El passat 28 de gener, el Govern va aprovar el primer Pla de Protecció Internacional a Catalunya, el qual, té la finalitat d’ajudar a les persones estrangeres o apàtrides que són perseguides als seus països d’origen o de residència habitual.

Aquest Pla, impulsat pel Departament de Benestar i Família, pretén establir un seguit de mesures que tenen per objectiu l’acollida i protecció de les persones que són perseguides, als seus respectius països o bé on resideixen de manera habitual, per motiu de raça, religió, nacionalitat, posició política, orientació sexual o per la seva pertinença a un grup social concret.

Aquestes mesures que es recullen al Pla s’adrecen a dos grups de persones diferenciats. En primer lloc a les persones perseguides i, per altra banda, a tota la societat catalana, a fi de sensibilitzar-la respecte als conflictes internacionals que causen diferents formes de persecució.

Quant a les persones perseguides, el Pla diferencia nou col·lectius, que són els següents: sol·licitants d’asil, menors no acompanyats perseguits, víctimes de tràfic de persones, membres de desplaçaments massius, persones torturades, defensors de drets humans, escriptors perseguits, desplaçats per reassentaments i apàtrides.

Malgrat que el Dret d’asil és una competència de l’Estat, la legislació preveu la possibilitat de que les Comunitats Autònomes també puguin intervenir i gestionar serveis i programes respecte a la Protecció Internacional.

Al fil d’aquesta realitat, es planteja aquest Pla, el qual s’inspira en un document de bases elaborat per la Taula de Ciutadania i Immigració i, entre d’altres accions, hi destaca la voluntat de millora del règim jurídic d’aquests col·lectius.