D’on apareix la idea de crear Cincómonos?

Sorgeix d’una família que ens hem dedicat a l’art. Unint les possibilitats de cada una de nosaltres hem decidit crear aquest espai. Un lloc on totes i tots poguéssim deixar anar allò que portem i expressar-ho.

I el nom en concret d’on surt?

Perquè som 5, perquè ens agraden les esdrúixoles... I perquè ‘cincómonos’ sonava molt maco.

Quan temps fa que teniu les portes de ‘Cincómonos’ obertes?

Aquest 2017 complirà 19 anys. Des del primer moment vam pretendre que fos un lloc on l’art hi fluís. Comptem amb una galeria d’art que ha estat oberta permanentment, una sala teatral molt petita i una escola de teatre.

Aquí ve molta gent del barri...

No només. Les xarxes socials funcionen bé i ens visita qualsevol persona que li vingui de gust. Hem tingut pintors, fotògrafs i artistes d’arreu del món. Des d’Islàndia a Japó...

I com us coneixen?

Doncs a través del boca-orella. Barcelona és una plaça que interessa, que té molta vida i hi ha moltes persones que volen exposar les seves peces al carrer.

Però aquest espai no és una galeria d’art tradicional...

No! La nostra intenció és que qualsevol persona que passa i que està comprant o passejant pugui veure art, aquesta és la idea central. Pretenem que sigui un espai lliure de pas, on tothom pugui entrar, sortir i viure un ambient diferent i que a nosaltres ens agrada molt.

Parlem d’art però també realitzeu espectacles amb obres concretes per tot tipus de públic. Com va l’afluència?

Fem produccions pròpies i també tenim moltíssimes companyies que vénen de fora. Comptem amb directors i directores establerts i que treballen habitualment amb nosaltres. Per tant, la programació és amplíssima. En aquests moments tenim 7 obres en cartell i realitzem funcions de dimecres a diumenge, tant per públic adult com per infants.

Algun espectacle a destacar?

Ha vingut un grup de nenes i nens romanesos intentant, mitjançant el teatre, donar un altre imatge de la Romania que potser tenim aquí. Han fet una obra espectacular, boníssima, que ha funcionat molt bé.

Per tant, mes enllà de l’art també feu una funció social...

Això intentem! De fet, l’art serveix per això. És una eina per poder moure la societat.

I a tot això, una problemàtica...

Doncs sí. Durant aquests 20 anys no hem tingut mai un recolzament per part de ningú. Ni subvencions, ni ajudes... Res de res! Hem aguantat 20 anys per obra i gràcia de la fe i de la constància i ara hem de marxar. Aquest lloc no és nostre i per un problema de contracte ens n’hem d’anar. També perquè l’espai ens ha quedat petit i aquí no hi podem fer créixer el projecte. És una sensació agredolça.

A hores d’ara, heu tingut algun tipus de contacte, esteu mirant alguna cosa?

La resposta per part de l’administració, fins ara, ha estat nul·la. És molt difícil trobar un lloc i seria molt interessant que les persones que es troben al capdavant de les administracions tinguessin una mica més de sensibilitat a l’hora d’entendre aquests espais. Si el teatre convencional no és rentable, com pot ser-ho aquest espai?

Això em pregunto...

Doncs perquè la gent troba espectacles interessants des de molts punts de vista. Segurament són formats que al teatre més tradicional no funcionarien però que la gent vol. Tenim preus molt baixos i molt assequibles per qualsevol butxaca.

Així ningú té excusa per no visitar-vos.

Mira, quan vam obrir, el perfil de les persones que venien era molt jove, gent molt trencadora, noies i nois que volien sortir dels cànons establerts. Avui, en canvi, tenim un col·lectiu ampli de gent d’entre 40 i 50 anys i això ens dóna una profunda satisfacció. És el millor exemple per demostrar que la proposta és interessant, no només trencadora i cridanera. Tothom té ganes d’experimentar noves sensacions!

I mentre s’experimenta, el futur truca a la porta. Com t’imagines a partir d’ara ‘Cincómonos’?

En un espai més gran. Situat en un lloc cèntric de la ciutat, per tal de facilitar l’accés a qualsevol persona. Un lloc ben comunicat i amb l’espai físic suficient per poder continuar desenvolupant el nostre projecte. Sense això s’estancarà i, qui sap si també acabarà. No ho volem pas. La ciutat penso que necessita espais com aquest, on brolli cultura per tots costats. No volem canviar de lloc per rendibilitzar el projecte sinó per fer coses més grans, cultura en majúscules.