El 21 de març de 2014 l'Institut Pasteur de Lyon confirmava que sis de les dotze mostres de sang enviades per les autoritats de Guinea donaven positiu pel cep més greu del virus de l'Ebola, el Zaire, amb una taxa de mortalitat que podia arribar al 90%. Un any després, les darreres dades publicades per la Organització Mundial de la Salut (OMS), a 2 de març de 2015, confirmaven que durant aquests 11 mesos, el virus ha infectat quasi 24.000 persones i ha causat més de 9.700 morts a tota la regió d'Àfrica Occidental afectada .

El nombre de noves persones infectades segueix sent preocupant a Guinea i Serra Leone, segons Metges Sense Fronteres (MSF), on s'hi han detectat aquest mes de març més de 130 casos nous. En canvi, Senegal, Nigèria, Mali i República Democràtica del Congo (on es va decretar un brot diferent), ja han estat declarades lliures d'Ebola. Libèria, un dels tres estats on encara persisteix la malaltia, no ha registrat cap nou cas en les darreres dues setmanes.

"Tot el que cal per reactivar l'epidèmia és un únic cas. Qualsevol oblit podria posar en perill els avenços aconseguits"

La ONG mèdic-hospitalària insta en el seu darrer comunitat a "aprofitar l'oportunitat que representa el descens de casos per identificar noves cadenes de contagi i anticipar-se així a nous possibles brots per poder afrontar el virus". Segons l'organització, "ara és un moment crucial per adaptar la resposta contra l'Ebola".

Des que va aparèixer el brot fins al moment, bona part de la resposta ha estat la construcció de centres de tractament. El següent vídeo mostra una jornada de treball al centre de Donka, a Guinea.

Segons afirmen des de MSF, ara les activitats humanitàries han de canviar de direcció. "Han de flexibilitzar-se, acostar-se a les comunitats afectades i posar en marxa equips mòbils de resposta ràpida", ja que a alguns poblats la reticència de les comunitats segueix sent forta i les persones segueixen morint d'Ebola a casa seva, sense acudir als centres i hospitals.

És també una realitat paral·lela que els pacients i les morts es compten per milers, però no només com a conseqüència de l'Ebola. La crisi sanitària provocada per l'epidèmia és tal que la major part d'hospitals han tancat o tenen enormes dificultats per prestar serveis. Les persones moren, no per l'Ebola, sinó per la malària, per infeccions respiratòries, diarrees o parts complicats. Problemàtica a la qual s'hi afegeix la caiguda d'institucions, comerç i agricultura a regions senceres. A més, les dificultats per subministrar aliments i les restriccions al tràfic de mercaderies han desencadenat tensions socials i violència.

Tot i això, Metges Sense Fronteres afirma que "d'acord amb els informes que arriben dels països infectats, el pitjor moment ja ha passat". Ara bé, l'entitat cirda la comunitat internacional a no baixar la guàrdia. "Tot el que cal per reactivar l'epidèmia és un únic cas. Qualsevol oblit podria posar en perill els avenços aconseguits", assegurava Joan Tubau, director general de MSF.

Crítica a la OMS

La millora a 4 de 7 països posa de manifest el resultat de les tasques humanitàries desenvolupades a la zona. Bones notícies per als països ja lliures del virus que s'expliquen per la ràpida resposta, la formació i l'enviament de personal capacitat, entre altres factors. Resposta internacional que en canvi no s'ha produït per igual a Sierra Leone, Guinea o Libèria.

MSF és fortament crítica amb la lentitud de la resposta internacional, posada en evidència per la, literalment del comunicat de MSF, "falta de reflexos i incapacitat de la OMS per mobilitzar recursos en un moment en què Àfrica Occidental ho necessitava urgentment". No van demostrar, continua, "el lideratge que es suposa en una emergència de salut pública internacional i encara avui s'espera que desenvolupin la seva labor per evitar que el virus viatge a través de les fronteres".

Campanya #StopEBOLA

El passat Octubre Metges Sense Fronteres va llançar la campanya #StopEBOLA amb l'objectiu d'informar, sensibilitzar i donar suport al personal treballador al terreny així com per recaptar fons per combatre la crisi sanitària. La campanya ja ha aconseguit més de 3,5 milions d'euros i ha mobilitzat més de 270.000 ciutadans que hi han col·laborat amb donacions.