Albert Picas: "Començar amb un nombre de castellers i castelleres força elevat ens dona confiança"

La Colla Castellera de Vacarisses va començar a gestar-se a finals del 2019 per tal d'omplir un buit entorn de la cultura castellera en aquest municipi del Vallès Occidental. Després de començar a fer les primeres passes amb diversos pilars de quatre per commemorar dates especials, el febrer de 2020 es conformava definitivament una colla castellera que encara no s'ha pogut estrenar oficialment a causa de la pandèmia.

La particularitat del context de pandèmia ha impedit el desenvolupament natural de la Colla Castellera de Vacarisses que va començar amb molta força i un gran nombre de castellers i castelleres. Ara, iniciaran un nou torn d'assajos, amb la mirada posada a la Festa Major de Vacarisses l'1 d'agost, una tornada a l'activitat que coincideix amb el fet d'haver estat admesos com a nova colla en formació per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), el que els permetrà posar el seu gra de sorra a la cultura castellera a partir d'ara.

El cap de colla, l'Albert Picas, ens parla de com van viure l'aturada durant el confinament pocs dies després de conformar-se la colla, de com s'ha desenvolupat la colla durant aquest temps, de la tornada a l'activitat i dels reptes de la colla.

Parla'ns de Colla Castellera de Vacarisses.

Tot va començar el setembre de 2019. A Vacarisses, vam recuperar la festa del Mussol, una festa que es feia pels anys cinquanta, i en la qual totes les entitats del poble van posar el seu granet de sorra per recuperar-la. A Vacarisses tenim gegants, diables, esbart, un munt d'entitats de tot tipus, però no hi havia castells. Per aquest motiu ens vam ajuntar unes quantes persones, algunes amb una mica d'experiència castellera, i vam fer un parell d'assajos. El 21 de setembre vam fer el primer pilar de quatre, a a la festa del Mussol.

Com va evolucionar?

A partir d'aquí la gent es va engrescar i vam decidir continuar els assajos. Vam actuar diverses vegades, com a la marató de TV3 a Vacarisses, on vam fer dos pilars de quatre simultanis, una torre de cinc, i molts pilars de tres perquè tothom provés de pujar. El 8 de març, dia de la dona, vam fer el primer pilar de quatre dones.

Per què Potes Roges?

Vam agafar aquest sobrenom en referència a les antigues treballadores de Vacarisses. El color de la terra d'aquí és vermellós, i quan les treballadores tornaven de treballar a les fàbriques se'ls quedaven els peus d'aquest color.

Com es comença una colla? Encara que hi hagi gent amb experiència, comenceu pràcticament de zero.

Hi ha gent dels Castellers de Terrassa, els Minyons de Terrassa i dels Castellers de Vilafranca. Som una mica els que vam començar a impulsar la colla i a cercar persones interessades. La resta, alguns d'ells han estat colles universitàries, però la majoria dels que som tenen experiència zero en el món casteller. I la veritat és que és una cosa molt divertida, ens ho passem molt bé, és una experiència engrescadora, divertida i tenim molta il·lusió. Ho estem fent amb moltes ganes i tothom està il·lusionadíssim amb aquest projecte. Anem fent de mica en mica.

Quines colles preneu com a model per continuar creixent?

Els nostres padrins són Santpedor i Esparreguera, per població, proximitat i castells que fan, ens serveixen molt com a model a seguir. No hem agafat com a model els castellers de Vilafranca, per exemple, que fan castells de deu. Enteníem que necessitàvem unes colles amb un nivell assumible per a nosaltres.

Quants membres sou actualment?

A la colla som uns seixanta, aproximadament. Va ser brutal, ja que vam començar amb un grup important pràcticament a força de fer trucades de telèfon. A més, s'han anat mantenint a la colla i hem anat incorporant més gent.

Actualment hi ha diverses persones que volen afegir-se, però que encara no ha tingut oportunitat a causa de la situació. La veritat és que pinta molt bé, perquè la gent té moltes ganes, molta il·lusió i començar amb un nombre de castellers força elevat ens dona confiança.

Demostra que a Vacarisses mancava una colla castellera.

Jo crec que sí. Des del 1992 que estic amb els Castellers de Terrassa, i arribar aquí i veure això, se'm posava la pell de gallina. Crec que sí, que té molt de futur.

Com ha estat desenvolupar la colla en un temps de pandèmia quan no es podia fer res?

Ha estat difícil. Durant aquest temps hem aconseguit les camises i el terra atenuant, i estem pendents de disposar d'un local d'assaig. Hem proposat adaptar el sostre d'un local municipal que es diu la Fàbrica. Té un fals sostre, i hem demanat que ens facin un petit requadre al sostre per guanyar alçada i fer castells més alts.

On heu assajat les vegades que us heu pogut trobar?

Al principi no assajàvem ni res perquè necessitàvem una assegurança. Al fer servir edificis municipals, l'ajuntament ens la demanava, i entrar en la Coordinadora ens ha ajudat a donar aquest pas. Aquesta setmana farem els primers assajos per poder fer algun pilar durant la festa major, l'1 d'agost, sempre seguint les mesures de mantenir grups bombolla de vint-i-cinc persones.

Com serà la tornada?

Jo, personalment, crec que quan tornem no ens afectarà gaire. El nivell que teníem encara era primerenc, ja que nosaltres pràcticament començàvem de zero, i podríem dir que seguim igual. Ens costarà una mica, com a tot, a tornar-nos a trobar, buscar el dia d'assaig i tornar-nos a comprometre, però hi ha molta il·lusió en aquest projecte i tampoc crec que sigui una cosa que ens costi molt.

Per tant, hi ha moltes ganes de poder fer castells.

Moltes, de fer castells i de socialitzar amb la resta de membres. Vulguis o no, tampoc els pots veure a tots, i estar tots junts no és fàcil. Els assajos eren com un punt de trobada on veure'ns. En un poble és molt fàcil, ja que hi ha persones que formen part de diferents entitats. Però hem de dir que a la colla castellera ens estem trobant gent que ve que no forma part de cap entitat. Els castells abasten molt.

Quins són els reptes de la colla?

Quan va començar la pandèmia, encara no havíem pogut fer tallers ni anar als barris ni escoles per poder mostrar el que fem. Així que, quan s'acabi tot això, ho volem fer per ampliar la base, que és l'objectiu principal. Ampliar el nombre de membres de la colla i ser força gent per poder fer tota la gamma de castells de sis que puguem.