L'Economia Social i Solidària (ESS) creix i es desplega a través de projectes que fan un esforç permanent per repensar-se i transformar des de les pràctiques, construint alternatives a les desigualtats que genera el sistema econòmic capitalista. Tanmateix, sense una perspectiva feminista aquesta lluita no serà efectiva. L'Economia Social i Solidària i les Economies Feministes posen la vida i el benestar de les persones al centre de l'economia, però no sempre és fàcil dur aquest objectiu a la pràctica diària. Com aterrem les reflexions i aprenentatges de les economies feministes en les organitzacions de l'ESS?

Les Economies Feministes, amb autores com Silvia Federici i el seu Caliban i la bruixa, han treballat per denunciar la separació entre la producció i la reproducció del treball que es genera amb el naixement de la societat industrial i el capitalisme modern. El treball anomenat productiu passa a ser l'únic valorat social i políticament: es considera mà d'obra, rep un salari i recau fonamentalment en els homes. Entretant, el treball reproductiu (tasques de cures, domèstiques), assignat a la dona, es torna invisible i sense valor.
Però, com posem en valor les tasques reproductives en el nostre espai de treball? De mica en mica, s'estan fent passos per avançar en aquesta direcció. Hi ha pràctiques més formals i visibles com estendre el permís de parentalitat més enllà del que estableix la legislació. O feminitzar sectors altament masculinitzats: això és el que intenten fer La Col, una cooperativa d'arquitectes, i La Paleta, una cooperativa de treballadores de la construcció composta exclusivament per dones.

Però de vegades les pràctiques més transformadores en relació a les cures són més petites i menys visibles. Les sòcies de La Caníbal conceben la seva llibreria com un espai de cura per al barri i, per tant, prioritzen la cura, tant de les treballadores i les seves famílies com de les veïnes, per sobre de qualsevol altra consideració. A Coop57 van assumir la cura cooperativa de la filla d'una de les treballadores a l'oficina (d'una entitat financera!) durant sis mesos, en un procés col·lectiu de cura i corresponsabilitat. La Col i Col·lectiu Punt 6 estan comptabilitzant per igual les hores productives i les reproductives per visibilitzar i valoritzar el treball reproductiu.

Vers la pregunta de "com posem la vida al centre?" no hi ha fórmules màgiques ni una única resposta. És un camí que es fa moltes vegades amb petites pràctiques experimentals, fruit d'una reflexió profunda i adaptada a cada cas, que transforma els nostres espais quotidians i la nostra mirada i manera de pensar. Considerar el teu espai de treball i activitat econòmica un espai de cura pot semblar una cosa petita, però en realitat és revolucionària i transformadora des del punt de vista del pensament econòmic dominant. La suma d'aquestes petites pràctiques quotidianes encaminades a valoritzar la vida i les cures és el que constitueix l'aplicació de la mirada feminista a l'activitat econòmica.

L'autoria de l'article és col·lectiva, en tant que beu dels debats sorgits a la trobada sobre Economies Feministes de l'Escola d'Estiu de la XES, organitzada per Pam a Pam, la Comissió d'Economies Feministes de la XES i la Xarxa d'Economia Solidària de Mataró, on es van recollir les experiències citades i les reflexions de la Sandra Ezquerra, sociòloga i activista social.

Autores/s:

Laura Solé Martín, Coresponsable del projecte Pam a Pam a Setem
Víctor Giménez, de la comissió de comunicació de Pam a Pam i la Comissió d'Economies Feministes de la XES
Sara Mas, comissió de comunicació de Pam a Pam