Per què els Cineclubs?

Raquel Sánchez reflexiona sobre els la importància dels Cineclubs.

Els Cineclubs són entitats sense ànim de lucre dedicades a l'estudi i a la divulgació de l'art cinematogràfic. De forma molt acurada se seleccionen les pel·lícules de la programació, per contribuir al debat al voltant del cinema com a expressió artística. Les projeccions es fan en versió original subtitulada i es complementen amb cursos, col·loquis i trobades amb directors, productors i actors dels films.
 
Els Cineclubs són un exemple de compromís associatiu en l'àmbit cultural, en aquest cas amb l'exploració de manifestacions cinematogràfiques innovadores que contribueixen a l'evolució del llenguatge audiovisual.
 
Però, per què són necessaris els cineclubs?
 
Perquè ara mateix són els únics que fan possible veure cinema en pantalla gran a molts indrets de Catalunya, on les lleis de l’oferta i la demanda han acabat imposant-se. Allà on la crisi i l’inexplicable IVA cultural del 21% han tancat la sala del poble, els Cineclubs segueixen lluitant per a fer possible que les imatges en moviment segueixin il·luminant la pantalla i els nostres imaginaris.
 
Perquè gràcies als Cineclubs podem veure films que no arriben als circuits habituals. I d’una gran varietat i diversitat. D’origen i de gènere: drama, comèdia, western, documentals, animació... Films d’autor i cinema independent fet al marge de la indústria. Això que ara s’anomena “cinema low cost”, sempre ha ocupat un lloc molt especial en la programació dels Cineclubs.
 
Perquè els Cineclubs contribueixen a la formació en l’audiovisual de tota la ciutadania. Obren una finestra a altres cinematografies, llunyanes geogràficament parlant, però també singulars pel seu grau d’experimentació. Un cinema al qual no estem acostumats, però que ens pot interessar molt més del que sovint esperem.
 
Perquè són un suport indiscutible pel cinema català, espanyol i europeu. Els cineclubistes sempre estem pendents dels nostres cineastes i esperem amb candeletes la última estrena de l’Isaki Lacuesta, el Lluís Miñarro o qualsevol obra produïda per Paco Poch. Perquè la indústria de l’exhibició cinematogràfica no contribueix a una justa i equilibrada difusió del cinema europeu enfront del monopoli (encara!) de Hollywood. I la lluita dels Cineclubs és honesta, franca, una veritable mostra de petita però duradora resistència.
 
Perquè la versió original és molt més que una moda. És un respecte als creadors i artistes que participen a un film, i també és la millor forma d’aprendre idiomes: natural i econòmica.
 
Perquè els Cineclubs són una realitat històrica, que ens acompanya des de fa més de mig segle. Perquè la nouvelle vague no hagués estat possible sense els Cineclubs, perquè són un punt de trobada per (re)pensar les imatges i els seus significats ocults. Per fer avançar el cinema, i la societat.
 
Perquè als Cineclubs s’hi poden recuperar meravelles de la història del cinema com Sed de Mal del grandíssim Orson Welles o futurs films de culte com La Plaga, de la Neus Ballús.
 
Perquè els Cineclubs són més que “veure un film”. Ofereixen una experiència enriquida amb debats i col·loquis, l’essència dels primers Cineclubs. Poder parlar de cinema amb altres amants del setè art, compartir amb la resta d’espectadors impressions sobre el film, tenir l’oportunitat de conèixer en primera persona als responsables d’una obra cinematogràfica… Tot això no té preu, i si es fa, és possible gràcies als Cineclubs. Són com festivals de cinema, però que es repeteixen cada setmana. De forma regular i sense haver-nos de desplaçar. Si busquem, segur que descobrim que no gaire lluny de casa nostra n’hi ha un. I que ens sorprèn i ens agrada. 

 

Afegeix un comentari nou