En aquest recurs analitzarem quines són les obligacions derivades de la Llei de transparència per a les entitats del tercer sector, i com complir-les.
Tal i com s’analitzava en el recurs anterior, en la societat actual on els poder públics reben la seva legitimació de l’elecció democràtica de càrrecs, cal garantir que l’exercici de les funcions públiques és real i de qualitat, mitjançant mecanismes que fomentin la transparència de les administracions públiques i l’accés a la informació per part dels ciutadans.
El concepte transparència el podem trobar regulat en diverses normatives relacionades que afecten la gestió diària de les entitats sense ànim de lucre i el seu bon funcionament, com ara la Llei de blanqueig de capitals, la Llei del protectorat, el Llibre tercer del Codi civil català, la Llei de subvencions i contractes amb l’Administració pública, i ara les recents lleis de transparència tant estatal com catalana.
Segons la Llei 19/2014, transparència és l’acció proactiva de l’Administració de donar a conèixer la informació relativa als seus àmbits d’actuació i les seves obligacions, amb caràcter permanent i actualitzat, de la manera que resulti més comprensible per a les persones i per mitjà dels instruments de difusió que els permetin un accés ampli i fàcil a les dades i els facilitin la participació en els assumptes públics.
La llei regula què han de fer per complir els principis de legalitat i qualitat del servei públic les administracions, les entitats vinculades, les empreses públiques, les entitats públiques, i les entitats privades que presten serveis, són adjudicatàries de contractes del sector públic, o bé reben subvencions o ajuts públics.
La llei estableix els deures i obligacions dels anteriors subjectes obligats, en els aspectes següents:
En concret en matèria de transparència, els subjectes obligats han de dur a terme les actuacions següents:
Aquestes obligacions de transparència són mínimes i generals, per tant s’haurà d’estar atent a allò que estableixi la normativa per a cada cas.
En tot cas, el deure de transparència es regula com un deure preferent, però s’haurà d’exercir respectant els límits que les diferents normes puguin establir pel cas concret, com ara la relativa a la protecció de dades de caràcter personal.
En el cas de les entitats del tercer sector, per tal de valorar a què ens obliga la normativa en matèria de transparència, d’una banda hem de diferenciar els conceptes de publicitat activa i passiva.
I de l’altra, podem dividir en tres blocs les entitats obligades per aquesta llei:
Com ja hem anat explicant la Llei de transparència és una llei feta i pensada principalment per a les administracions. Tot i això també se’n deriven obligacions per a les entitats que presten serveis, contracten, estan relacionades o reben ajuts o subvencions directament d’administracions públiques.
En aquest apartat veurem, quines són les actuacions a què estan obligades de manera directa les entitats del tercer sector.
Interpretant la llei, hem de diferenciar en primer lloc la relació directa que les entitats poden tenir amb l’Administració per tal de extraure a què s’obliga cada entitat en un cas o un altre. Partirem doncs de la divisió en tres blocs que ja hem fet abans.
Primer bloc: Aquelles entitats que presten serveis públics.
Les persones jurídiques que perceben fons públics per a funcionar o per a dur a terme llurs activitats hauran d’informar l’administració de:
Aquí qui realitza la publicitat activa és l’administració. És l’administració la que podrà demanar informació a l’entitat, que tindrà un deure de publicitat passiva.
Segon bloc: Aquelles que reben subvencions o ajust públics.
Les entitats que reben subvencions o ajuts per més de 100.000€ anuals o més de 5.000€ anuals i que almenys el 40% dels ingressos procedeixi de subvencions o ajuts públics estan obligades a fer publicitat activa.
En aquest cas, s’estableix aquest plus d’obligatorietat ja que són entitats destinatàries de diner públic i han de justificar l’aplicació, destí i resultats obtinguts amb aquests diners públics.
Per saber la documentació que han de fer pública aquestes entitats, hem de parlar de diferents tipus d’informació:
1er. Tipus: Informació institucional, organització i estructura
2on. Tipus: Informació de rellevància econòmica
3er. Tipus: el deure de transparència en la contractació pública
En el cas dels contractes adjudicats per l’administració, mínim dels 5 darrers anys, caldrà publicar l’objecte del contracte, l’ import, la durada, i si n’hi ha, les posteriors les modificacions, les pròrrogues i les subcontractacions.
4art. Tipus: el deure de transparència en els convenis de col·laboració amb l’administració
La llei parteix de l’obligació de transparència en els convenis de col·laboració subscrits entre entitats i administració, que siguin vigents, a diferència del cas dels contractes públics, on es demana informació pública dels cinc darrers anys.
La informació pública relativa als convenis de col·laboració suposa conèixer la seva data, quines són les seves parts, l’objecte, les obligacions, la durada, les modificacions posteriors (en el cas que n’hi hagin), la informació relativa al compliment i finalment l’execució dels convenis.
5è Tipus: el deure de transparència respecte les subvencions i ajuts públics
La llei també demana aquí tenir al dia la informació relativa als cinc darrers anys, com en el cas de la contractació pública.
Cal informar de l’import de l’ajut o subvenció, de l’objecte, qui són els beneficiaris, i les retribucions dels òrgans de direcció o administració ( pel cas de subvencions o ajuts de més de 10.000€).
Tercer bloc: Aquelles entitats adjudicatàries de contractes amb l’Administració Pública: en aquest cas, els contractes del sector públic inclouran les obligacions dels adjudicataris de facilitar informació.
Per tal de donar compliment a les obligacions que estableix la Llei de transparència, les entitats comptaran amb els mitjans següents:
L’incompliment del deure de transparència i les obligacions derivades, regulat al Títol II de la Llei, suposa l’aplicació d’un règim sancionador.
La llei diferencia l’incompliment en tres graus:
Front les infraccions i la seva categoria, segons el grau d’incompliment de la llei, es preveuen diferents sancions per a cada subjecte obligat per la norma.
En concret, en el cas de les entitats del Tercer Sector, el sistema de sancions previst pel cas d’incompliment de la normativa preveu les conseqüències següents:
El procediment sancionador es pot iniciar a instància de l’Administració o per denúncia prèvia d’un tercer perjudicat per l’incompliment del deure de transparència.
El procediment sancionador també es pot iniciar a instància del Síndic de greuges, la Sindicatura de comptes i el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya.
La llei preveu quin és el organisme encarregat de donar compliment al procediment sancionador en funció de qui sigui el subjecte infractor.
Finalment les infraccions i sancions prescriuen pel pas del temps. Així en el cas de les infraccions, les molt greus prescriuen al cap de tres anys de produir-se la infracció, les greus al cap de dos anys, i les lleus a l’any.
En el cas de les sancions, si un cop dictades no s’ha obligat al compliment, passat el temps ja no seran aplicables. En el cas de les sancions molt greus al cap de tres anys de dictar-se la sanció, les greus al cap de dos anys, i les lleus al cap d’un any.