Segons ha informat Càritas, el nombre de persones ateses pels seus serveis d'acollida i assistència, ha passat de 370.251 l'any 2007 a més d'un milió el passat 2011 (1.015,276 persones) que representa un increment del 174%.

Tot i que la xifra és similar a la de l'any passat, cal destacar que d'aquest total més de 440.000 persones (el 44%) porten tres anys o més demanant ajudes.

La llarga crisi econòmica està generant efectes a llarg termini en les persones que la pateixen, donat que més de mig milió de persones es troben en situació de pobresa crònica de la qual resulta difícil sortir-se'n.

En la presentació del seu últim informe, el secretari general de Càritas, Sebastià Mora, ha dit que veu amb desesperança una crisi més extensa i un empitjorament de la mateixa, ràpid i profund i que s'estan erosionant els mecanismes bàsics d'ajuda social; i sospita que, malauradament, molts d'aquestes efectes crònics no desapareixeran amb la crisi. Precisament, en aquest sentit, el coordinador de l'estudi, Francisco Lorenzo, ha dit que està comprovat que la pobresa sorgida en èpoques de recessió no es veu compensada durant els períodes de bonança econòmica.

L'informe és un anàlisi de les dades aportades per 61 Càritas (prop del 90% de la Confederació) entre abril i maig d'enguany i es refereixen principalment al passat 2011.

El perfil de les persones que recorren a l'ajuda de Càritas és el d'una persona de nacionalitat espanyola, o extracomunitària en situació d'irregularitat sobrevinguda, en perill de perdre l'habitatge, parelles amb fills i joves adults entre 30 i 44 anys.

L'alimentació ha estat la demanda més important (39%), seguida d'habitatge (26%), sanitat (3%). De mitjana es van donar cinc respostes d'intervenció per persona, principalment a les famílies (74%). L'entitat, que l'any 2007 havia distribuït 14 milions d'ajuda econòmica directa, el passat 2011 ha repartit prop de 33 milions d'euros entre els demandants per poder fer front a les seves mancances mes bàsiques.

Càritas reconeix que no poden ni volen assumir més demandes i apostan per la qualitat en l'atenció en front de la quantitat, i donant prioritat a les situacions més greus. En el decurs de la presentació, han recordat que són una xarxa complementària, i que haurien de ser els serveis socials públics els que han de garantir, per dret, l'ajut a les persones que ho necessiten, i en canvi les Administracions públiques han sorprès a la xarxa pública d'atenció social amb les mateixes retallades que a la resta de sectors. Vindria a ser com tancar hospitals en època de guerra.

Como media se realizaron cinco respuestas de intervención por persona en 2011 siendo los destinatarios de estas ayudas principalmente las familias (74 por ciento). El número de respuestas de ayuda económica se multiplicaron por seis entre 2007 y 2010 al pasar de 108.000 a más de 700.000, y, además, entre esos años la organización duplicó la inversión en ayudas económicas a personas y familias.

+INFORMACIÓ: comunicacio@voluntaris.cat - web@voluntaris.cat