Maria Ayats: "La Fundació ha passat d’una treballadora a més de 80 en aquest 2020"

Com va néixer la Fundació Apado?

La Fundació Apado neix a partir d’una demanda que l’església de Sant Baldiri em va fer per anar a cuidar una senyora gran, amb dependència i que es trobava sola, del nucli antic de Sant Boi.

A partir d’aquí, veient l’acció duta a terme, em vaig plantejar poder-ho fer amb més gent i poder ajudar a persones que, com aquella dona, es trobaven soles i necessitaven atenció particular a domicili. Això va ser a l’any 1992, i d’aquella primera acció, ja han passat 28.

Com ha evolucionat l’entitat en aquests 20 anys?

La Fundació ha passat d’una sola treballadora a més de 80 en aquest 2020. Això ha estat gràcies a l’ajuda de persones desinteressades, les administracions públiques i també organitzacions privades que ens han fet i ens fan confiança en els nostres projectes.

Tot això ha anat acompanyat amb processos de millora de la qualitat, que ens ha permès passar la ISO 9001:2015, un fet inimaginable fa uns anys enrere.

Quins serveis ofereix Fundació Apado?

Fa 28 anys que donem atenció a persones amb dependència i acompanyament integral a persones afectades per malalties mentals. També desenvolupem projectes d’intervenció social dirigits a potenciar els processos d’inserció sociolaboral de dones que es troben en situació de vulnerabilitat social.

Darrerament hem posat en marxa el projecte Hades per ajudar a persones amb malalties oncològiques terminals que, per falta d’ingressos, no es poden permetre una bona atenció personal i els hi proporcionem un millor benestar, en aquestes darreres setmanes o dies de la seva vida.

Com ajudeu a millorar la qualitat de vida de les persones?

A partir de la demanda que rebem a la nostra Fundació, ja sigui a través del boca-orella (el mitjà més utilitzat) o bé a partir de convenis i/o derivacions que tenim subscrits amb Fundacions de malalts mentals, centres sanitaris i administracions públiques, donem resposta a les necessitats més essencials que ens demanen.

El primer que fem després de parlar amb la persona que demana el servei és fer una avaluació de la persona a qui ens hem de dirigir, per tal d'oferir un servei fet a mida. Perquè cada persona és diferent i necessita una atenció característica. Tenim projectes gratuïts per millorar la vida de les persones.

Quins projectes desenvolupeu actualment?

A més del projecte Hades, tenim els projectes Participem i Esperança. Projectes globals per fomentar el benestar biològic, psicològic i social de la persona que pateix trastorn mental, depenent i en situació de vulnerabilitat social per aconseguir una millora substancial en la qualitat de vida de manera gratuïta.

I també el projecte Guia d’inserció sociolaboral de dones amb risc d’exclusió social, que permet la seva inserció laboral en la nostra Fundació per posteriorment tenir altres oportunitats en el món laboral. Som el trampolí.

Com viu l'entitat la crisi actual, agreujada per la pandèmia?

A partir de la crisi del 2008 però especialment aquests dos darrers anys, hem hagut de substituir a l’administració en moltes actuacions i funcions que haurien de ser de caràcter públic. Com a entitat no podíem deixar a persones en risc d’exclusió social sense els serveis bàsics que tota persona ha de tenir.

Què reivindiqueu per poder millorar aquesta situació de les persones en exclusió social?

Una major implicació de les administracions públiques i actors privats. Les ajudes no arriben o arriben tard. I això en una entitat sense ànim de lucre té un perjudici molt greu perquè ha de plantejar-se si seguir endavant amb el projecte o bé deixar d’atendre persones. Si deixem d’atendre persones el problema social s’incrementa.

Demanem un gran acord entre els actors del tercer sector i l’administració per donar solucions a les greus conseqüències d’exclusió social i vulnerabilitat que està vivint la nostra població i, en el nostre cas, les persones dependents i amb malalties mentals greus.