Avaluador de projectes d'àmbits social i cultural al Departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, concep l’avaluació com “un procés d’aprenentatge continu per a les entitats”.
Educador social de formació i amb més de 8 anys d'experiència avaluant projectes, l'Antoni considera que l’avaluació "també és una forma d’agrair, tancar el cicle i fidelitzar el marc social i la pròpia administració".
Perquè cobreix una doble vessant. Per un costat, pel fet de justificar el projecte a les persones que l’han patrocinat, siguin administracions o institucions privades. Per l’altre, que se sol oblidar però que és molt important, perquè es tracta d’un procés d’aprenentatge continu per a les entitats.
Sí. Sovint les entitats realitzen projectes periòdicament i ho tenen tot per la mà. Amb tot, de vegades no s’està prou a l’aguait de les necessitats canviants i de l’evolució del seu propi nínxol de treball. Per tant, el sol fet d’avaluar i fer el seguiment del projecte permet detectar els dèficits i adaptar el projecte adequadament. D’aquesta manera, també s’impulsa un procés de millora.
Bàsicament hi hauria tres elements a destacar. El primer és fer una bona detecció de les necessitats, els motius de la realització del projecte i la seva importància. El segon seria elaborar un pla de treball realista, plantejar-se uns objectius que es puguin assolir, dissenyar unes activitats adients amb aquests objectius i fer una previsió dels resultats.El tercer aspecte seria el pressupost. Ser conscient de quins recursos materials i humans es disposa i a partir d’aquí, confeccionar-lo segons les activitats previstes.
És cert que el control pressupostari per part de qui finança el projecte és rigorós, però les entitats no poden deixar mai de banda les activitats perquè aquestes han d’anar alineades amb la missió del patrocinador. Les entitats han de tenir en compte que als patrocinadors se’ls ha de demostrar que han dut a terme les activitats adients per a les quals han fet l’aportació econòmica corresponent.
I per això cal avançar-nos a què ens demanaran. Si s’elabora un bon pla de treball i es crear un calendari molt clar amb totes les activitats ben desglossades, la justificació posterior va sortint per sí sola. I és que una satisfactòria previsió inicial estalvia molta feina, alhora que permet detectar aquelles coses que han funcionat, o no, en el transcurs del projecte.
Exacte! Hem d’anar introduint la mentalitat que l’avaluació és imprescindible, ja que realment és la fase en què es tanca el projecte. Val a dir que no s’ha de caure en el resultadisme perquè, de vegades, algun tipus de metodologia ens pot portar a què només es valorin els resultats i no es tingui en compte el procediment que s’ha seguit per arribar-hi o el procés de transformació engegat amb les persones destinatàries
Tant en aspectes quantitatius com qualitatius. Els primers són més fàcils de registrar i poden cridar més l’atenció. Els segons són més difícils de valorar, tot i que probablement es tracti d’una avaluació més enriquidora on es poden tractar altres aspectes com les sensacions percebudes, el lideratge i la detecció de noves necessitats o les oportunitats de treball
Les entitats responen a pressupostos públics i, per tant, resulta imprescindible fer un retorn social del projecte enfront de la ciutadania i amb tots els agents o grups d’interès que hi han participat. És una forma d’agrair, tancar el cicle i fidelitzar el marc social i la pròpia administració. Ens interessa fer bé les coses des del principi i fins al final.