Júlia València: "Als nostres tallers oferim més preguntes que respostes"
Comparteix
La cooperativa Educació per l'Acció Crítica promou el consum crític i la salut social a través d’educació preventiva, reflexió col·lectiva i eines per a la vida quotidiana.
Educació per l'Acció Crítica (EdPAC) és una cooperativa que treballa per transformar la relació que infants, adolescents i joves tenen amb les drogues, les pantalles i els entorns digitals. Ho fa des d’una mirada preventiva i comunitària, amb l’objectiu de fomentar el consum crític i la salut social en un context on la tecnologia, la pressió del consum i les substàncies formen part del dia a dia.
Nascuda el 2003 com a associació i convertida recentment en cooperativa de treball, l’entitat aposta per un model organitzatiu coherent amb els seus valors: col·lectiu, democràtic i orientat al bé comú. Per saber més sobre els seus projectes i línies de treball, des de Xarxanet hem parlat amb Júlia València, responsable de programació d'EdPAC.
Què és EdPAC i quin objectiu principal té la cooperativa?
EdPAC és una cooperativa que treballa per promoure el consum crític i la salut social, però ho fa específicament en els àmbits preventius de les drogues i les pantalles i entorns digitals. El nostre objectiu principal és realitzar i difondre propostes d’acció educativa que ajudin a crear un món més just, solidari, sostenible i digne, des d’aquestes parcel·les concretes. Des d’aquí, dissenyem i portem a terme activitats, formacions, materials, projectes i serveis destinats sobretot a preadolescents, adolescents i joves i a tota la comunitat educativa.
L’entitat, que va néixer com associació el 2003, s’ha transformat recentment en una cooperativa de treball, després d’un procés de decisió intern de les treballadores, vam decidir col·lectivament que la millor forma d’organitzar-nos i també la més coherent amb la nostra tasca laboral era aquesta.
Quins tipus de xerrades i tallers oferiu i com es diferencien d’altres propostes educatives?
Les nostres propostes d’intervenció educativa són molt diverses, però el que les caracteritza a totes és l’èmfasi en generar espais de reflexió crítica alhora que oferir eines pràctiques i quotidianes, que siguin realistes i tinguin un impacte en la transformació d’hàbits, no només a nivell individual sinó també col·lectiu i social.
Dissenyem activitats i intervencions on fer-se preguntes i debatre-les conjuntament sigui el centre, per a que aflorin les dificultats, els dubtes i les incoherències, però també les propostes des de les pròpies participants. Aportem informació rigorosa i crítica dels temes que treballem, sempre adaptant-los al grup receptor i al seu context i sent conscients dels límits de les nostres activitats. No es pot canviar el món amb un taller! Així, el que cerquem no és resoldre totes les preguntes, sinó que després de les nostres intervencions encara en sorgeixin més, però haguem adquirit eines i interès per a seguir creant respostes. Creiem que aquest és el camí cap al creació d’una opinió més crítica. Potser precisament això és el què diferencia els nostres tallers, que oferim més preguntes que respostes.
Com funciona el vostre format de teatre educatiu i què aporta respecte a una xerrada tradicional?
El teatre educatiu és una de les activitats més característiques de la nostra entitat. Aquestes són una proposta a cavall entre el teatre i un taller i consten de dues parts: d'una banda, una peça teatral curta en la que es representen diferents situacions quotidianes dels àmbits que volem treballar i, d'altra banda, una segona part en la que es fa un treball d’aprofundiment dels continguts plantejats a les escenes. Aquestes activitats les condueixen dues professionals amb formació teatral i en intervenció educativa i social. Cerquem oferir una proposta artística senzilla i adaptable, però de qualitat, així com una intervenció educativa efectiva i adaptada al grup.
Treballar prenent com a punt de partida el teatre sempre ens permet una major connexió amb el contingut. Tot i que mostrem situacions quotidianes i, a vegades, fins i tot des de l’humor, es busca no simplificar ni ridiculitzar aquells grups als que es representa sinó que s’hi puguin identificar i sentir-se interpel·lats i interpel·lades des d’un lloc de respecte i comprensió. I en la majoria de casos és així. No són poques les vegades que els i les adolescents o infants ens han dit “soc tal qual jo” o “semblava que parléssiu de la nostra classe”.
Quins temes concrets treballeu en relació amb l’ús de pantalles?
En relació a les pantalles i els entorns digitals, sempre hem volgut anar més enllà dels usos personals i individuals i hem plantejat una reflexió crítica sobre el medi en general. Treballem les 'e-relacions', els usos irreflexius i els impactes en el benestar, però busquem especialment combatre missatges i estratègies capitalistes de promoció del consumisme. Sempre proporcionem informació sobre què hi ha darrere les pantalles, plantejant el pes i les conseqüències de la indústria, el rol de la tecnologia a la nostra societat i els seus efectes en els nostres usos, les nostres relacions i la nostra salut, també emocional i mental. Busquem apoderar per al canvi, també de forma col·lectiva, i treballar els usos més constructius i menys problemàtics, potenciant-ne els crítics i saludables.
I en relació al consum de drogues?
Pel que fa a l’àmbit de drogues, les abordem també des d’aquesta mirada. Cerquem generar espais de reflexió crítica sense alarmisme ni judici, generant acompanyaments respectuosos. Es treballen des de begudes estimulants, consums iniciàtics de nicotina o els primers contactes amb l’alcohol i les sortides de festa, així com el cànnabis i d’altres drogues que tinguin a prop. Partim de que les substàncies tenen una presència molt rellevant en la vida dels i les adolescents i que s‘han de desenvolupar eines i recursos per a gestionar-les, que les acompanyaran al llarg de la vida, sigui per mantenir l’abstinència, reduir els riscos associats al seu consum o, fins i tot, gestionar-ne els plaers.
Procurem alhora estar al corrent dels usos, pràctiques i problemàtiques del present, per a poder donar resposta al que està passant avui. Per exemple, darrerament hem estat treballant el consum de psicofàrmacs o els jocs d’atzar i apostes.
🔝Comencem la taula d'experiències "I ara què? Propostes crítiques i transformadores en les TRIC» amb la Xarxa de Salut Mental Catalunya, Educació per l'Acció Crítica, @NadirCinema i @ResVideoLudica.
Parlem sobre vídeojocs, discursos d'odi, salut mental i més!#JornadaÒmnia2025 pic.twitter.com/CSLq3M4i3s— Xarxa Òmnia (@xarxaomnia) October 24, 2025
Quin impacte heu observat en els joves que participen en les vostres activitats?
No és fàcil valorar l’impacte que tenen aquest tipus d’activitats. Per exemple, pel que fa al treball sobre pantalles i entorns digitals, podem observar presa de consciència i el desenvolupament d’una mirada més crítica. Però és més complicat observar com això es trasllada, amb la incorporació de millors pràctiques en el quotidià, ja que es tracta de processos llargs i multicausals. Tot i això, estem convençudes que quan els i les joves es senten escoltats per part de la comunitat educativa i tractats com a persones amb agència, actives i capaces, la seva autopercepció millora, es potencia la seva autogestió i la relació amb la pròpia comunitat s‘enforteix.
En intervencions amb més components, per exemple, quan combinem activitats de drogues a les aules amb d’altres intervencions, fent educació de carrer o abordatge en medi obert, podem observar millor els impactes. En aquests cas, veiem com els i les joves adopten algunes pautes concretes de reducció de riscos en el consum de drogues en el ma.
Quins reptes de futur identifiqueu per continuar ampliant la vostra tasca educativa?
Des de la cooperativa identifiquem diversos reptes actuals i de futur, tant a nivell intern i a nivell de sector, com a nivell de societat.
De de la nostra petita parcel·la, a nivell intern creiem que hem de fer més feina per a incorporar la perspectiva interseccional a les nostres activitats. Pel que fa al sector, creiem que s’han d’ampliar les accions a famílies i professionals, ja que considerem que és una de les millors maneres d’augmentar l’impacte de la prevenció. I com a repte de la societat, creiem que és urgent combatre fermament els discursos d’odi, el feixisme, el patriarcat i el capitalisme, que ens impacten a totes, també als i les més joves a través del continguts i els entorns digitals als que accedeixen.
Afegeix un nou comentari