El Centre Delàs d’Estudis per la Pau publica l’informe "Guerres de frontera", on es revelen els beneficis de la fabricació i la venda de material bèl·lic.
L’informe "Guerres de Frontera", publicat pel Centre Delàs d’Estudis per la Pau, el Transnational Institute i l’Stop Wapenhandel revela com la fabricació i venda d’armes a Europa treu benefici amb la tragèdia de les persones refugiades. Les companyies de defensa i seguretat que proporcionen l’equip a la guàrdia fronterera, la tecnologia de la vigilància per monitoritzar les fronteres i la infraestructura tecnològica per a realitzar el seguiment dels fluxos migratoris són alguns grups d’interès que s’han beneficiat de l’èxode del Mediterrani, segons l’informe publicat per les tres entitats.
Segons dades extretes del resum executiu, algunes de les majors venedores d’armes a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, d’on fugen la majoria de persones refugiades, són precisament les empreses que s’han beneficiat dels contractes de seguretat a les fronteres. En aquest sentit, els Estats europeus els hi han atorgat les llicències necessàries per exportar armes i després els hi han concedit contractes de seguretat fronterera.
L’informe mostra que:
A més d’aquestes dades, la Comissió Europea preveu transformar Frontex (l’agència de seguretat fronterera) en una Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes amb més poder. Comptaria amb el suport d’EUROSUR, un sistema de la UE de seguretat entre Estats membres i tercers Estats. El seu pressupost, va augmentar un 3688% entre 2005 i 2016 (de 6,3 a 238,7 milions d’euros).
L’informe mostra que el finançament de la UE per a mesures de seguretat a les fronteres a través dels seus principals programes és de 4.500 milions d’euros entre 2004 i 2020. Un cas d’exemple serien els Països Baixos, que van concedir una llicència d’exportació de 34 milions d’euros a Thales Nederland per al lliurament de sistemes de radar i C3 (un programa de control i vigilància) a Egipte.