Marco Aparicio: “El paper de la societat civil ha estat essencial a la creació del Centre”
Comparteix
Catalunya impulsa un Centre d’Empresa i Drets Humans per investigar vulneracions en cadenes de valor globals i reforçar la responsabilitat empresarial.
En un context global on les empreses transnacionals operen sovint amb impunitat, les vulneracions de drets humans i ambientals continuen afectant milers de persones arreu del món. Casos com el Rana Plaza o macroprojectes que impacten comunitats i territoris evidencien la manca de mecanismes legals que obliguin les empreses a respectar els drets fonamentals en tota la seva cadena de valor. Catalunya ha decidit intervenir en aquest buit amb la creació d’un organisme públic que investigarà aquests casos i oferirà eines perquè les administracions actuïn amb rigor i transparència.
Marco Aparicio, membre del Grup Català d’Empresa i Drets Humans, explica el llarg recorregut de la societat civil, les funcions del nou Centre, els primers casos que podria investigar i per què Catalunya esdevé pionera en establir un mecanisme públic que aborda vulneracions empresarials més enllà del propi territori.
Per què era necessari crear un Centre Català d’Empresa i Drets Humans?
Les vulneracions de drets humans per part d’empreses transnacionals són nombroses i sovint operen amb impunitat. Casos com l’esfondrament del Rana Plaza, amb 1.138 morts i 2.500 ferits, mostren que, malgrat anys de lluita, s’aconsegueix poc en garantir els drets de les treballadores perquè no existeixen mecanismes legals que obliguin les empreses a protegir drets fonamentals.
Catalunya ha estat pionera en crear un organisme públic que en faci seguiment i trenqui amb aquesta impunitat.
Quin paper ha tingut la societat civil en aconseguir que aquest centre sigui una realitat?
El paper de la societat civil ha estat essencial. Des del 2015, més de 20 entitats del Grup Català d’Empresa i Drets Humans han fet incidència institucional al Parlament i als governs, amb el suport de més de 8.000 organitzacions, sindicats, cooperatives i plataformes ciutadanes.
Aquesta feina s’inspira en la Campanya Global que reclama mecanismes que obliguin les empreses transnacionals a respectar els drets humans, com el Tractat de Nacions Unides per crear un instrument jurídicament vinculant.
Quines funcions tindrà el Centre a l’hora d’investigar vulneracions de drets humans vinculades a empreses?
El Centre podrà rebre queixes o denúncies, fer recerca, arribar a conclusions i elaborar informes públics sobre vulneracions de drets humans i ambientals en tota la cadena de valor global d’empreses que operen a Catalunya, sigui directament o a través de filials o subministradores.
També alertarà les administracions perquè prenguin mesures, podrà elaborar propostes polítiques i influir en la contractació pública amb clàusules específiques. Si detecta indicis d’infraccions administratives o penals, ho comunicarà a les autoritats competents.
Com pot afectar aquest nou organisme a les empreses que operen a Catalunya i a les seves cadenes de valor?
La majoria de pimes catalanes ja treballen sota el respecte dels drets humans. El Centre pot reforçar aquest compromís i impulsar polítiques empresarials que evitin relaxar exigències en pro de la competitivitat transnacional. La llei preveu que treballi amb l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa perquè les pimes disposin de més eines per competir amb aquest valor afegit.
No és una llei contra les empreses: busca visibilitzar vulneracions, acabar amb la impunitat i garantir una acció empresarial responsable.
Quins casos podrien ser dels primers a investigar, segons el que ja s’ha fet públic?
Ja hi ha més de 30 casos identificats a països com Mèxic, Guatemala, Colòmbia, Catalunya, Turquia, Palestina o Bangladesh, públics a alertaDH. Podrien ser els primers.
Entre ells, el cas d’ICL a Palestina, per espoli de recursos, comercialització de fòsfor blanc i suport a l’exèrcit israelià, tot i operar a Catalunya des del 1998 amb impacte ambiental al Bages. També el del grup Cobra (ACS) per la presa Renace a Guatemala, que ha afectat el riu Cahabón i vulnerat drets del poble maia Q’eqchi’, amb criminalització de líders i lideresses.
Per què es considera que Catalunya esdevé pionera a nivell internacional amb la creació d’aquest centre?
És el primer centre públic que podrà investigar vulneracions d’empreses que operen al territori però vinculades a activitats en tercers països. Podrà fer informes perquè les administracions actuïn amb la informació necessària.
Les empreses no podran formar part dels òrgans de decisió per evitar conflictes d’interessos, i dependrà del Parlament de Catalunya, no del Govern. Ara cal que el Govern actuï amb celeritat perquè el Centre estigui en marxa el 2027, elaborant el reglament i constituint el Consell Assessor en un termini màxim de sis mesos.
Afegeix un nou comentari