El 27 de juny s'ha estrenat al Cinema Maldà de Barcelona el documental "Piso compartido" que explica les vivències de persones que han viscut al carrer i ara conviuen en una casa d'acollida. Durant els darrers anys, les entitats que treballen per la inclusió social de persones sense llar han utilitzat diferents expressions artístiques i eines 2.0 per donar-los veu i apoderar-los.

L'audiovisual n'és una, però també s'han fet projectes amb la xarxa social Twitter o els blogs, per exemple. El mitjà pot ser diferent, però totes aquestes iniciatives persegueixen el mateix objectiu: Ajudar aquestes persones a recuperar l'autoestima i afavorir la seva inclusió social i laboral.

Un any de convivència a una casa d'acollida

La productora De tot arreu va filmar durant més d'un any la vida a la Llar Ronda, una casa d'acollida per a persones en risc d'exclusió social de la Fundació Mambré. El resultat ha estat el documental "Piso compartido" que s'acaba d'estrenar. L'obra explica les vides d'un grup de persones que, després d'haver fet diversos passos per sortir de la vida al carrer, han accedit a un pis on conviuen amb altres persones que es troben en la seva mateixa situació.

Els creadors expliquen que hi han trobat "històries tan dures com diferents, però amb una realitat comú: tots lluiten per tirar endavant". També asseguren que l'obra ajudarà a entendre millor la situació d'aquestes persones que "podria ser la de qualsevol de nosaltres".

15 anys al carrer en 70 pàgines

Miquel Fuster, dibuixant de còmics i pintor, ha passat 15 anys de la seva vida al carrer. Amb el suport d'Arrels Fundació i amb la seva tenacitat, no només ha aconseguit deixar el carrer, sinó que ha explicat la seva experiència al còmic "Miguel Fuster, 15 años en la calle", publicat l'any 2010.

Abans del còmic, ja explicava les seves vivències al blog Miquel, quince años en la calle, on encara continua escrivint. També imparteix xerrades a instituts, universitats, caus... per explicar als joves com va viure al carrer, tot parlant de les addiccions i els seus perills, la injustícia i l'exclusió social.

Autoretrats per a la inclusió social

A partir d'un taller de vídeoart i autoretrat, onze persones que viuen en centres d'acollida de Barcelona van presentar el passat mes de gener de 2013 curtmetratges sobre les seves vivències.

L'objectiu era doble: D'una banda, aquest autoretrat els ha permès escoltar-se a si mateixos, recuperar l'autoestima i confiança que els ha de permetre afrontar amb més seguretat el present i el futur, i assolir una reintegració a la societat. D'altra banda, els curtmetratges seran projectats a instituts i universitats, per tal de conscienciar els i les joves sobre l'abús de l'alcohol i les drogues, així com de les duresa de la vida al carrer.

Tuitejant el dia a dia

"En verano, cuando vives en la calle, tienes más movilidad y te atreves a cambiarte de sitio unos días, incluso ir a otra ciudad.”. És un missatge publicat per Plácido Moreno (@Placido_Mo) a Twitter el 27 de juny. En realitat Plácido no és una única persona, sinó que són Juan Carlos, Jaume, Martín, Gema, Josep, Jesús i José. Persones que van viure al carrer i a través d'aquest compte de Twitter expliquen com era el seu dia a dia. Ho fan des de fa més de 2 anys.

Els textos que es publiquen a @Placido_Mo són frases reals aportades per aquestes set persones que reben l'acompanyament de la Fundació Arrels, que va posar en marxa el projecte per donar veu a les persones sense llar, divulgar les seves vivències i donar a conèixer els seus pensaments i sensacions.

Las personas de @Placido_Mo ya no viven en la calle. La semana que viene os contaremos cómo es ahora nuestra vida. ¡Podéis preguntar!!

— Plácido Moreno (@Placido_Mo) June 27, 2013