Quins reptes organitzatius han d’afrontar les entitats liderades per voluntaris en l’encaix amb el personal tècnic? Com afrontar-los amb èxit?
Existeix una tipologia d’entitats socials liderades per voluntaris, l’activitat de les quals se centra en els projectes i les activitats realitzades per aquests. Són els voluntaris qui planifiquen, executen i avaluen les seves activitats. Els assalariats poden ajudar a organitzar i coordinar tasques, però l’entitat es basa en el treball voluntari.
Tal i com recull en Roger Buch al seu article Tres models d’entitats de voluntariat, un cas prou conegut dins d’aquesta tipologia són les entitats d’educació en el lleure. Els caps i monitors no necessiten cap “coordinador” assalariat de voluntariat que els capti, els fidelitzi o que els acompanyi...
Aquestes entitats tenen un gran valor social; la ciutadania (sovint gent jove, com en el cas del lleure) s’organitza de forma desinteressada per desenvolupar projectes amb l’objectiu de transformar la societat. Però, alhora, són entitats que alhora tenen també grans reptes, molts d’ells organitzatius: un dels reptes és el treball entre l’equip professional i voluntari.
Com poden fer front les entitats de voluntariat a aquesta situació?