El passat 17 de desembre, l’Observatori DESC i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Barcelona van presentar l’informe Emergencia habitacional en el estado español: la crisis de las ejecuciones hipotecarias y los desalojos desde una perspectiva de derechos humanos.

Hipoteques i drets humans

En l’Informe, el drama de les execucions hipotecàries i els desnonaments s’enfoca des de la perspectiva dels drets humans, analitzant la seva regulació en relació amb els compromisos jurídics adquirits per les administracions públiques i les conseqüències que tenen per a les famílies afectades.

“El pis queda buit, es va deteriorant en mans d’una entitat bancària. Fins i tot famílies amb nens petits han d’ocupar una habitació. I això no és vida, això no és dignitat.” Mercedes, comptable, 56 anys, entrevista inclosa a l’informe.

El document comença denunciant que la política urbanística de l’estat ha entès l’habitatge com a una font d’inversió i especulació i no pas com a un bé d’ús vinculat a les necessitats bàsiques de les persones.

Igualment, denuncia que la UE també ha impulsat mesures que han tingut un impacte restrictiu en el dret a l’habitatge i en els drets socials, ja des de l’aprovació de l’Acta Única de 1986 però amb especial insistència des de l’inici de la crisi.

Les dades que recull l’informe provenen de 11.561 enquestes fetes a persones afectades que han contactat amb la PAH en els darrers anys. Aquestes dades permeten revelar, entre d’altres, que:

• Més de la meitat de les hipoteques de les persones afectades van ser contractades entre 2005 i 2007.
• El 70% de les persones afectades han deixat de pagar a causa de les dificultats econòmiques esdevingudes arran de quedar en situació d’atur.
• Després de la reestructuració bancària, les entitats que practiquen més desnonaments són Bankia (20%), BBVA (15%), Caixa Bank (15%) i Santander (14%).

Quant al perfil de les famílies afectades, l’informe alerta sobre realitats tan colpidores com que 7 de cada 10 famílies desnonades o en procés d’execució tenen dos o més menors al seu càrrec.

“No els importava deixar dos nens al carrer: ells anaven a per la casa”. Lina, carnissera en atur, 2 fills, entrevista inclosa a l’informe.

El document inclou 4 entrevistes en profunditat a 4 persones afectades que expliquen el procés que han viscut, la negociació amb el banc, la seva situació actual, etc.

L’informe conclou que cal un canvi que inclogui el control públic i social de la banca, una fiscalitat antiespeculativa, social i ambientalment justa i la reversió de les privatitzacions i retallades.

Alhora, recorda que com a mínim 600.000 habitatges buits que es podrien destinar a lloguer social són en mans d’entitats financeres, immobiliàries o de la SAREB, amb l’agreujant que algunes d’aquestes entitats, com ara Bankia o Caixa Bank, han rebut fons públics i, en canvi, són les que més desnonaments practiquen.