En aquest recurs trobareu una eina amb diferents elements que us poden ajudar a l'hora de dissenyar i desenvolupar els vostres projectes. Aquestes claus són un recull de continguts i idees de persones i institucions que fa anys que treballen amb la Teoria del canvi com són l'Escola d'Administració Pública de Catalunya d'una banda, i d'altra, la Direcció de Relacions Internacionals i Cooperació de l'Ajuntament de Barcelona (Convocatòries d'Educació per a la Justícia Global).
La teoria del canvi (TdC) és una eina metodològica que té com a objectiu fer un mapa conceptual dels aspectes clau de la intervenció i dels efectes que es generen en les persones destinatàries. D’aquesta manera, es clarifica una cadena de causes i efectes teòrics que condueixen la nostra intervenció a generar un canvi en les persones. Aquest mapa es fa servir de marc de referència per a posteriorment generar indicadors, identificar agents clau involucrats i, finalment, obtenir informació que, essent ben processada, permet mesurar el canvi.
Desenvolupar la Teoria de Canvi (TdC) ens proporciona l'instrument necessari per monitorar la nostra acció i poder així també rendir comptes dels nostres actes; a nosaltres mateixos i als altres. La utilització sistemàtica de la TdC com a instrument de procés ens ajuda a:
Cal esmentar que l'enfocament de Teoria de Canvi aplicat a processos de canvi social es presenta com una alternativa de pensament-acció dinàmica pel que fa a altres enfocaments i lògiques de planificació més rígids. En general, la diferència existent amb l'enfocament de marc lògic radica que la Teoria de Canvi es fonamenta en pensament de sistemes, en l'obertura a múltiples nivells de resultats intermedis que recolzen el procés de canvi positiu, i en el reconeixement de l'acció d'altres actors per a la consecució de l'objectiu.
"Els apartats que trobareu a continuació tenen el propòsit d’articular el relat que explica el canvi que voleu aconseguir"1. Aquesta distribució es va treure de la convocatòria d'Educació per a la Justícia Global de l’Ajuntament de Barcelona. "És a dir, són enunciats que us convidaran que expliqueu què heu pensat fer per incidir en les causes identificades, concretant on tindrà lloc el procés de canvi que voleu impulsar amb la vostra intervenció"2 però es tracta d'apartats oberts, es poden adequar a les necessitats del vostre projecte d’intervenció.
Finalment, quan s’ha construït la teoria del canvi, s’ha de ser capaç d’elaborar un relat del projecte que sigui comprensible i reflecteixi la lògica i la coherència de la intervenció: relat del canvi.
Els diferents elements de la teoria del canvi estan vinculats entre ells per una sèrie d’hipòtesis (hipòtesis dels productes, de les actuacions, població diana, actors, recursos i impactes), les quals descriuen les condicions desitjables i necessàries perquè un element possibiliti el següent. "Aquestes proposicions no són certeses, sinó hipòtesis, i pot ser que es demostrin correctes, equivocades o -el més probable- ni una cosa ni l’altra (és a dir, que siguin vàlides per a determinats tipus d’escoles o entitats, per a determinats tipus de mestres o en determinats llocs, però no en d’altres). Aquest conjunt d’hipòtesis o assumpcions sobre com s’espera que el projecte funcioni fins a assolir els seus objectius es pot relatar de forma seqüencial i sovint resulta més fàcil fer-ho en forma de mapa conceptual"8.
Són les condicions polítiques, socials, econòmiques o de qualsevol altre tipus que afecten o que es veuen afectades pel projecte. S’ha de fer una "anàlisi de riscos i aconseguir que el factor extern que vam identificar no es converteixi en una interferència real de la nostra intervenció"9.
El darrer element de la teoria del canvi són els indicadors. El model de la teoria del canvi sorgeix originalment com a mètode per avaluar les polítiques públiques, per això els elements que la componen, encara que es puguin fer servir per a la fase de disseny, estan molt orientats a l’avaluació. La formulació d’indicadors sobre els components és un pas important en l’elaboració de la teoria del canvi.
Els indicadors són les formulacions que ens remeten a informacions que ens indiquen com podem mesurar l’acompliment dels components de la teoria del canvi. Es tracta, doncs, de poder formular uns indicadors que ens permetin mesurar els components de la teoria del canvi. La formulació dels indicadors pot resultar relativament senzilla quan la fem sobre els impactes, els recursos o els resultats d’una intervenció, sobretot si el que es pretén mesurar és quelcom tangible, com ara la reducció de la taxa d’atur o el pressupost executat d’un projecte. No és tan senzill quan tractem de qüestions menys tangibles, com ara qüestions relacionades amb canvis actitudinals de les persones joves o com la cohesió social.
En qualsevol cas, els indicadors han de ser realistes i accessibles.
Volem posar l’èmfasi en el fet que l’avaluació no ha de ser el moment final del projecte, sinó que ha de ser un procés que ha d’acompanyar tot el desenvolupament del projecte. L’avaluació és, més enllà d’una eina de rendiment de comptes o de justificació de subvencions, una eina d’aprenentatge que contribueix a millorar la qualitat, en termes d’eficàcia i eficiència, de les actuacions.
Segons l’enfocament podem avaluar les necessitats identificades, el disseny del projecte, el procés de desenvolupament del projecte, el seu impacte i la seva eficiència. En aquesta ocasió, us proposem un disseny d’avaluació de projectes a partir dels components descrits abans.
"En primer lloc, hem d’explicitar els recursos que posareu en joc per fer el seguiment i l’avaluació de les accions objecte de la intervenció. Dit d’una altra manera, hem de descriure els espais de coordinació, gestió, seguiment i avaluació de les accions objecte de la intervenció així com els mecanismes per a l'eventual identificació i/o implementació de mesures correctores en relació a l'execució d’aquestes"10.
"En segon lloc, pensar en una matriu d’avaluació en el moment inicial del disseny del projecte, ens ha de servir per identificar de manera preliminar les evidències que ens han de permetre argumentar de manera sistemàtica i rigorosa el nostre relat. Per ex. Volem avaluar les activitats, els productes, els mecanismes, el nivell d’assoliment dels objectius (general i específics) i anàlisi de riscos"11. "Per exemple, en els formularis de la convocatòria d'Educació per a la Justícia Global, es proposen els següents apartats per avaluar"12:
Els continguts d'aquest article s'han elaborat d'acord a les següents fonts:
Retolaza, Iñigo. (2010). Teoría de cambio: un enfoque de pensamiento-acción para navegar en la complejidad de los procesos de cambio social. Guatemala: Hivos : PNUD
Escola d'Administració Pública de Catalunya (Autors: Mònica Oms i Xavier Ramos): Planificació i avaluació d'un projecte.
Les notes 1, ..., 12, són íntegrament extretes de: Ajuntament de Barcelona, direcció de relacions internacionals i cooperació, convocatòria per a la justícia global (EPCJG):