Pedro Aguilera és llicenciat en Ciències polítiques i de l'administració, ha cursat estudis de Funció gerencial a les ONG de desenvolupament a Esade i de gestió de projectes europeus.

Va ser representant de l'Estat espanyol a la Comissió Europea Contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) del Consell d'Europa, és expert del Consell estatal del Poble gitano i membre de l'Intergrup del poble gitano del Parlament de Catalunya.

Treballa com a coordinador de projectes europeus a la Fundación Esplai des de l’ any 2005 i, abans, va ser director territorial a Catalunya de la Fundació Secretariat Gitano.

Què diries a una entitat que pensa en embarcar-se en l’aventura dels projectes europeus?

Primer de tot, li donaria molts ànims, les convocatòries europees no són fàcils, hi ha una gran diversitat de convocatòries i, a vegades, cal un esforç molt important per entendre-les. Una vegada el govern de l'entitat hagi decidit embarcar-se en aquesta aventura li recomanaria:

1. Paciència: accedir als fons europeus és un treball que necessita paciència i constància, a vegades la teva idea no quadra amb la convocatòria o la convocatòria no quadra amb la teva idea o proposta. La convocatòria adequada segur que arribarà.
2. Professionalitat i coneixement: l'aventura europea pot esdevenir en un mal son sense el rigor i la professionalitat necessària, perquè ens podem trobar amb un laberint de normatives, convocatòries, direccions generals, agències executives, etc., i perquè els processos d'adjudicació a vegades són més complicats que amb una subvenció local, nacional o estatal. A més les ràtios d'èxit són molt baixes: al programa Lifelong learning Leonardo, crec recordar que, a la darrera convocatòria, la ràtio d'èxit era del 10%. Hi ha molta competència.

I finalment, teixir una bona xarxa de contactes que esdevindran en "partners" per tal d'afrontar els processos de redacció de la proposta d'una manera consensuada i amb claredat de rols i objectius.

En definitiva, que busquin ajuda o contractin una persona que conegui bé les convocatòries europees.

Quins són els principals reptes que haurà d’afrontar l’entitat que vulgui presentar-se a convocatòries de la UE?

• Conèixer Europa, és a dir, les institucions, els òrgans com ara la Comissió Europea, els seus objectius, no tenir dubtes de qui és qui a les institucions i els seus òrgans... La setmana passada teníem una reunió amb una entitat i els seus representants no coneixien ni el nombre d'estats membres de la UE, ni els països candidats, ni el període de programació, etc. Cal conèixer molt bé on anem a demanar o buscar recursos.
• La transnacionalitat. Els projectes europeus sempre han de realitzar-se en partenariat i el 99% de les convocatòries demanen transnacionalitat, és a dir, tenir "partners" a altres països elegibles a les convocatòries, que no necessàriament han de ser membres de la UE.
• La construcció de la confiança amb els partners. Un element que personalment considero clau per al bon govern del projectes és el coneixement i, sobretot, el reconeixement dels teus "partners": els projectes europeus són projectes llargs que, amb un partenariat mal avingut, poden esdevenir en una autèntic malson.
• Si a més l'entitat ha de coordinar el projecte, molta capacitat de lideratge. Ha de ser un lideratge amb molta mà esquerra en moments determinats i fermesa en altres. No es pot exercir un lideratge marcial ni un lideratge parternalista perquè els "backgrounds" culturals dels "partners" són molt diversos i, a vegades, un mateix concepte pot tenir significats diferents.
• Transparència amb el partneriat i demanar al líder -o exercir- una excel·lent coordinació.
• Control pressupostari actiu i enèrgic, per això els informes financers interns són una bona eina per veure com està funcionant tant el pressupost com el pla de treball. Treballar amb entitats amb les quals gairebé tot es discuteix via vídeoconferència, mail i telèfon requereix de tot això.
• Tenir en compte el tema del cofinançament a cada convocatòria.

Què fa que un projecte tingui dimensió europea?

Encara que als manuals no surt com a primera cosa que promou la dimensió europea, jo sempre dic que el projecte ha de tenir un valor afegit europeu i les persones que avaluen els projectes em consta que també ho tenen molt en consideració. És a dir que allò que volem solucionar, crear, millorar, etc. tingui la possibilitat de ser replicat a tota Europa de manera més o menys senzilla.

Explicar molt bé l'efecte multiplicador també és important, que els resultats a nivell europeu sempre siguin més importants que a nivell local, i que la proposta sigui molt innovadora.

Hi ha altres elements que depenen molt de les convocatòries i les propostes, però amb aquest tres podem començar a cuinar un bon projecte amb dimensió europea.

Quines són les principals diferències entre els ajuts estatals o autonòmics i les subvencions europees?

Crec que n'hi ha moltes... però només m’agradaria centrar-me en una: el període de programació. A la Unió Europea el pressupost s'aprova per un període de 6 anys, ara mateix estem començant el període 2014-2020, que està molt centrat en aconseguir el anomenats objectius de l'Estratègia 2020. Als ajuts estatals o autonòmics, els pressupostos tenen una vigència anual.

A més, la Comissió, el Parlament i el Consell adopten els programes pel període de programació sencer. Per exemple, el Programa de Ciutadania acaba de ser aprovat pel període 2014-2020 i determina amb claredat els eixos d'actuació pels 6 anys. T'ajuda a planificar millor els esforços i les estratègies d'acció a l'entitat.

Com dèies abans, els projectes europeus no es duen a terme en solitari sinó entre socis de diversos estats. Com pot una entitat trobar socis amb qui anar de la mà per presentar un projecte comú?

En tenim diversos canals.

El primer és formant part de xarxes temàtiques. Per exemple Fundación Esplai és soci fundador de l'organització paneuropea Telecentre Europe.org i aquí trobem socis de gairebé tota Europa.

La segona, encara que una mica més arriscada, és anar als buscadors de socis que la Comissió o les agències executives posen a disposició de les entitats. El handicap és que, a vegades, el coneixement que podem tenir dels "partners" és molt feble.

Per últim, participar en els Infodays que habitualment la Comissió promou per a cada convocatòria: allà podem trobar "partners" o oportunitats de projecte. És usual que dues entitats es trobin amb una idea molt similar i apleguin esforços per tirar endavant conjuntament.

Quins són els elements clau que determinen l’èxit o el fracàs del treball en xarxa amb les entitats sòcies?

1. Jo ho dic amb una cita en castellà: "más vale ponerse una vez colorado con un socio que ciento amarillo", és a dir, claretat en els missatges, no anar mai amb ambigüitats perquè això genera molta incertesa.
2. Fer servir les reunions de coordinació fins al límit, sobretot les que són presencials; és el moment de veure com funciona el llenguatge no verbal dels socis i una oportunitat única per arribar a acords.
3. Pla de treball clar, amb objectius i realista.
4. Conèixer els socis i haver tingut experiència amb ells en altres projectes europeus, perquè pots avançar-te a les seves debilitats i treure profit de les seves fortaleses.
5. Relacions personals, que no personalistes: no hem d'oblidar que el projecte ha de poder continuar sense nosaltres com a individus. A vegades els egos i personalismes no ens deixen treballar amb claredat. Això ès un error, hem de crear estructures i dinàmiques de feina que permetin el funcionament del projecte sense nosaltres. No obliden que qui es presenta a la convocatòria és una institució no una persona.