1. Quina és la missió de la vostra entitat?

La Fundació Ámbit Ecologia Emocional, projecte creat el 1996, és una entitat sense ànim de lucre que treballa per donar una resposta seriosa i creativa al repte actual del creixement personal, l'educació emocional i el treball en valors en totes les etapes de la vida. Tenim dues àrees amb objectius propis.

D'una banda disposem de la Universit@rtdelviure, que porta a terme investigació en aquells camps de coneixement que afecten directament a la persona, proporciona un entorn i uns mitjans adequats que afavoreixin la comunicació, dissenya i imparteix formació especialitzada, assessora en l'aplicació de les tècniques d'Ecologia Emocional, valors, competències emocionals i dinàmica de grups i afavoreix l'intercanvi d'experiències.

D'altra banda, també tenim l'Institut Ecologia Emocional, que parteix del Model Ecologia Emocional creat per Soler&Conangla el 2002. Es tracta d'una àrea que forma professionals i aplica l'Ecologia Emocional en diferents ecosistemes: familia, escola, centres de salut, organitzacions...etc amb la finalitat de que millorant la persona tot l'entorn millori.

2. Què oferiu?

La Universit@rtdelviure ofereix una programació anual en la que cap professional percep remuneració, en forma de devolució generosa a la societat en vista al bé comú. Les activitats són molt variades: Conferencies, tallers, seminaris, Grups de Creixement Personal, Tertúlies, i el Programa de la Universit@rtdelviure (dos anys) organitzat a l'entorn de cinc savieses: corporal, emocional, mental, relacional i espiritual. També fem les jornades Àmbit a l'entorn d'un tema monogràfic, un cop a l'any.

Per la seva banda, L'Institut d'Ecologia Emocional ofereix diversos productes de Formació-Acció.

3. Quina és la realitat que tenim a la ciutat de Barcelona en el camp de l'educació emocional?

Quan varem començar vam ser pioners a Barcelona en el plantejament de la importància de créixer com a persones. El nostre inici va ser potenciar els Grups de Creixement Personal, una espècie de gimnasos emocionals en els que apliquem la idea-força de Gandhi: "Si cada dia ens arreglem els cabells, per què no fem el mateix amb el cor?" . Penseu que els facilitadors de grup ho fan generosament i són persones que a més estan formades amb la metodologia pròpia de la Fundació - la no implicació - dirigits per Jaume Soler. És un entorn de respecte on es treballa en petits grups.

Després de 20 anys podem dir que el panorama és diferent. Ara ja no cal justificar la necessitat de créixer en la dimensió emocional i ètica, de la mateixa manera que ho fem a nivell cognitiu. Hi ha diversos màsters que es centren en el millor coneixement del món emocional i moltes entitats, particulars i empreses que des de plantejaments diferents ofereixen camins per explorar i potenciar la gestió emocional.

4.Teniu voluntaris a la vostra entitat? Si és així, quin paper hi juguen?

La nostra entitat és el paradigma de la visió de les noves organitzacions. Tota l'àrea de la Universit@rtdelviure és possible de fa 20 anys gràcies al voluntariat de més de 100 professionals reconeguts que aporten temps, coneixements i dedicació per a fer possible que aquestes eines arribin a totes les persones i col.lectius que ho necessitin.

També tenim els activistes emocionals, voluntaris que donen suports a les diverses activitats que es fan i aporten un plus de creativitat, sensibilitat i personalització que fa que la Fundació Àmbit Ecologia Emocional sigui un lloc molt especial per les persones.

5. Quina creieu que serà la vostra realitat d’aquí a 10 anys?

Esperem que l'Ecologia Emocional, el nostre model propi, sigui ja una realitat en el dia a dia de moltes persones i organitzacions. Que la cura del món interior i exterior (medi ambient) que proposem sigui una de les bones pràctiques habituals per moltes persones. Esperem que continuem actius, creant i innovant com fins ara.

D'altra banda, també desitgem que hi hagi un relleu generacional i que persones joves, ben formades i amb empenta però, sobretot amb una enorme generositat i la mirada posada en el bé comú, continuïn la missió d’aquesta Fundació que hem creat i que tantes persones han ajudat a créixer, perquè com diu el poeta: Està tot per fer i tot és possible!

6. Quin ha estat per tu el moment de més passió a l’entitat?

Cada dia... cada dia és un enorme repte. Els entrebancs que sorgeixen en el dia a dia i el cansament de tanta dedicació - necessària altrament per a fer rutllar la Fundació -, ens ha fet trontollar, però la passió, l'amor pel que fem i el sentit que té aquest projecte, ha fet que quan dins l'equip uns han afluixat, sempre hi ha hagut altres que han perseverat i, finalment, tots ens reconnectem per anar endavant amb tota l'il.lusió i amor que es necessita.