El 7 de juny #AcampadaEscolar per l’educació pública i de qualitat

Hi ha hagut dos fets successius en el temps per part dels nostres governants que ens han fet dir: ja n’hi ha prou! En primer lloc la darrera retallada que suposa una tisorada de 3000 milions d’euros en educació, i la concessió –de moment- de gairebé 24000 milions d’euros a una sola (sí, una sola) entitat bancària. Ens oposem al fet que les entitats financeres siguin rescatades amb diner públic mentre els serveis considerats bàsics –entre ells l’educació, un dels pilars fonamentals de la nostra societat- se’n vegin afectats. Sentir dir al govern central que posaran tots els recursos –públics- necessaris perquè aquella entitat financera no caigui, mentre que paral·lelament estan en marxa retallades en serveis socials, ens provoca un cert enuig.

Aquestes retallades afectaran l’escola pública, de manera immediata, en tres punts: augment de la ràtio (més alumnes a les aules –fins a 30-), retallada en la plantilla de mestres i demora de quinze dies en el cobriment de les baixes, i retallada de recursos –dotacions pressupostàries- a les escoles. Resultat d’això? No cal ser gaire llest per resoldre el problema: més alumnes, menys mestres, menys recursos,...

Estem d’acord en què els temps són difícils. Però, pel què estem veient, no per a tothom. Hem de ser austers i gastar menys. Cap problema. Però ara resulta que l’austeritat és un valor que tot just té dos anys, i que no s’aplica de la mateixa manera a totes les regions de l’estat.

El que més ens espanta no és on estem sinó on anirem a parar. És la incertesa, la vulnerabilitat. És la falta de criteri dels nostres governants, perquè veiem que no hi ha una línia a seguir, que s’improvisa constantment i arriba un punt que no sabem on ens trobem. En les polítiques educatives actuals no se segueix un criteri qualitatiu (projectes educatius, pactes per l’educació, etc.), sinó que el criteri es quantitatiu (sumar i restar diners), i això ho saben fer, fins i tot, els infants de primària.

I que no ens diguin que abans, així, també es funcionava. Actualment no hi ha el mateix context econòmic, social i de diversitat a les aules que hi havia fa trenta anys. I, perquè no dir-ho, senyors governants, no es paguen els mateixos impostos avui que fa trenta anys.

Volem que aquesta proposta tiri endavant, a banda dels motius referits anteriorment, perquè no ens prenguin per rucs, que vegin que no ens enganyen, que veiem les coses; perquè podem ser humils però no som estúpids.

Amb tota probabilitat, ens tocarà aguantar amb el que tenim, això sí, amb il·lusió. Això no ens ho podran retallar ni prendre.

AMPA Escola Països Catalans (Lleida) sempre endavant!!

Lleida, 1 de juny de 2012

Podeu informar-vos de la iniciativa en aquest enllaç.

Podeu difondre el cartell per penjar a totes les escoles

I al Twitter, podeu seguir @AcampadaEscolar i participar utilitzant hashtag #AcampadaEscolar. Al Facebook hi ha un esdeveniment creat.