Avaluació d’impacte a les entitats: 5 dilemes que cal afrontar

  • Imatge de l'acte de la Jornada sobre l'Avaluació de l'Impacte celebrada al Palau Macaya - Font: Fundació Pere Tarrés

    Imatge de l'acte de la Jornada sobre l'Avaluació de l'Impacte celebrada al Palau Macaya - Font: Fundació Pere Tarrés

  • Taula Rodona de la Jornada sobre l'Avaluació de l'Impacte celebrada al Palau Macaya - Font: Fundació Pere Tarrés

    Taula Rodona de la Jornada sobre l'Avaluació de l'Impacte celebrada al Palau Macaya - Font: Fundació Pere Tarrés

Avui en dia moltes entitats parlen sobre teoria del canvi o avaluació de l'impacte, però amb quins dilemes es troben les entitats a l'hora d'enfrontar-s'hi?

El passat 11 de març, 70 representants d’entitats no lucratives van reunir-se, al Palau Macaya de Barcelona, en la jornada sobre avaluació d’impacte organitzada per la Fundació Pere Tarrés, amb l'objectiu de fer un repàs als principals models i alternatives que existeixen.

La jornada va servir per presentar la nova eina d'avaluació de l'impacte del departament de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés i també per aprofundir sobre certs dilemens que han d'afrontar les entiats a l'hora de dur a terme aquest tipus d'avaluació.

1. Cost versus benefici

Fer una bona avaluació d’impacte ens permet demostrar que allò que fem té resultats però fer-ho bé pot tenir uns costos econòmics i sobretot humans importants. Vol dir fer un bon plantejament metodològic i recollir i relacionar moltes dades. Abans de llançar-se a la piscina caldrà que l’entitat decideix quan està disposada a invertir pensant en el benefici que li pot suposar a mig i llarg termini. Depèn del model que es triï l’avaluació pot ser més o menys costosa i caldrà pensar-s’ho molt bé abans de decidir-se.

2. Complexitat versus simplicitat

Com més sabem sobre avaluació d’impacte menys segurs estem de conèixer les conseqüències de les nostres intervencions i més conscients som de la dificultat de controlar totes les variables que influeixen sobre els nostres usuaris. Aquesta persona, per exemple, ha trobat feina pel nostre programa d’orientació laboral o ha sigut per que la crisi econòmica s’està acabant? A més complexitat, més ens costarà traduir l’avaluació a resultats evidents i senzills de comunicar. Com aconseguim mostrar amb dades simples i comprensibles l’impacte de la nostra avaluació sense “amagar” l’enorme complexitat que hi ha al darrera?

3. Dades versus intuïció

L’avaluació d’impacte serveix per demostrar amb dades les evidències de les nostres transformacions. Però... es pot reduir tot a números?, quin espai queda pel sentit comú, per les percepcions subjectives, per la intuïció i per l’olfacte? Precisament si els números “demostren”, molt sovint és la intuïció és la que “obre camins” i ens permet avançar ja que ajuda a construir hipòtesis sobre què és allò que la nostra intervenció millora.

4. Resultats extern versus pedagogia interna

Volem evidències de l’impacte per explicar-ho a la societat però durant la jornada es va veure en nombroses ocasions com aquesta avaluació té un sentit intern molt potent amb els propis tècnics, perquè els empodera i perquè els fa reflexionar sobre l’abast, el sentit i les conseqüències de les seves tasques. Una avaluació ha de servir també per fer pedagogia interna i sobretot s’ha de fer amb la implicació dels professionals que estan intervenint.

5. Utilitzar estàndards versus personalització

Quan iniciem una avaluació d’impacte a la nostra entitat, hem d’utilitzar una eina estàndard o bé “fabricar-nos-en” una a la nostra mida?. Una eina estàndard serà menys costosa i ens permetrà comparar resultats amb altres entitats però una eina personalitzada, en canvi, podrà recollir les singularitats i matisos dels nostres projectes.

 

Per a més informació consulteu dues de les ponències de la jornada:

Afegeix un comentari nou