Martí Borrell: “Pel que he pogut comprovar, la societat catalana té un sentit molt alt de la solidaritat”

Hem entrevistat a Martí Borrell, voluntari jubilat, amb el que coneixem una mica més sobre el que representa el voluntariat i, més en concret, el voluntariat en una entitat petita que, això sí, desenvolupa una tasca ingent i significativa pel col·lectiu al qual s’adreça.

Què és per a vostè el voluntariat i per què decideix ser voluntari?

El voluntariat és una actitud personal, per la qual una persona vol fer alguna cosa que aporti a altres persones o a la societat en general. I ho vol fer d’una manera altruista i sense esperar cap gratificació material directa ni immediata. Jo considero que la vida ha estat generosa amb mi i, per això, arribat el moment en què disposo de temps i empenta prenc la decisió de fer alguna tasca de voluntariat per retornar a la societat una part del que ella m’ha donat.

Quines qualitats creu que ha de tenir una persona voluntària?

Tenir ganes de fer alguna cosa que signifiqui un ajut o una col·laboració que representi una aportació positiva a les activitats que desenvolupa habitualment una altra persona o una associació.

La societat catalana és, en la seva opinió, des de la perspectiva del voluntariat, una societat que respon a les necessitats de la gent?

Pel que he pogut comprovar, la societat catalana té un sentit molt alt de la solidaritat i hi ha moltes persones que ofereixen el seu temps i els seus coneixements de forma altruista a associacions que necessiten gent que ajudi a tirar endavant uns objectius que les administracions publiques o altres entitats no tenen prou identificats dins de les seves prioritats.

En el seu cas en concret, per què es dirigeix a ASEM Cat? Quina és la seva relació amb l’entitat?

Jo ja estava dins del món del voluntariat quan vaig entrar a col·laborar amb Asem Catalunya. El motiu va ser que a un familiar molt proper se li va detectar una distròfia muscular congènita per dèficit de col·lagen VI, malaltia considerada com a rara i que avui en dia no té cura. Llavors em vaig oferir a la Maria Ramos, gerent de l’entitat, per si volia acceptar-me per ajudar en el que fos.

I quines han estat les seves funcions o tasques com a voluntari?

Dins de l’entitat vaig aportar els coneixements que havia acumulat en el món laboral en què havia estat fins a la meva jubilació. Entre altres coses, vaig ajudar a preparar la documentació necessària per optar a les ajudes públiques i privades que periòdicament sortien a concurs. A més, en una organització petita i amb poc personal com és Asem Catalunya, sempre calia estar disposat a fer el que convingués.

Hi ha alguna cosa que li hagi agradat en particular?

En els projectes de l’entitat m’agradava col·laborar en els plantejaments econòmics, ja que les finances d’una associació petita sempre són un mal de cap.

I alguna que li hagi costat o hagi estat difícil o incòmode de realitzar?

Doncs, no. Crec que em puc considerar un ‘tot terreny’.

En general, creu que les malalties minoritàries, com és el cas de les neuromusculars amb què treballa Asem Cat, reben l’atenció que requereixen?

Evidentment que no. Les malalties minoritàries afecten un nombre reduït de persones i, per això, no reben l’atenció ni els mitjans econòmics ni materials que es destinen a altres malalties de major abast. Afortunadament puc dir que durant el temps que he col·laborat amb Asem Catalunya he vist una gran empatia i un alt nivell d’afecte envers les persones amb la malaltia i els seus familiars. I això és una tasca que és d’agrair, sobretot a la Maria Ramos però també a la resta de persones que treballen amb ella a l’associació.

La pandèmia ha arribat a afectar les tasques o el vincle que tenia amb aquesta entitat?

Jo he viscut la pandèmia quan la meva relació amb Asem Catalunya ja havia acabat, però sóc conscient del molt que ha dificultat la feina a realitzar, les relacions amb les persones afectades i amb les administracions.

Recomanaria a la gent a animar-se a realitzar algun voluntariat?

Sens dubte. Les persones que tinguin temps per dedicar a alguna activitat social (i em dirigeixo especialment als jubilats) trobaran en el voluntariat una manera d’ajudar a altres persones a assolir objectius que tinguin interès a aconseguir. No només han d’estar adreçats a activitats relacionades amb temes mèdics o sanitaris sinó que hi ha un gran ventall d’activitats, cursos i tallers de caràcter lúdic, dels quals també hi ha una important demanda -sobretot per part de la gent gran-.

Cal voler dedicar-hi un temps i tenir uns coneixements adequats per a desenvolupar les tasques que es plantegin. A Catalunya, abans de la pandèmia, estaven reconegudes més de 8.000 associacions i organitzacions socials enfocades a tota mena d’objectius. Difícil serà que una persona no trobi allò al que vulgui dedicar-se.

Com veu les perspectives de cara a un futur més o menys immediat?

Les associacions petites i mitjanes ho estan passant molt malament des de fa un any (moltes han tancat) i no sembla que a curt ni a mitjà termini la situació vagi a millorar. Les persones s’han replegat a casa i han limitat al màxim les activitats. I també les ajudes, econòmiques i materials de les administracions i de particulars, s’han reduït dràsticament. Han de passar bastants mesos fins que es tornin a reiniciar les activitats, però per sort les ganes d’ajudar i de col·laborar com a voluntari en tota mena de tasques segueixen i seguiran en expansió.