L'agricultura social demana un marc jurídic propi

Autor/a: 
Montse Agudo
 Font:
Font:
 Font:
Font:

L'agricultura social demana un marc jurídic propi

Autor/a: 
Montse Agudo

Resum: 

L’agricultura social és una pràctica agrícola que permet la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i en risc d’exclusió social.

L’agricultura social és una activitat econòmicament sostenible, dirigida a la reintegració social de persones en risc d’exclusió mitjançant el treball al camp.

Els objectius d’aquest tipus d’agricultura són diversos:

  • Frenar l’abandonament de l’entorn rural.
  • Facilitar la inserció laboral de persones amb discapacitat i col·lectius en risc d’exclusió.
  • Aconseguir un desenvolupament rural sostenible mitjançant explotacions ecològiques.

El passat mes d’abril es va presentar un informe, en el qual s’examinaven les diferents iniciatives d’agricultura social a Catalunya i es va concloure que actualment al territori català hi ha 99 iniciatives. La major part d’aquestes experiències es duen a terme des del tercer sector, fonamentalment, fundacions de caire social.

Al sector hi treballen 2.257 persones en risc d’exclusió social

Actualment aquest àmbit considera que es necessari elaborar un marc jurídic propi consensuat, de manera conjunta, entre els agents del sector i els òrgans de govern competents, a fi de poder regular l’activitat de forma específica.

En aquest mateix sentit també s’ha posicionat el Comitè Econòmic i Social Europeu, el qual ha emès un dictamen en el que destaca el reconeixement de l’agricultura social i proposa la creació d’un marc reglamentari.

Segons dades de l’informe esmentat, l’agricultura social contribueix a la millora de la qualitat de vida, així com la salut física i mental de les persones en risc d’exclusió social que hi treballen.

Per altra banda, també es considera que l’activitat té un impacte positiu sobre l’economia local i el medi ambient.

Finalment, s’apunta la possibilitat de crear bancs de terres per que els promotors d’aquest tipus d’iniciatives tinguin una ajuda per dur-les a terme, tenint en compte el context de crisi en el que es troba actualment el tercer sector.

En els darrers anys, aquesta pràctica ha agafat força a Catalunya, emmirallant-se en d’altres països europeus, els quals tenen una gran activitat en aquest sentit, com poden ser: Bèlgica, Holanda, Alemanya o França.

Afegeix un comentari nou