La Convenció dels Drets del Infant es va signar el 20 de novembre de 1989 i és vinculant per a tots aquells països que la van ratificar. Tal i com en la Carta Universal dels Drets Humans es defensa la protecció dels Drets fonamentals, la igualtat i la no discriminació per a tothom, també des de les Nacions Unides es proclama la necessitat d’una especial defensa i protecció de la infància.

Són moltes les entitats dels Tercer Sector que treballen per a la defensa dels drets de la infància i que denuncien la vulneració continuada dels drets dels infants tot i la seva protecció legal.

Així, Mans Unides ha denunciat el fet que milions d’infants no van a l’escola o moren per deficiències sanitàries. La Creu Roja denuncia la greu situació econòmica de moltes llars espanyoles, fet que incideix directament en el fracàs escolar dels nens: per aquest motiu ha augmentat la seva acció de suport directe a famílies amb menors.

En el mateix sentit, Càritas denuncia les conseqüències que els efectes de la crisi han comportat per a moltes famílies, com és l’augment de la pobresa infantil. Càritas també ha plantejat com a possible mesura pal·liativa una reforma de la Renda d'Inserció Activa que inclogui les llars amb nens i amb ingressos inferiors al 30 per cent de la renda mitjana. Alhora, ha optat per reforçar els programes d'atenció a la infància per ajudar en la conciliació de la vida familiar i laboral, i els programes d'ajuda especialment a famílies monoparentals i nombroses.

Finalment des de l'Organització de Nacions Unides per a la Protecció de la Infància, UNICEF, també ha denunciat els fets de violència domèstica com una forma de maltractament infantil de conseqüències gravíssimes pel desenvolupament de la personalitat de l’infant.