, amb aquest estil de vida consumista, es provoca que els mateixos pagesos no tinguin terreny per cultivar el seu propi aliment. “Són problemes que no som conscients que estem provocant i el que hauríem de fer és reduir el consum i ser més conscients d’on provenen aquests productes”, afegeix.

L’esperança és l’últim que es perd, i tant UNES com Naturalistes de Girona consideren que canviant petites coses des d’aquí es pot millorar la situació que es viu al Salvador. Amaya, en la línia de Blasco, demana consciència i interès per conèixer l’origen dels aliments que es consumeixen. “És important saber què hi ha darrere d’aquests sistemes explotadors de mà d’obra laboral i de la privatització de béns naturals”, manifesta.

Conflictes al Salvador

La lluita pels béns naturals al Salvador és aferrissada, particularment en recursos com l’aigua, el bosc i la terra. El conflicte es dona entre les comunitats que tenen ecodependència d’aquests béns, per la seva supervivència, i les grans companyies que veuen aquests recursos naturals com una manera de guanyar diners.

“Hi ha un gran interès per controlar l’aigua per part de ramaders, la indústria sucrera i el de la construcció”, explica Amaya, que assegura que s’estan duent a terme processos de privatització de l’aigua que s’enfortiran amb el projecte de llei que han presentat quatre de les formacions de dretes del país per, segons Amaya, entregar l’administració de l’aigua a les empreses.

“Per a nosaltres és preocupant que empreses privades prenguin les decisions d’aquest dret humà, que és l’aigua”, manifesta Amaya, qui lamenta que els interessos que tenen les empreses no són els de garantir aquest dret, sinó tenir més control, ara, “amb el suport del marc jurídic per poder fer un ús abusiu d’aquest bé”.

El conflicte de la privatització no només afecta l’aigua, sinó també la terra. “Hi ha una voracitat en desplaçar els cultius de subsistència, és a dir, els de blat i mongeta, a canvi de monocultiu de canya”, lamenta l’activista. De la mateixa manera, l’expansió de la indústria hotelera té grans repercussions en les comunitats més pobres que veuen com espolien els seus territoris.

Feina conjunta

L'Associació de Naturalistes de Girona col·labora amb UNES fent un seguiment a poblats indígenes per tractar de solucionar els conflictes socioambientals amb els que es troben i potenciar la producció agrària per a dones i jovent. Així mateix, l’associació gironina fa d’altaveu de la tasca d’UNES i dels conflictes que es produeixen al país centreamericà.