Sandra Gavin: “Els gestos de proximitat i la participació ciutadana tenen un enorme potencial transformador”
Comparteix
L’Àgora 2026 ha reunit entitats, voluntariat i professionals per reflexionar sobre les violències que afecten la convivència i reforçar el paper de la comunitat.
En un moment en què els discursos d’odi, la polarització i les discriminacions quotidianes guanyen presència, l’Àgora 2026 organitzada per la Xarxa per una Ciutadania Activa i Compromesa de l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva ha volgut obrir un espai per pensar com les comunitats poden respondre a les diferents formes de violència que afecten la convivència. La trobada ha posat el focus en les violències visibles i en les que s’expressen de manera subtil —com la invisibilització, els prejudicis o les desigualtats en l’accés als drets— i ha reivindicat la importància de reforçar vincles, proximitat i espais compartits per generar respostes col·lectives.
Sandra Gavin, coordinadora de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva, ens parla de totes les aportacions que es van fer durant la jornada i destaca la força de les entitats, el voluntariat i la participació ciutadana per construir comunitat, prevenir violències i avançar cap a una ciutat més cohesionada, inclusiva i corresponsable.
Quin ha estat el propòsit central de l’Àgora 2026 i què es volia aconseguir?
L’Àgora ha volgut generar un espai de trobada i reflexió compartida entre entitats, voluntariat i professionals per parlar de com construir comunitat davant les diferents formes de violència que afecten la convivència. La XCAC considerava necessari obrir aquest debat perquè cada vegada són més presents els discursos d’odi, la polarització i les discriminacions.
També ha volgut posar en valor la tasca de les entitats i del voluntariat, visibilitzant les respostes que ja s’estan construint des de la ciutadania organitzada.
Quines formes de violència preocupen especialment i com es treballa la prevenció des de la comunitat?
Les violències no són només les agressions visibles. També hi ha violències quotidianes com la invisibilització, les discriminacions, els discursos d’odi, els prejudicis o les desigualtats en l’accés als drets i oportunitats.
Les entitats coincideixen que la millor manera de prevenir-les és reforçar els vincles comunitaris. Quan les persones es coneixen i comparteixen espais, és més fàcil detectar vulnerabilitats, combatre estereotips i generar respostes col·lectives. El diàleg és clau perquè permet passar del desconeixement al reconeixement mutu.
Quins reptes i fortaleses identifiqueu en la xarxa d’entitats de la ciutadania activa i compromesa?
La principal fortalesa és la diversitat de la xarxa: entitats que treballen en àmbits molt diferents però que comparteixen el compromís amb la inclusió, els drets i la participació. Aquesta diversitat permet aprendre conjuntament i mirar els reptes socials des de perspectives complementàries.
Entre els reptes, destaca la necessitat de continuar generant espais de coneixement mutu i d’enfortir la col·laboració entre entitats per donar respostes més integrals.
Quines estratègies considereu essencials per construir comunitat en un context de violències creixents?
Construir comunitat implica crear espais de trobada entre persones diverses. Les experiències compartides mostren que la proximitat, l’acompanyament, el voluntariat i la participació generen confiança i redueixen prejudicis.
També cal fomentar una cultura de la cura, de l’escolta i de la corresponsabilitat. Les comunitats cohesionades no són les que no tenen conflictes, sinó les que disposen d’eines per afrontar-los des del respecte, el reconeixement de la diversitat i la defensa dels drets de tothom.
Quins formats o dinàmiques de l’Àgora voldríeu que les entitats s’enduguessin?
El Cercle de Diàleg va ser un dels moments més enriquidors perquè va permetre escoltar experiències en primera persona de persones vinculades al sensellarisme, la migració, la discapacitat o la diversitat sexual i de gènere. Aquestes experiències van mostrar que moltes violències tenen elements comuns i que les respostes comunitàries comparteixen valors i estratègies.
Més que receptes, l’Àgora ha volgut transmetre una idea de fons: els petits gestos de proximitat, les relacions de confiança i la participació tenen un gran potencial transformador.
Com espereu que aquest espai impacti en el treball de les entitats i en la construcció d’una Barcelona més cohesionada?
L’Àgora és un punt de trobada que reforça una xarxa que treballa tot l’any. L’objectiu és que les reflexions compartides generin noves col·laboracions, més coneixement mutu i una major implicació ciutadana en la construcció del bé comú.
La jornada reafirma una idea central de l’Acord Ciutadà: una ciutat més inclusiva i cohesionada només es pot construir des de la coresponsabilitat entre administracions, entitats i ciutadania. Davant les violències, la comunitat continua sent una de les eines més poderoses per generar pertinença, inclusió i convivència.
Afegeix un nou comentari