La difícil tasca de delegar en el món associatiu

Autor/a: 
Eduardo Izquierdo

La difícil tasca de delegar en el món associatiu

Autor/a: 
Eduardo Izquierdo

Resum: 

Delegar no és fàcil. Requereix ser capaç d’assumir que determinades tasques no les farà un mateix. En el món associatiu, marcat per les ganes de fer coses i l’altruisme, ho és encara més.

No hem d’oblidar que la delegació és una de les feines més difícils que exigeix el lideratge. Diu el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans que delegar és “donar (poder, facultat) per a fer alguna cosa”.

Darrera d’aquesta curta definició s’amaguen algunes de les claus per aconseguir que delegar es converteixi en un èxit a la nostra entitat.

Donar poder

No té sentit delegar si la persona -sigui treballadora o voluntària- que s’ha d’ocupar de la tasca no té el poder necessari per fer-ho. Per aquest motiu, ens hem d’assegurar que es senti legitimada per nosaltres mateixos.

A més, si és possible, és convenient que es delegui el treball complet i la responsabilitat, perquè això incrementa la motivació. Això, en tot cas, no implica deixar a les persones “soles davant el perill”. A la legitimació s’ha d’afegir el recolzament.

Facultat

Per poder delegar és necessari primer fer una anàlisi de quina serà la persona adequada per assolir les tasques encomanades. No hi ha res menys motivador que deixar una feina en mans d’algú que no té les facultats per realitzar-la.

Fer

Aquesta és una de les facetes més difícils de delegar: deixar fer. Per això, ens hem d’acostumar a no voler-ho fer tots nosaltres, així com a donar els mitjans necessaris per tal que els treballadors o voluntaris puguin desenvolupar tot allò encomanat.

També hem de desterrar una sèrie de idees força comunes que poden interferir en l’art de delegar:

  • No només nosaltres podem fer les coses bé.
    El món associatiu, i tots els sectors, estan plens de persones amb infinitat de facultats per poder fer un munt de feines. Un bon líder només haurà de trobar la forma d’extreure el millor de cadascú.
  • Si deleguem ja ens podem oblidar de tot.
    Una altra errada comuna. És cert que si deleguem ho farem per poder dedicar la nostra atenció a altres tasques però nos ens podrem desentendre del tot, ja que la responsabilitat final sempre seguirà sent nostra.
  • Deleguem però manem com fer.
    Una cosa és guiar i una altra ben diferent és interferir. Si volem aconseguir implicació haurem d’optar per la primera opció i evitar acabar en la segona.

Finalment, haurem d’afrontar un dels grans problemes a l’hora de delegar i és la resposta a la pregunta fatal: Què deleguem?

Stephen R. Covey va construir en el seu llibre Els 7 hàbits de la gent altament efectiva una matriu del temps que ens solucionarà la qüestió:

Afegeix un comentari nou