Tot sovint ens queixem de la dificultat de captar voluntariat a l'entitat o sobre la temporalitat del voluntariat i caiem en la afirmació que vivim en una societat deficitària en compromís social. Moltes vegades, però, el que manca no és tant un compromís com un projecte de voluntariat de l'entitat ben definit.
L’elaboració i la definició d’un projecte de voluntariat a les entitats, llavors no anomenades de voluntariat, va anar parella a la professionalització del tercer sector.
Aquest fet és quelcom important donat que en un primer moment la sistematització del voluntariat a les entitats no consistia tant en definir el paper del voluntariat com definir quin era el paper del personal remunerat que s’incorporava i la seva relació amb les persones que voluntàriament compartien uns ideals que tangibilitzaven realitzant accions i serveis d’interès públic.
Va ser la introducció de la dicotomia voluntariat i personal remunerat per la necessitat d’incrementar l’impacte mitjançant l’estabilitat i creixement dels serveis la que va fer plantejar-se la estructuració de la gestió de persones voluntàries, que va passar d’una autogestió més o menys espontània a regir-se per projectes de voluntariat.
Moltes d’aquestes entitats, doncs, ja tenien una política bastant clara de voluntariat que definia el voluntariat com quelcom que dotava de sentit l’entitat, era la seva base social, la seva força i legitimitat i la seva capacitat transformadora; elaborant projectes de voluntariat que conservaven aquest rerafons.
Hem volgut descriure la prehistòria de quan no es parlava de gestió de voluntariat per remarcar que el projecte de voluntariat com a document que estructura la organització, paper, itinerari i tasques del voluntariat dins l’entitat careix de sentit sense una política interna de voluntariat que relacioni aquest amb la missió de l’entitat, destaqui la seva importància o paper dins els objectius de l’entitat i respongui a la qüestió de perquè es tenen o es volen voluntaris/es.
Les polítiques de voluntariat de les entitats són força diferent segons si es tracta d’una entitat que ha passat del model de organització voluntària a organització remunerada i voluntària o d’una organització que ha fet el camí invers: d’organització remunerada a remunerada i voluntària. Diferències que ens portarien a distingir a vegades entre entitats de voluntariat i entitats amb voluntariat.
Així, com en el primer cas el voluntariat és viscut com una opció que acosta l’entitat a la ciutadania i la ciutadania a l’entitat; en el segon cas és difícil produir una ruptura amb la imatge del voluntariat com a recurs, tot elaborant-se projectes de voluntariat carents sovint de profunditat.
Les entitats que ofereixen objectius concrets i un projecte de voluntaria ben formulat amb el qual pugui identificar-se el voluntariat tenen més èxit en la seva gestió: la captació del voluntariat, la permanència del voluntariat a l’entitat, la seva satisfacció i motivació, etc.
Els continguts mínims que ha de contenir aquest projecte de voluntariat són:
Si haguéssim de donar resposta a les diferents qüestions que ens plantegés una persona qualsevol que s’interessés per desenvolupar un voluntariat a la nostra entitats, estaríem resolent les següents preguntes:
Les respostes a aquestes qüestions correspondrien a la definició de l’organització del voluntariat a l’entitat. Els elements que conformen l’organització del voluntariat son, doncs, aquells aspectes de caire més bàsic i imprescindibles de conèixer per qualsevol persona que desitja realitzar un voluntariat a la nostra entitat.
Podríem dividir els aspectes que configuren l’organització del voluntariat a l’entitat en:
Definició de tasques i serveis:
Coordinació i situació en l’organigrama de l’entitat:
Participació del voluntariat:
La gestió del voluntariat en les entitats no lucratives s’ha sistematitzat i estructurat mitjançant el que anomenem itinerari de voluntariat o cicle del voluntariat. Així, s’explica i es desenvolupa mitjançant les següents fases o etapes: captació, selecció, acollida, incorporació, seguiment i acompanyament i sortida de la persona voluntària.
L’estructuració i gestió del procés que configura l’itinerari del voluntariat ha de tenir en compte els següents aspectes:
Així doncs, s’ha d’elaborar d’acord a la realitat de l’organització i el context social sobre el que actua, però també ha de ser prou flexible i dinàmic per adaptar-se al cicle de cada voluntari, facilitant els pas del voluntari per les diferents fases en el moment i el mode més convenients per aquest.
Tot seguit descriurem breument les diferents etapes, donat que cadascuna d’aquestes s’ha tractat ja en altres càpsules i pmfs que enllaçarem. El projecte de voluntariat ha de contenir la concreció d’aquestes etapes, tot explicitat com es desenvoluparan en la nostra entitat.
La captació: consisteix en la reflexió sobre el tipus de voluntariat que es requereix, les seves tasques a desenvolupar, la informació sobre la necessitat de voluntariat i la cerca de persones afins a les activitats i projectes de l’entitat. És, doncs, el procés mitjançant el qual incrementem la base social de la nostra entitat.
La selecció: fa referència a la primera acollida de la persona voluntària a l’entitat, l’avaluació sobre l’adequació als criteris i necessitats definides en la etapa anterior i la valoració sobre la capacitat per satisfer l’interès i les expectatives de la persona.
L’acollida i incorporació: un cop seleccionada la persona, cal acollir-la i situar-la en l’entitat de manera adient, donant a conèixer l’organigrama i objectius de l’entitat i facilitant la seva identificació. Aquesta acció ha d’anar en paral·lel amb la designació i ubicació del voluntariat en la seva activitat i tasques concretes, tot facilitant la informació i recursos adients pel seu desenvolupament.
El seguiment i acompanyament: un cop incorporada la persona voluntària cal vetllar pel desenvolupament de les tasques assignades, la relació que estableix amb la resta de l’equip i beneficiaris, la implicació amb el projecte i l’entitat; així com el progrés, motivacions, necessitats i desenvolupament de la mateixa persona voluntària.
La sortida: cal tenir present que l’acció de la persona voluntària és finita i que tard o d’hora arribarà el moment del comiat i no viure-ho com quelcom tràgic. El quan arribi aquest moment dependrà tant dels interessos de la persona voluntària com d’una gestió adient del voluntariat. En aquesta etapa caldrà reconèixer la tasca de la persona voluntària dins l’entitat, recollir les seves experiències i valorar amb ella les causes i motivacions de la sortida.
La formació del voluntariat ha d’ésser un element transversal a totes les etapes de l’itinerari del voluntariat, constituint-se com un procés de formació contínua amb la finalitat de facilitar el creixement personal del voluntariat i l’adquisició d’habilitats, capacitats i coneixements adients pel desenvolupament de la seva tasca.
Com entitat hem de disposar d’un pla de formació dins el projecte de voluntariat que reculli les necessitats formatives del voluntariat a curt, mig i llarg termini, distingint entre accions formatives bàsiques o d’iniciació del voluntariat a accions d’aprofundiment i de desenvolupament d’habilitats específiques.
El pla de formació ha de contemplar diverses accions formatives: internes, externs, formals, no formals i informals, essent prou flexible per adaptar-se a les necessitats formatives de cada moment.
Un pla de formació d’una entitat hauria de pretendre tant la capacitació dels voluntaris per a realitzar la seva tasca concreta, com la seva formació humana i cívica. Es tracta d’un procés d’enriquiment de la persona orientat tant a la millora de la seva tasca de voluntari, com a la seva maduresa com a persona participativa, compromesa, amb esperit crític i autònoma dins la societat.
Els objectius principals del Pla de Formació són:
Aquests hauran d’estar recollits en el que és pròpiament el pla de formació estructurat mitjançant els següents punts:
Més informació als recursos de coneixement del Portal Formació