Àngels Carbonell, responsable de voluntariat de la Fundació Joan Salvador Gavina, ens parla de la vulnerabilitat que pateixen alguns infants del barri del Raval i com l'entitat treballa per garantir la seva inclusió social.
La nostra missió és acompanyar en l’educació, la formació i l’assistència a infants, joves i famílies socialment vulnerables del barri del Raval. Fem un treball de prevenció i contribuint a la seva inclusió social i a la vegada sensibilitzem la societat respecte a la situació proposant alternatives a la injustícia social.
Hi ha diversos temes que són preocupants i que influeixen de manera determinant en l’agreujament de la pobresa infantil a Catalunya i que apareixen molt ben detallats en l’estudi "Desheretats” de Save the Children:
S’hauria de garantir una igualtat d’oportunitats real. Hauríem de comptar amb un augment de despesa pública en educació, un sistema d’ajuts als estudis, una millora de l‘atenció de la salut dels infants i adolescents, ajudes en habitatge, pujar el llindar de renda necessari per a l’exempció del pagament del menjador escolar fins al llindar de pobresa relativa per a Catalunya, establir una renda garantida de ciutadania que permeti uns ingressos mínims o aportar recursos perquè cap infant en situació de vulnerabilitat social es quedi sense activitats de lleure.
A la Fundació estem atenent prop de 120 famílies, la major part de les quals presenten una situació de creixent precarietat i que dóna lloc a què els infants i adolescents, a càrrec seu, no tinguin garantida una alimentació equilibrada, una higiene mínima en condicions adequades ni un habitatge estable que permeti assegurar un harmònic desenvolupament tant físic com psicològic. El 6,7% de les famílies que atenem no tenen cap mena d’ingrés i més de la meitat viuen amb salaris inferiors a 655,20 euros. També cal destacar que un 66% de les famílies no poden fer front a totes les factures de subministraments.
Les famílies són l’eix d’intervenció, és per això que es treballa amb plans familiars. Aquests plans els dibuixen conjuntament descrivint els reptes a assolir per la millora de la situació. Per altra banda, l’entitat parteix sempre de la visió comunitària que suposa un treball en xarxa amb altres agents socials, com l’escola i els instituts, que també intervenen diàriament amb els infants. La coordinació és clau per no duplicar actuacions, formular estratègies conjuntes i poder fer una tasca integral.
Durant l’època estival, des de fa 38 anys, el servei de Centre obert deixa pas als casals i les colònies per oferir experiències de lleure a la natura però també de respir i de desconnexió. El lleure és un pilar fonamental en la tasca educativa i facilita que els petits i joves coneguin noves alternatives de lleure que els possibilita espais de relació, convivència i descobriment, vitals per al seu desenvolupament. Els recursos econòmics són limitats i és per això que fem una crida tant a particulars com a les entitats públiques perquè cap infant en situació de vulnerabilitat social es quedi sense activitats de lleure.
La Fundació pretén que les situacions de risc dels infants i famílies que atenem no derivin en situacions excloents. El projecte realitza una acció que promou la sensibilització i la intervenció de la comunitat en favor d’aquests menors i ho vincula a persones solidàries que senten la inquietud de fer alguna cosa que ajudi a trencar els desequilibris socials, aportant temps, coneixements i un suport molt valuós. El projecte, per altra banda, també promou la participació voluntària de les empreses i les institucions privades.
Tots els projectes de l’entitat compten amb el suport de voluntaris i voluntàries. L'acció del voluntariat a la Fundació Joan Salvador Gavina consisteix a complementar i donar suport al treball dels professionals, ja sigui amb la intervenció directa amb els infants i famílies o en la gestió de la Fundació. És clau comptar amb un intangible com és el voluntariat format per persones de totes les edats, procedències i estudis que senten la inquietud de fer quelcom que ajudi a trencar els desequilibris socials i que s’arremanguen aportant compromís i generositat.
Si una persona veu que hi ha una realitat preocupant, com és el de la pobresa en la infància, i no es conforma només en observar-la sinó que creu que pot comprometre’s en millorar aquesta situació, que no s’ho pensi més, que s’obri a descobrir i a conèixer-ho de prop. Sabem del cert que aquest compromís no només serà una aportació unidireccional sinó que es convertirà en un procés d’enriquiment mutu.