Jurimm, nou servei d’assessorament legal gratuït per a malalts mentals.

 Font:
Font:
 Font:
Font:

Jurimm, nou servei d’assessorament legal gratuït per a malalts mentals.

Resum: 

La FECAFAMM i la Fundació Hospital Sant Pere Clavé s’han unit per tal de constituir Jurimm, un servei d’assessorament jurídic especialitzat en procediments en què una de les parts implicades és una persona afectada per una malaltia mental.

La Fundació Hospital Sant Pere Clavé posa l’equip de juristes que s’encarregaran d’atendre i assessorar gratuïtament en una o dues sessions a familiars d’entitats associades a FECAFAMM (Federació catalana d’associacions de familiars i persones amb problemes de salut mental), tot i que més endavant, si el cas ho requereix i les dues parts hi estan interessades, es continuarà amb una defensa jurídica remunerada.

Jurimm consisteix doncs, en un servei d’assessorament pioner a Catalunya, on es porten des de tramitacions d’incapacitacions laborals, a conflictes familiars relatius a herències, custòdies de fills en situacions de conflicte matrimonial, entre d’altres, passant per la defensa lletrada en judici per situacions molt més complexes quan una de els parts és una persona afectada per una malaltia mental. En aquests casos, sovint les proves no són suficients per tal evitar situacions injustes o ridícules quan s’ha de contraposar la llei a la situació real que pateixen moltes famílies afectades per aquest tipus de malalties.

Des de Jurimm es vol donar veu a aquestes malalties i a les diferents situacions que es poden donar en aquells procediments judicials on de vegades la víctima d’una sentència judicial en un cas on una de les parts és un malalt mental, sovint són les dues parts, ja que legalment només es pot donar cobertura a l’agreujat per un fet, però no és resolt o es tracta com es deuria la situació del malalt, que tot i legalment culpable , és en realitat socialment una víctima de la seva pròpia situació.

Comentaris

Benvolguts, Em dirigeixo a vostès després d haver viscut en diverses ocasions situacions de clara indefensió. Ja fa uns quants anys que estic en "tractament" (com diuen) i prenc medicació, poca afortunadament, ja que anteriorment se m ha donat tota classe de substàncies en funció del psiquiatre i diagnòstic de torn que mes a ajudar-me em feien sentir molt malament; he patit els efectes i els terribles efec. secundaris, cosa que ha fet q en moltes ocasions tingues que abandonar qualsevol tasca, des de feina fins estudis. El meu periple per els diferents psiquiatres m ha portat com els hi deia a que se m coloqués de tot, quasi totes les etiquetes...poden imaginar el que això suposa. La qüestió és que degut a la "incomprensió" per no dir una altre cosa, d uns familiars he acabat en algun hospital. Sincerament no sé com descriure l experiència ja q no tinc paraules, dir maltractament per part dels metges és poc, dir abús i vulneració de tots els meus drets com persona és poc. A dia d avui intento refer-me de l experiència viscuda , pensin q una cosa molt habitual per part d aquests " metges" és la intimidació mitjançant la por. Se m han dit coses com "si vull et puc tenir 3 anys aquí " o l últim al que simplement li vaig qüestionar el perquè tenia q estar allí " si quiero té Puedo tener encertada 4 años" o el d una metgessa que em va dir" la pròxima Vez que vengas te voy a incapacitar " (mai no havia anat ningú abans tan lluny..) Ja no els hi parlo de el maltractament rebut per part d alguns membres del personal sanitari, q també deu n hi dó. No he denunciat res, per por. No he tingut mai representació legal, ningú que miri pels meus drets. També comentar que com pot ser q utilitzant un sistema de diagnòstic com el dsm, q crec jo que et desgràcia més la vida que el que t ajuda, et coloquin coses des de depressió fins malalties greus, tot i que algun psicòleg que m ha conegut bé ha dit que no tinc ni he tingut mai. Bé, no m allarga, sols els puc dir q a dia d avui, jo, una dona, com diuen alguns intel.ligent i capaç, em trobi amb l etiqueta maleïda, ningú al meu costat (he perdut la parella),el pis, sols em queda una amiga, sense feina i dins del precipici financer. Ho he perdut tot, sols em queda una etiqueta i ningú q m ajudi. Perdonin si això ha resultat pesat, tampoc vull semblar victimista, però ja no sé a qui dirigir me, els agrairia em diguessin si em poden ajudar legalment. Moltes gràcies.

Afegeix un comentari nou