Eulàlia Mas, directora de la Federació Catalana de Voluntariat Social, ens parla sobre com vivim el voluntariat a Catalunya i de la necessitat creixent de la societat per apropar-se a l'altre.
A la FCVS no fem una tasca d’atenció directa a la població vulnerable del nostre país. D’això se n’ocupen, i molt bé, les nostres entitats federades i les que encara no ho són. Nosaltres pretenem ser experts en atendre les entitats d’arreu de Catalunya des de fa 28 anys. Escoltem les seves necessitats i juntament amb elles, enfortim la xarxa associativa i generem programes d’activitats i serveis. Alhora compartim coneixement i discurs sobre el voluntariat.
El voluntariat és tot ell un repte. Ho és sine die, i no només aquest any. Endinsar-t’hi representa enfrontar-te a totes les possibles resistències al canvi: des de les teves més personals, a les de les entitats i institucions, fins a les de les administracions. El voluntariat és una escola de creativitat: t’impulsa a buscar solucions per a cada problema amb què topes i a creure en la possible transformació social. Sense fer soroll, el voluntariat es cola per totes les escletxes i fa més fecund cada racó on actua.
Si dient creixement parlem de xifres o de nombre de persones, segurament he de dir que sí; tot i que no podem sostenir-ho amb prou dades ni periodificar-ne els anys de creixement. Però sobretot, si per creixement entenem adultesa o majoria d’edat, al mateix temps en què, curiosament, el voluntariat s’està rejovenint, aleshores he de respondre que sí amb contundència. És una evidència que el voluntariat ha anat deixant enrere un bonisme ingenu que s’ocupava de fer caritat i d’ajudar als pobres d’aquest món. La mirada paternalista s’ha mostrat obsoleta i la persona voluntària sent que creix en la pràctica de l’acció sempre al costat de la població atesa.
La ressitua. Li dóna un nou eix que l’obliga a centrar-se. Ja no li serveix mirar-se tot el dia el melic o al mirall ni mimar les pròpies dèries. I no perquè la persona voluntària s’abandoni o de sobte es desentengui d’ella mateixa, sinó perquè en el camí es troba amb l’altre. I aquesta trobada és la font més gran de creixement personal i l’agraïment esdevé el motor que l’impulsa a continuar fent voluntariat.
Si responc amb ganes de provocar, diria que no s’ha de fer res. Com menys fem, millor pels joves. Sempre se les empesquen per trobar aquell espai de llibertat i d’acció transformadora que els donin sentit a la vida. Però sobretot ho penso perquè els adults mai no acabem d’encertar les eines amb les quals engrescar-los. Tanmateix si responc més seriosament, he de dir que mai no fem prou perquè els joves tinguin accés a descobrir el voluntariat.
És força inconscient de moltes de les coses que l’alimenten i que li donen alè. No passa només amb el voluntariat i l’associacionisme, passa també amb el valor de l’escola, la ciència, la música, el teatre, l’humanisme, l'espiritualitat... Sovint hi ha una certa ceguera cap a perles valuoses que ens sostenen com a societat. Però després del concepte societat en gros, hi ha les persones i aquí és on t’emportes la gran sorpresa. Quan descobreixes que entre elles circula el missatge i es contagia la força d’aquests tresors. D’aquí ve que el voluntariat i l’associacionisme s’estenguin.
A les nostres. Tal com ens pensem, ens diguem i ens mostrem, així ens veuran i reflectiran els altres. Mitjans de comunicació i ciutadans en general, només es fan ressò d’allò que nosaltres els transmetem. Ja no val l’excusa que els mitjans no ens tracten bé. Les xarxes socials i tot el món d’internet ha llençat enlaire la presó en la qual el voluntariat i l’associacionisme ens sentíem atrapats. És evident que ara podem ser més responsables de la creativitat i la innovació amb què ens expliquem. Aprofitem-ho.
Serenor. Situar les coses a lloc. No ha estat un text legal amonestador o entorpidor com a l’inici algú pensava. Tothom va entenent quin és el seu rol en el camp de joc. Les administracions locals la van coneixent i acceptant, les entitats de segon nivell la descobreixen, algunes associacions culturals, de veïns o de pares i mares d’escoles, per exemple, comencen a generar plans de voluntariat per a iniciar actuacions que eixamplin la seva base social... Ha representat un nou marc d’actuació molt més ampli que ens ha permès sumar col·lectius i corrents diversos del nostre país.