Amb quin objectiu heu posat en marxa aquests premis?

"Enguany és un any molt especial per a la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR). L’entitat fa 10 anys, una xifra que abasta una amplia experiència personal i col·lectiva i, sobretot, la satisfacció de saber que avui donem respostes a les necessitats i a les expectatives d’un ampli col·lectiu de persones refugiades a casa nostra".

"Alhora però, volem que aquest aniversari vagi molt més enllà d’una celebració, volem que sigui un esperó per a seguir avançant en la defensa dels interessos de les persones refugiades i de les seves condicions de vida, però també per a continuar recorrent tot el camí que ens queda per fer en la consecució de noves fites en favor del nostre col·lectiu".

"I aquest és un repte que ens implica a tots, des de la parcel·la, petita o gran, que representem cadascú com a persones. Per aquest motiu, l’entitat vol fer partícip a tot el territori en la consecució d’aquest repte, en fer realitat que el nostre dia a dia sigui cada vegada millor i convidar a celebrar amb nosaltres aquesta data tan significativa per tot allò que suposa d’esforç, de treball, d’experiència, de satisfaccions, de preocupacions, i de compartir molts moments personals".

"Per tots aquests motius, ens va semblar molt interessant posar en marxa els Premis al Compromís a les Persones Refugiades 2014, a fi de donar un reconeixement públic i estimular la tasca feta a favor de les persones refugiades a casa nostra"

"Aquests guardons volen premiar els esforços realitzats per afavorir la plena integració social i laboral de les persones refugiades en un sentit molt ampli que va des del respecte i ajut en l’exercici dels seus drets, formació, salut, inserció laboral, lleure, sensibilització, divulgació, fins qualsevol oportunitat de normalitzar la vida quotidiana".

Els premis van adreçats a reconèixer la tasca de les institucions, empreses i mitjans que treballen en favor dels refugiats a Catalunya. Quina ha estat la resposta per part d'aquests tres sectors davant de la iniciativa?

"La veritat és que ens ha sorprès molt gratament la bona acollida que han tingut i de l'alt nivell de les candidatures presentades. Esperem que aquesta iniciativa animi a aquelles institucions, empreses i mitjans de comunicació a seguir treballant en favor de les persones refugiades. Alhora que esperem que motivi a aquelles que no ho fan a què ho facin, especialment empreses i mitjans de comunicació. Aquests últims han de tenir molta cura amb el llenguatge que utilitzen doncs sovint parlen de immigració irregular quan clarament es tracta de persones refugiades com vam veure amb el drama de Lampedusa o actualment a Ceuta i Melilla. Persones que se'ls estan vulnerant els seus drets com a refugiades, drets reconeguts en tractats internacionals firmats i ratificats per l'Estat espanyol".

Quina és la diferència entre una persona immigrada i una persona refugiada?

"Des de la CCAR, però, qüestionem la pretesa voluntarietat de les migracions. No és també la pobresa una greu, continuada i sistemàtica violació dels drets humans?"

"La línia és molt fina. Podríem dir que la diferència principal és la voluntarietat o no del procés migratori. Les persones refugiades fruit de la persecució individualitzada per motius ètnics, religiosos, de nacionalitat, per pertànyer a un determinat grup social, per les seves opinions, per gènere o per orientació sexual i identitat de gènere o fruit de la violència generalitzada en el seu país es veuen obligades a fugir de casa seva en la recerca de protecció internacional. Des de la CCAR, però, qüestionem la pretesa voluntarietat de les migracions. No és també la pobresa una greu, continuada i sistemàtica violació dels drets humans?"

Quina és la situació actual dels refugiats a Catalunya? Com afecta la situació de crisi econòmica i social a aquest col·lectiu especialment vulnerable?

"A Catalunya tenim una greu mancança de places d'acollida per a sol·licitants d'asil. Aquestes places són per quan arriben i no tenen ni xarxa social ni mitjans econòmics. Al 2013 van sol·licitar l'asil 484 persones a Catalunya, la majoria de Síria i Malí i només comptem amb 28 places d'acollida. A part de les places la seva situació, com el de la majoria de la ciutadania, ha empitjorat notablement fruit del context de crisi que pateix el país. Van ser conjuntament amb la població immigrada les primeres víctimes. Cal afegir que les persones refugiades parteixen d'una situació encara més desfavorable. Per exemple, la documentació que tenen tot i que els permet viure i treballar és diferent a la de la resta dels ciutadans i ciutadanes i el desconeixement per part d'administracions i empreses dificulta que puguin tenir accés al mercat de treball i als serveis socials un cop tenen l'Estatut de Refugiat. Estem molt preocupats perquè actualment tenim persones que han fugit de Síria que es troben en situació de carrer. Això ens hauria d'avergonyir com a societat. Hem de fer un esforç important per a què les persones que han estat víctimes de greus violacions dels drets humans puguin tenir un procés d'inclusió favorable a casa nostra. No hem d'oblidar a més a més que les persones refugiades que ha acollit Catalunya han fet importants contribucions i aportacions a la nostra societat: músics, escriptors/es, periodistes, professionals de primer nivell, entre altres."

Quin paper té el dret internacional sobre les persones refugiades?

"Té un paper importantíssim doncs en el nostre cas podem exigir a l'administració de l'Estat el compliment de les obligacions vers a les persones refugiades en virtut de la normativa internacional en la matèria que l'Estat en el seu moment va firmar i ratificar".

La CCAR compleix 10 anys de treball a Catalunya en favor del col·lectiu de persones refugiades. Quina és la valoració d'aquesta primera dècada de trajectòria?

"En els últims 10 anys hem atès a més de 16.000 persones, refugiades i migrants vulnerables. Enguany conjuntament amb totes les organitzacions del sector hem aconseguit que la Generalitat de Catalunya adopti un Pla de Protecció Internacional a Catalunya. Estem molt contents doncs és una vella reivindicació de les entitats que treballem l'asil i el refugi a Catalunya. Catalunya té un deute amb les persones refugiades molt important, no hem d'oblidar que vam patir l'exili i que ara som qui som gràcies a que altres països van acollir-nos en el seu moment. Ara estem treballant per a què aquest Pla es desplegui i sigui dotat d'un pressupost doncs si no comptem amb polítiques públiques dotades de pressupost aquest pla quedarà en res. Fem un bon balanç tot i que encara ens queda molta feina a fer".

Quins són els reptes actuals i de futur de l'associació?

"El nostre principal repte es poder donar resposta a les necessitats de les persones que arriben a Catalunya en recerca d'asil i treballar per a una societat intercultural i diversa, respectuosa amb els drets humans. Això, però, cada dia resulta més difícil. Les pròpies entitats hem patit i continuem patint greus retallades i impagaments per part de les administracions que dificulten enormement la nostra tasca".

Com estan afectant els ajustaments dels darrers anys en l'àmbit social a la tasca de la CCAR?

"En els últims tres anys ens hem vist obligats a tancar 10 places d'acollida temporal, reduir equips i programes. Ha tingut un impacte molt negatiu tant per a les persones que hem atès com a les que no hem pogut atendre per falta de mitjans".

“Creiem en l'acció del voluntariat a fi d'aconseguir una ciutadania crítica i transformadora de la societat en la que vivim”

Quin paper tenen els voluntaris en l'associació?

"Tenen un paper cabdal. Actualment comptem amb 50 persones voluntàries. Sense la seva col·laboració i treball absolutament desinteressat seria impossible continuar amb les nostres tasques. L'equip de voluntaris i voluntàries i la feina tan important que fan són un orgull per a nosaltres. Creiem en l'acció del voluntariat a fi d'aconseguir una ciutadania crítica i transformadora de la societat en la que vivim".