L’abast del Tercer Sector Social ha anat creixent i incrementant de manera destacable el seu pes i la seva rellevància tant a nivell social, com polític i econòmic durant dues dècades. I les dades recollides a l’edició del 2009 així ho confirmaven.

• Nombre d’entitats: al voltant de 7.500
• Nombre de persones contractades: més de 100.000
• Nombre de voluntàries: més de 245.000 persones
• Nombre de persones destinatàries: més d’1.700.000
• Volum econòmic: el 2,8% del PIB català

Les dimensions d’aquestes xifres convidaven a deixar de parlar del Tercer Sector Social com un sector emergent i a encetar una etapa de consolidació i estabilització a través de la incorporació d’eines específiques de gestió i funcionament organitzatiu com és un model de finançament adequat i estable, un marc laboral adequat al fet no lucratiu i el desenvolupament de mecanismes per a la potenciació del treball conjunt amb l’administració. Però, l’arribada de la crisis econòmica ha comportat un canvi d’escenari, alterant aquest procés de consolidació i millora.

En concret, la crisi ha posat sobre la taula un augment de les necessitats socials (fort augment de l’atur i de les persones en situació de risc d’exclusió) que les entitats -sobretot les que treballen dins l’àmbit de la inserció social i laboral, quart món i pobresa, joventut i infància i immigració- han hagut d’entomar amb una limitació dels recursos econòmics, amb el risc que això suposa. En aquest sentit, les entitats s’han vist amb la necessitat de replantejar-se la seva dimensió i prioritzar les activitats i els col·lectius més directament vinculats amb la seva missió i raó de ser.

Aquest nou escenari fa que les entitats de Tercer Sector Social es plantegin no només millorar el seu funcionament i gestió, sinó enfortir, també, la seva estructura i gestió econòmica, augmentar la col·laboració entre aquestes i caminar cap a la creativitat i innovació.

Valors i aportacions del Tercer Sector Social

Les entitats socials tenen en la seva missió la raó de ser, sent aquesta el motor i l’eix al voltant del qual gira tota l’organització. Tant les activitats que es porten a terme, així com els serveis, persones, qüestions econòmiques, financeres o de comunicació estan influïdes per la missió i adreçades cap al seu compliment.

En aquest sentit, és important tenir present que la raó de ser de les organitzacions socials està vinculada a les persones, a la voluntat de canvi i transformació i a valors com la solidaritat, la humilitat, la responsabilitat social, la independència, la manca d’ ànim de lucre, la voluntarietat, etc. (Anuari 2011, pàg. 64). I, només quan aquestes aconsegueixen definir, expressar els valors i la missió i fer que sigui compartits per tots els col·lectius que la integren, desenvolupen una tasca de transformació tant de les persones involucrades com del global de la societat cap a la millora de la convivència.

Algunes d’aquestes “raons de ser” són:

• La promoció de les persones i de la ciutadania.
• El desenvolupament del capital social.
• L’articulació de la vinculació comunitària.
• L’afavoriment de la cohesió i inclusió social.

L’acció social i la prestació de serveis

La prestació de serveis per part de les organitzacions socials va més enllà de les necessària contraprestació econòmica, és un via per a l’acompliment de la missió. El Tercer Sector Social aporta un valor afegit en el desenvolupament dels serveis d’atenció a les persones basat en el compromís, proximitat, vocació i tracte personalitzat.

Però, les entitats socials han vist com les empreses privades han accedit a l’àmbit dels serveis a les persones des d’una lògica del benefici i orientades cap a l’optimització de costos. Aquesta situació fa que el sector es mostri preocupat per l’adjudicació dels serveis públics seguint únicament criteris de preu mínim, amb el risc que això comporta tant per al sector com per a les persones beneficiàries d’aquests serveis.

Des del Tercer Sector Social, s’han fet esforços per donar conèixer aquest valor afegit i sensibilitzar a l’Administració pública sobre la importància que aquesta tingui a les entitats com a principals aliats en la prestació del serveis. De fet, la inclusió de les clàusules socials en la contractació ha comportat un avenç cap a aquest reconeixement, però cal continuar progressant, especialment pel que al disseny i el desenvolupament de serveis més eficients.

La incidència política

La incidència política és cabdal per al Tercer Sector Social, ja que li permet fer arribar a la ciutadania noves vies per fer front a les necessitats socials des del valors intrínsecs d’aquest. I, tant les entitats de base com les entitats de segon i tercer nivell han avançant en aquest terreny.

Però, són especialment les entitats de segon i tercer nivell les que més han desenvolupat aquest rol gràcies a que:

• Forma part de la seva raó de ser.
• Tenen una visió panoràmica i articulen un discurs col·lectiu.
• No tenen la dificultat de gestionar aquesta activitat amb la prestació de serveis.
• Se’ls reconeix més fàcilment la legitimitat per realitzar aquesta incidència.

Tot i aquest avenç, cal continuar lluitant per a què el Tercer Sector Social sigui reconegut com actor social i interlocutor del temes propis del sector, especialment en aquest moment de retallades. De fet, les entitats consideren que els dos temes que han de marcar l’agenda de la incidència política en els propers any són:

• El reconeixement dels drets socials.
• El finançament dels serveis socials.

Gestió i funcionament de les entitats

El creixement que ha viscut el Tercer Sector Social en els darrers anys ha fet augmentar la complexitat de les entitats que el conformen. Aquesta situació ha comportat que les organitzacions és vegin amb la necessitat d’introduir eines de gestió i de millora del funcionament, així com perfils de professionals amb major expertesa en aquests temes, tradicionalment allunyats del sector.

A la vegada, aquest canvi d’escenari ha fet que un gran nombre d’entitats es trobin amb la necessitat de realitzar un procés de reflexió estratègica entorn la raó de ser, les activitats que es desenvolupen, la trajectòria, cap on es vol anar i els passos que s’han de fer per aconseguir-ho.

Així mateix, el creixement del sector també ha anat acompanyat d’un augment de la rellevància social. Actualment, hi ha una major demanda d’ informació de la societat envers les organitzacions socials i aquestes es veuen en la necessitat de millorar els mecanismes per explicar a la ciutadania què fan i com ho fan.

De fet, la incorporació de la transparència i la rendició de comptes en la cultura organitzativa ha millorat la comunicació de les entitats i ha permès una millora de la confiança social envers el Tercer Sector Social. Tot i que, cal continuar amb aquesta línia per millorar la legitimitat del sector.

L’establiment de processos sistematitzats que facilitin l’enregistrament de la informació -especialment eines que facilitin mesurar l ’impacte social de les accions desenvolupades- és un dels reptes que el sector ha de fer front en els propers anys.

L’estructura econòmica i financera

La davallada en el finançament, tant públic com privat, està fent que hi hagi un replantejament de les fórmules de gestió econòmica i financera a les entitats socials.

Les organitzacions es veuen en la necessitat de cercar noves fórmules de finançament més estables, especialment en relació a l’Administració, com són els convenis pluriennals, contractes o concerts per als serveis de caràcter públic i permanent.

A més, posen de relleu que la situació de crisi pot fer que l’Administració i, en menor mesura, les entitats financeres deixin de ser una garantia vàlida. Així, les entitats socials destaquen que cal avançar en la diversificació del finançament i desenvolupar altres fórmules com són la banca ètica, el cofinançament per part de la persona beneficiària o la implicació econòmica per part de la base social.